Va de cul(tura)

Un relat de: Ivan Bonache
Sonata per a piano K239 (21% d’IVA inclòs).

Allegro molto moderato. Una delicada tos sincopada amb tons de whatsapp seguida d’un estossec sostingut, caiguda de mòbil, bot a la cadira i sospir alleujat en veure que no ha patit danys.

Largo. Un enèrgic so de trucada entrant en fa sostingut menor, fortissimo. Un senyor remenant amb delit una bossa de llaminadures per continuar amb l’obertura dels caramels. Nova trucada amb un "ara no puc parlar" en do sostingut major.

Allegro vivace. Un ronc profund cap a les files davanteres de la platea seguit d'un delicat trio de reprovacions. Una senyora joguinejant, a tempo, amb el seu collaret de boles.

Allegro molto moderato. Espectacular fuga d’espectadors temorosos d’un col·lapse automobilístic a la sortida del pàrquing amb arrossegament de cadires, cops de colze, abrics pels caps i portes batents. Després d'un compàs de silenci, els pocs espectadors que encara estan a les seves localitats recorden, de sobte, haver deixat alguna cosa encesa a casa.

Bis. Ja no hi queda ningú. El pianista saluda i, en flexionar el tronc, deixa anar una sonora flatulència. Un noi amb una escombra aplaudeix i comença a netejar la sala.

23 d'abril de 2018

Comentaris

  • Molt bé[Ofensiu]

    M'ha agradat molt! et felicito.és un relat àgil i incisiu alhora, una mica sorneguer però sense perdre el respecte en cap moment, i també interpel.lador: potser que pensem una mica també en les nostres actituds en certs moments (no van sempre "pels altres" les crítiques) i el que ens podem perdre si no ens deixem atrapar per la màgia que també poden tenir molts d'aquests moments. Tots els moments.
    Certament, el títol molt encertat també
    Gràcies

  • Es que moltes vegades[Ofensiu]
    jovincdunsilenci | 03-08-2018

    resulta que la gent que es queixa sempre de tot és senzillament insofrible.

  • I el que encara és pitjor...[Ofensiu]
    jovincdunsilenci | 03-08-2018 | Valoració: 10

    ... és que, mentre té lloc la estrafolària estampida o mentre se'n recorden d'això que se'ls deu estar cremant, tu intentes com pots aplaudir, però no et pots moure, excepte per deixar passar aquesta gent que si et descuides et colpegen amb la bossa de ma o la jaqueta o... Entropessen amb tu, que de sobte passes a ser tan invisible com el músic que hi ha a dalt de l'escenari. La veritat és que, per una vegada que aconseguim anar, que difícil tot.

    Molt bon relat: divertit alhora que real. Et seguiré llegint.

  • Fem pena[Ofensiu]
    Montseblanc | 02-08-2018

    Humor àcid del fi. I la pura realitat explicada amb detall. És així. Som així, per desgràcia...
    Molt bo!

  • m'agradat molt[Ofensiu]
    rober | 27-07-2018 | Valoració: 10

    Que més es pot demanar dos concerts al preu d'un.

  • M'has deixat sense paraules...[Ofensiu]
    Ivan Bonache | 26-07-2018

    Nil, el teu comentari m'ha deixat sense paraules... Moltes gràcies de tot cor! Com no sentir-se motivat després de llegir-te? Espero que les muses no m'abandonin i poder seguir compartint els meus relats amb tots vosaltres. I si aconsegueixo que es llegeixen fora de RC, millor que millor, però si no, content de pertànyer a aquesta comunitat relataire.
    Gràcies de nou!
    Salut i inspiració!

    Ivan Bonache

  • lapsus[Ofensiu]
    Nil | 25-07-2018

    Disculpeu per la meva becada ortogràfica, on diu, el amor, ha de dir l'amor, amb apostrofa. gràcies, .

  • Bravo![Ofensiu]
    Nil | 25-07-2018

    Bona vesprada Ivan,
    amb el teu relat Va de cul(tura), demostres no sols que escrius de meravella, sinó que també escrius meravelles. Perquè tots podem explicar qualcuna història original, que en el fons totes tenen un nexe en comú: el amor, la melangia, la tristesa o la mort. Però tu, en aquest concís relat gasten un humor intel·ligent, nostrat, refinat i alhora apte per a tots els públics. Un humor que palesa un doble joc, on cada mot (encertat nomenclàtor d'objectes) fa una funció i dona una significança al que s'esdevé al relat. A parer meu aquest escrit ha d'eixir fora de la sala de RC. Un public més ampli ha de llegir-lo. Permetem que cridi ben fort: Bravo! Per cert m'he sentit identificat amb el noi que aplaudeix amb l'escombra a la mà, -el nom no fa la cosa...és la cosa que fa el nom-. Ho dic perquè com sóc jardiner i em toca també fer d'escombraire... i no precisament només de fulles i és que campa gent que és tant incívica...

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: