Cercador
Vagaré
Un relat de: deòmises- Compartir:
Vagaré pels camins cap a la llum del teu cos, cap al repòs,
I seré de nou espectre mut enmig de la boira.
No sóc el que veus ni el que creus: només la matèria
Pot sentir-me respirar, viure, si més no.
Vagaré, perdut, pel desert antic
Mentre reclamo la mel de la sina,
I la llet dels teus llavis endevina
Els mots de delit, encar que no els dic.
Caminaré, errant, amb la paraula encesa
Per l'horitzó del teu ventre per trobar-te,
Pura, fràgil, fèrtil, en el meu silenci:
Podré cantar-te
I despullar-te l'ànima
Mentre reposes?
Comentaris
-
vagar, vagar i vagar...[Ofensiu]DANA | 29-04-2008 | Valoració: 10
Aixó és el que estem fent constantment per aquest món...vagar!!!
El teu relat m'ha fet trontollar alguna cosa del meu interior...i aixó no és pas fàcil...
Et felicito, tot i que crec que és impossible poder despullar l'ànima de ningú...per molt que ho intentem i per molt que vaguem.
Dana -
Trobo un forat...[Ofensiu]Salgado | 06-02-2008 | Valoració: 10
...en la meva jornada i entro a RC. Als destacats d'avui trobo el teu poema i és trist, molt trist però ple d'amor, molt d'amor cap a la persona que els ha inspirat.
Com bé diu en Melcior, escrius molt bé, i transmets a la perfecció què vols dir.
Una abraçada, Xavier -
...[Ofensiu]gypsy | 27-12-2007 | Valoració: 10
llegir-te és fer un viatge introspectiu i reflexiu.
Tens el do de la bellesa impregnat d'emocions profundes.
Ave! -
Felicitats[Ofensiu]Melcior | 05-12-2007 | Valoració: 10
Escrius molt bé noi , i és un plaer per els lectors .
Endavant! -
Vertader poema d'amor[Ofensiu]Vesna | 05-12-2007 | Valoració: 10
Si senyor , això és un poema d'amor. La persona a qui vagi dedicat deu sentir-se molt orgullosa. Jo almenys , m'hi sentiria...
Els teus versos son molt profunds i això s'agraeix a l'hora de llegir-los doncs penso que el vertader poeta és aquell que fa arribar les seves sensacions al lector i tu amic meu ets un expert...
Valoració mitja: 10
l´Autor
373 Relats
1011 Comentaris
307135 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91
Biografia:
Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.
Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.
Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;
Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.
***
Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...
***
deomises@gmail.com
EL MEU BLOG:
Es desclou la tenebra...
Lluís
13.05.1978