Va marxar

Un relat de: Llibre

Fujo del cos insensible
per girar la vista avall
i copsar-ne, de reüll,
la tristor del meu voltant.

Esgarrapo en el record,
encara lliure i etèria,
per trobar l'instant atroç
en què va marxar, fugissera.

On és l'alegria?
On és la il·lusió?
On són el projectes
somiats amb passió?

El passat és a recer,
el futur no el sé trobar,
i el present és un esquer
que m'enganya en caminar.

Torno al cos. Per què allunyar-me'n
si la felicitat és dins meu?
No cal que m'empesqui falòrnies.
Només cal viure amb deler.

(13-1-2005)

Comentaris

  • L´ultima quarteta[Ofensiu]
    prudenci | 26-03-2005

    L´ultima quarteta no m´agrada gar¡re, però el poema es bo, nbo t´el valoro.
    Avui estic amb tu., però amb la poesia.

  • Fugir[Ofensiu]
    Alícia Gataxica | 22-02-2005 | Valoració: 9


    Va marxar

    Fugir.... un verb que surt en altres poemes, o en el relat salut mental, fugir, davant la depressió, la tristor, l'amargor que ens envolta i ennuega, es un tema recurrent en els teus poemes i relats. el fet de trobar-te algun cop sense sentit a la teva vida, sense alegria, sense projectes, es quelcom en que gaire bé tot hom és pot trobar identificat algun cop. Tanmateix per moltes patacades que ens doni la vida sempre deixes una porta oberta a l'optimisme i a l'esperança que neix dins de la voluntat d'un mateix.

  • Es ben cert[Ofensiu]
    AINOA | 21-02-2005 | Valoració: 10

    De vegades la felicitat es dins nostre i no sabem veure-la. Un poema amb una rima excelent noia, Felicitats!

  • Cal viure amb deler![Ofensiu]
    Lavínia | 13-01-2005

    Sí cal viure així el dia a dia perquè, crec, que és quan s'aconsegueix el més semblat d'allò que se'n diu "felicitat" i això ho hem de dur a dins. De fet, no sé a qui més li ho vaig comentar, és el "carpe diem" d'Horaci, el poeta clàssic llatí.

    Fins una altra. Petons.

  • Un viatge i una tornada ...[Ofensiu]
    ROSASP | 13-01-2005

    Marxes del teu cos buscant totes les il·lusions i totes les esperances, però al final després d'un camí on comprens el significat de cada instant, retornes a casa, al teu cor on hi habita tota la felicitat que et cal.
    És un viatge maravellós, perquè en ell trobes un missatge fantàstic: viure la vida dia a dia i amb delir...

    Felicitats bona rima i genial contingut!
    T'has lluït, companya!

  • Feia temps i temps que no et comentava[Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 13-01-2005 | Valoració: 10

    Però veig que tampoc et calen; sense els meus pots arribar als 300 amb quatre dies (i encara!)

    Efectivament, a mi també m'ha agradat molt el ritme. A mi personalment (bé, potser ja ho has intuït) m'engresca encara més a llegir.

    Quan al contingut, parteixes de certa tristesa o decepció per arribar a un optimisme que fins a cert punt sorprèn i tot en arribar a l'última estrofa. Vull dir que agafa per sorpresa, però et permet concloure la lectura amb un somriure als llavis. El somriure de qui sembla haver pres una petita lliçó. Encara que no fos aquest el propòsit del poema.

    No parlaré de redacció i forma i totes aquestes coses perquè en el teu cas t'autosuperes contínuament! M'encanta el ritme que hi dónes i amb això ja n'hi ha prou.

    A mi m'ha agradat especialment la penúltima estrofa:

    El passat és a recer,
    el futur no el sé trobar,
    i el present és un esquer
    que m'enganya en caminar.

    És senzillament exquisida. No ho dic (o no només ho dic) per la rima, sinó sobretot pel missatge que transmets. De fet, és l'estrofa que et serveix de pont per arribar a l'optimisme del final, i on d'alguna manera et rebel·les contra el temps (o això entenc jo, és clar que aquests dies m'heu de disculpar una mica pq tinc el caparró més espès que la xocolata desfeta que fa la meva àvia). I malgrat que l'avui, l'ara o el present, com vulguis tu, t'enganyi, et quedes amb ell. Perquè "viure amb deler" és per sobre de tot, viure l'ara.

    Una forta abraçada, Sílvia (o Llibre, com prefereixis, ara que la Conxa t'ha ben descobert) i fins aviat!


    Vicenç

  • Bona rima![Ofensiu]
    Trena | 13-01-2005 | Valoració: 9

    Molt bé, Llibre. M'ha agradat molt. La rima està molt ben trobada i es fa dolç de llegir. M'han agradat especilament els versos
    "Torno al cos. Per què allunyar-me'n
    si la felicitat és dins meu?". A vegades la felicitat també és fora! A vegades.

Valoració mitja: 9.5

l´Autor

Llibre

160 Relats

1347 Comentaris

287966 Lectures

Valoració de l'autor: 9.67

Biografia:
Hola a tothom!

Què faig? M'enrotllo i us explico coses o ho deixo córrer?

Millor ho deixo estar i us indico l'enllaç cap a la meva web, on també trobareu la meva adreça de correu electrònic: Sílvia Romero i Olea


Sílvia Romero