Úter de somnis

Es un poema per llegir-lo reposadament absorbint cada una de les seves paraules.
Cada paràgraf te vida pròpia i es van enllaçant l’un amb l’altre amb precisió i harmonia.
M’agrada molt. T’agraeixo que me’l hagis recomanat.
Una abraçada.

Gemma

o com una font de cinc plats, per on els versos van saltant amb fluïdesa i musicalitat, com l'aigua d'un brollador. Pensar, cavil·lar, somiar, desitjar, regalar-se i recalar en el somni que ens captiva. Amb mitja dotzena de verbs has fet la columna vertebral d'aquest poema i has donat contingut als somnis d'aquesta figura femenina tan ben il·luminada pel nostre estimat rnbonet. Un poema visual i sonor alhora, de 5x5 versos suaument concatenats, digne guanyador d'aquest repte. No és gens estrany que hagi rebut tants comentaris de felicitació. M'hi uneixo amb entusiasme, encara que sigui amb gairebé quatre anys de retard. També per descobrir una obra d'art com aquesta, millor tard que mai…Enhorabona!

Vas classificar el poema com a biogràfic, però ja sé que això no vol dir que sigui autobiogràfic. D'alguna manera, malgrat tot, es pot dir que la nostra obra forma part de la nostra vida, i viceversa.

Per norma general no m'agrada valorar si no hi ha un motiu especial, però ara ho faré només per compensar que algú va fer la bestiesa de posar-li un cinc a un poema tan ben arrodonit com aquest…

Una abraçada forta,

q

Que boniques les teves paraules, plenes de sentiment i fortalesa...Sempre un plaer llegir-te i un goig endinsar-,e en la màgia dels teus mots. M'agrada el poema i m'ha sorprès l'estructura, mai res és perquè sí.

M'agraden les teves visites, estic molt agraida dels teus comentaris, sempre em fan sentir bé i sempre em donen aquell escalf tan necessari... Una abraçada suau i tendre, com una ona, sense pressa.

Lola.

i encant perduren en el teu poema. Somni de dona que encara sona...
Perfecció!!!!!
Gràcies per les teves paraules i pels teus regals escrits.
Una abraçada somiada i/o regalada.

De forma i de fons. A veure si hauré de canviar l'opinió que et vaig donar de què m'agradaves més com a relataire...

Per començar l' estructura és perfecta. Molt preparada, simètrica, amb els versos decreixents, que li donen una suavitat al final de les estrofes, començades perls verbs intimistes amb els que acabat l'estrofa anterior: pensa, cavil·la, desitja somia, es regala...
Genial! Repeteixo, des del punt de vista formal, aquest poema és magnífic, de poeta consagrat, de manual per a aprenents.
I del vocabulari que et diré. L'úter de fang és una troballa i les catifes voladores de seda i de llana, els somnis, les mans amigues ... i tot plegat, d'una suavitat encantadora. En quan al missatge, és un cant al futur que, tot recordant, deixa de banda la nostàlgia del passat i s'obre a l'esperança.

Això diu el teu 56è comentari. He fet una mica tard, però espero que sigui benvingut com el primer.

les teves paraules prenen força així que les pronuncio. M'arroseguen per la màgia dels sons, no puc deixar d'entonar.
un deliri al escoltar-te.
Deliciós can a la dona
Avant sempre avant

com vas encadenant cada estrofa...és com una font d'aigua que va caient de dalt a baix...omplint el poema de sentiments....
com sempre, et felicito
una abraçadota
joan

i bell, molt bell, en la forma i en el contingut. T'has recreat en transmetre el fil dels somnis de dona de manera magistral.
Les cadències arrosseguen...

Sens dubte la màgia que tens per inventar un sentit nou de les paraules no té fi, llàntia, càntir, un geni... tots són paraules que representen la part més incontrolable de la imaginació humana. una fascinació per l'amagt, el desconegut, el poder invisible…
tot això amb una utilització molt encertada.
bravo
Nota: el pròxim poema meu és aquest:

Només un moment

Torno a veure't
amb els ulls ben oberts,
amb el cor ensinistrat.
Desobeint agenollat,
Deixo pas al cabdal de semtiments.

la meva primavera marcitant
en la tardor de les teves mans.
Aviat, però molt aviat.
Una amor,
vida d'una bombolla de sabó
esclata en l'aire,
sense soroll,
ningú sap que s'ha esclatat.
Una boira que s'aixeca,
Marxo sense mirar cap enrere,
I Et deixo el meu cor enamorat.

quin sinònim de vida!
l'he volgut llegir en veu alta per sentir-lo més endins...Preciós, enorme i amb tants colors...
Tens un do, i aquí ho has deixat demostrat.
Gràcies per els relats i també per els comentaris que tant animen! De debó!

En un altre estil, no sé perquè, m'ha recordat alguns dels poemes que escrivia en Pere Calders. Això no vol dir que el consideri un estil copiat d'ell, simplement que llegint aquest poema, gairebé sense voler, m'han vingut al cap de seus.
El considero molt ben escollit, molt lograt, i el puntuo alt per la teva sensibilitat i gràcia en transmetre el sentiment que has posat.

és cert, jo també veig enllaços amb el teu poema, tot i que són incomparables, m'agada molt més el teu! També et volia dir que no acostumo a comentar-te, tot i que et llegeixo sovint, perquè me generes massa respecte i tinc por d'escriure banalitats.

Fa uns instants quan he vist el teu comentari i he vingut a visitar la web, m'he trobat que estic entre els més valorats!!! mare meua! quin"susto"!, de debò crec que hi ha altres relataires que escriuen mil vegades millor, i tenen molta més experiència. Com ha passat açò? espero tornar aviat a l'anonimat de la multitud que som a RC.

I moltes gràcies pels teus comentaris!

Esgoto els mots, magnífic poema. He vist la dona, saps? Hi ha una melangia que impregna els versos, el saber que el temps ha passat, i és el somni la que la salva, o així ho he entès jo.

Les dues primeres estrofes m'han agradat especialment, encara que el missatge fa una mica de mal, encara que és així, inexorable.
Molt bé l'adecuació de la rima i el vers, que es talla, fins les diferents conclusions, aquesta forma que és úter i és càntir... Temps, vida...

La dona l'únic qe desitja de veritat és despullar-se de tot el que l'han anat vestint..., de totes les andròmines socials i masclistes que l'havien esclavitzat, de la boira de la religió que li tapava el sol i li negava l'aire per respirar. Dir-se i entendre ella mateixa, que ella és ELLA. Qua ja està bé de parlar, de legislar, prohibir, negar, parir i manipular en nom d'ella. Que l'úter sigui de realitats ara i aquí!

Rep na abraçada amb el cali de la llibertat.
onatge

Tens una destressa innata. Conjumines els estadis perfectament per arribar a dir el que et passa per la mollera amb ingeni i deicadament.
Ja saps que m'agrada llegir-te. He passat dies sense entrar per aquí per diverses causes, però sempre que puc m'hi ataanso per gaudir de la bella construció, sentiments, i l'expresivitqt dels mots que uses. Tens un arsenal de formes de dir i es bo paladejar-ho.Anton.

Mil vegades el llegiré i cada cop m'emocionaré , com ara que al voler fer-te el comentari, a cada vers, a cada estrofa he tingut que parar per fer un profund sospir
És magnifica la conjuminació del quadre amb els versos i la dels versos amb la delicadesa de la forma .És preciós, m'ho imprimiré i emmarcaré per tenir-lo damunt la tauleta de nit i recrear-me llegint-lo.
una abraçada plena de sentiments,
Núria

Ara que t'he vist en els darrers comentats, aprofito. Ja saps que no sóc gaire bon comentador de poesia. Però les teves són música pura. Hi ha un ritme, una cadència, fins i tot una simetria que les fa especialment belles. Esculls bé les paraules, el conjunt és del tot harmoniós. Curiosa forma d'expressar-se (la poesia) que m'ha estat negada pels déus o les muses.
Rep una forta abraçada!

Ben formada la figura de la dona,
ben descrit el contingut de la gerra
Has creat vn valuós úter de fang
ben maquillat amb colors i terra.

Profunditat i amb detalls profunds. Llegint he sentit com si fes una viatge acompanyant a una dona. Un viatge amb silenci i present.

La figura del càntir m´ha encisat. Tot el poema és molt bell.

L´estructura amb triangles no sempre la trobo encertada, però en aquesta ocasió s´hi escau perquè cada una de les últimes paraules és un degotall de caliu que besa la paraula següent.

He quedat molt sorpresa, i molt agraïda, pel teu últim comentari. Creia que ningú no se n´adonaria, però tu... ets tu.
Per cert, a mi també em satisfà molt llegir un escrit ,o contemplar un quadre, quan s´està elaborant. Quan hi ha un concurs de pintura ràpida, per exemple, vaig de cavallet a cavallet per observar i gaudir del procés.
Una abraçada doble

PS Si tornes al meu poema "Voldria" veuràs que t´he dedicat un altre comentari sobre la repetició.

La dona i els seus somnis: quina joia i quina creu :)

La vida ens dóna molt, tant com donem nosaltres.........Tanquem els ulls, recordem, revivim moments que ens fan estremir, que ens agraden, que també enyorem i de vegades ens fan caure alguna llagrimeta. Ens omplim de tot això. Però la vida no acaba, volem sentir, viure.... de emocions, que ens facin ser la persona que hem estat sempre.

Un petonet ple de sensacions viscudes i per viure

les formes dels rteus poemes, ajuden a entendre el que vols dir.

m'agrada la pintura, el poema profund i la forma queda molt bé.

Només puc dir una cosa: la forma, el ritme, la idea que vas deixant degotar en cada estrofa i ... el títol...
simplement genial!
No et comento gaire, però sempre et llegeixo i em meravello. Gràcies!

Cada paràgraf tanca una realitat: els records... i cavil·la. La matriu de fang... i somnia. L'ànsia...i desitja. L'esperança... i es regala. Una mena de queixa i denuncia que no deixa indiferent. Però tot això que ens ofereixes pertany a la vida interna. En el pregon hom percep la resposta, aleshores la mancança es minimitza.
Felicitats!

...amb precissió l´essència del dibuix. Preciós poema, que embelleix el dibuix, encara més si es pot. Felicitats, Unaquimera, et segueixo llegint...

una forta abraçada,

Mare meva!Quin escrit!

M'encanta com escrius. L'harmonia amb què descrius!
Que res ni ningú t'apagui!

Un petó blau marí.

que tens raó amb això de la mitja rodona... No ho havia pensat.
I en el cas d'aquest poema teu, que m'ha agradat molt, la forma també hi té molt a veure: els versos van regalimant, com les gotes d'aigua d'un càntir mig abocat, com regalimen els records i els somnis d'aquesta dona amb força vida viscuda.

no és flor d'un sol dia, que els darrers poemes teus posseeixen un do especial.
Desitjo que continuis dos anys més, i més encara, tan inspirada.
SB

Ben trabat i rodó. Te la lloaria, però em quedaré curta.

que no em connectava a RC, passejant per el meus preferits em trobo amb aquesta obra pròpia d'un gran mestre.
No puc tenir somnis de dona, però aquest poema portat amb un gust exquisit i carregat de somnis, desitjos i pensaments em fa entendre mes be la bellesa i tendresa femenina.
Gracies per delitar-nos i particularment gracies per comentar-me.

J. Lluís

Preciosa combinació la que fan les lletres amb la imatge.

No tinc prou paraules, o tinc masses.

Un recipient poètic gairebé perfecte!

Cada cop que entro a relats trobo el teu "Úter de somnis" com a últims comentats, no m'estranya l'allau de comentaris que vas rebent. És una altre de les teves obres d'art. Una construcció acurada, piràmide de triangles amb mots que evoquen moments de introspecció on tots podem veure'ns-hi reflectits. Moments de records i d'esperança de futur. M'ha agradat molt com has acabat cada estrofa " i cavil·la, i somia, i desitja s'hi regala... i al final hi esta tan bé que es nega a obrir els ulls captiva del somni.

Una forta abraçada com de somni

En saps tant...

Enhorabona! Ja has demostrat amb escreix que tens un tercer ull per veure en una imatge més enllà de l'aparença. Fàcilment avui podria ser jo mateixa la dona que somia i escolta com li parla un càntir ple de somnis. Però recalar excessivament en els somnis de dintre d'un càntir... no m'impedirà veure tot el que n'hi ha a fora?
Gràcies, companya. Per algun íntim motiu, el teu bellíssim i reflexiu poema m'ha arribat al moment just.

M'encanta i no em canso de llegir-lo i de mirar-m'ho!
Un càntir de mel dolça,
Tina

bones guapa! què tals?

no tinc massa temps que està a punt de venir l'àvia i m'he de fer una dutxa abans i vestir-me ja! (que la festa d'ahir m'ha fet llevar tard...jeje).

Retalls d'una vida en un càntir. Recorda vells moments emmagatzemats en un úter de somnis.
Ets invencible, eh! un altre poema guanyador! (No puc participar amb tant de nivell...! ;) No dona, no, és que últimament no trobava molt el moment i tampoc em venien idees ni em sortien les paraules...!) A veure si torno a enganxar-me...!

Els ànims van fent, però no acabo de trobar-me... Èls objectius mooooolt lentament. Però bé, hi són.

Oi que et recordo a la llista del sopar? hi vens, oi també? ens hi veurem doncs!

ara marxoooo! que vagi bé i ens seguim visitant i veient!

Gemma

lectura d'un poema que m'encisa del primer vers a l'últim. Tot ell és armonia de mots, en forma piramidal i l'inici de cada vers arrastrant l'última paraula del vers anterior. Pensaments, cavil.lacions, somnis, desitjos... d'una dona que es nega a fugir d'un somni que la té captiva.
Amb el teu permís, el guardo a favorits.
Una abraçada ben gran, Unaquimera.

Un poema d'estructura ben peculiar, que pren forma de gerro en haver centrat els versos, i amb les estrofes ben lligades acabant cada estrofa amb la mateixa paraula amb què comences la següent! I què dir pel que fa al contingut! Un poema que il·lustra l'univers femení, la màgia de l'origen de la vida:

"Cavil·la la dona que l'úter de fang
és refugi de veus que li expliquen
que un dia fou jove, fou filla,
fou mare; ara és somni
i somia"

I no només de l'origen, sinó de la vida en el sentít més ampli del concepte, sempre, això sí, des de la vessant positiva o bé optimista, la de les rialles, l'amor, les mans amigues, els misteris i el desig.

El final, digne de les millors expectatives, recull l'essència vitalista que es pot extreure de tot el poema:

"Es regala la dona instants i delícies. Es nega,
llunyana, a obrir els ulls: acarona colors
i calius d'una vida distinta.
El somni la té captiva;
hi recala".

Filla, mare i somni. Úter de somnis.

Gràcies per reproduir un plec de sensacions que els homes no podem imaginar-nos. I gràcies per compartir-les!

També moltes gràcies pel teu comentari. Un cop més, ser el primer a comentar-te un poema és una tasca ben difícil, però m'acontenta saber que t'envio el comentari número 1.600!!!

Aviat començaràs la recta final cap als 2.000!

Salut i somnis!

Vicenç

Doncs sí, ens hem trobat en el món dels somnis, un món on no està gens malament viure.

Petons.

Després de quinze dies sense ordinador, el retorn a RC per mitjà d'aquest poema és la retrobada amb el bo i millor que puc esperar d'aquesta pàgina. Quina delicia de poema! No sé com t'ho fas que cada lectura de les teves obres es converteix per mi en una degustació, golafre, de les paraules. I és que sempre empres les més escaients i a més les disposes de la millor manera possible, àdhuc des del punt de vista visual si molt convé.

Meravellosa retrobada.

poema molt ben construït. m'encanta la disposició dels versos.

Gènesi de la nostra realitat és l'úter dels nostres somnis -sense ells no aniriem enlloc- i el cofre dels nostres records -sense ells no sabriem d'on venim-
I endavant!

Gènesi de la nostra realitat és l'úter dels nostres somnis -sense ells no aniriem enlloc- i el cofre dels nostres records -sense ells no sabriem d'on venim-
I endavant!

valorat i aquest poema es mereix un 10 i un altre!

Si sabessim o si pensessim que encara tenim temps per omplir el nostre
atuell de rialles,
d'amor, mans amigues,
misteris, nous noms,
i desitjos,
ens possariem de seguida a fer-ho, i no perdriem els dies ni els anys.

Una llepadeta, somiadora,
Tina

El record, no i podem ser si abans no i hem estat, però es ben veritat, la vida es com l'aigua i s'escapa.

Pensa la dona que el càntir n'és ple
de records i retalls d'una vida
que passa i s'escapa

Voldríem atrapar els instants I ens neguem a obrir els ulls. Es lícit, m'agrada.

Es regala la dona instants i delícies. Es nega,
llunyana, a obrir els ulls: acarona colors
i calius d'una vida distinta

Si digués només que ja el passo a favorits, aquest poema, n'hi hauria prou?
Convé ressaltar potser que l'estructura dibuixada del poema és tan perfecta com la selecció del tema, dels mots, i de la rima que subtilment encadena els versos?
Aquesta nova col·laboració entre rmbonet i unaquimera confirma que hi ha una sintonia creativa fèrtil, interesssantíssima.
Com ens has anat fent progressar dels records que flueixen -perquè no són pas morts encara que estiguin desats a un càntir- cap als anhels i desitjos d'un temps que s'escapa entre somnis! Una realitat absoluta, dels uns sempre depenen els altres.
Una abraçada i admiració per als dos artistes -bé, i també per a Picasso (no l'abraçada en aquest cas)-.

franz

Un somni de desig, de delícia i benaurança, partint de pensaments i de cavil·lacions. Potser per això la femella-mare no vol despertar.
Amb una forma perfecta de lligadura d'una estrofa amb altra, amb música pròpia, estructurada al llarg del poema.
I ara, a més en aquesta presentació de copa/úter, que li dóna més versemblança.
Un bon poema, quasi-païisana. Un poema de repte guanyador!

Trobo molt encertada la forma que li has donat al poema, com un úter o com una copa.
Els somnis no entenen de sexe, el somni de cada dona deu tenir un color diferent, deu alimentar-se de records diferents i per tant no fa la mateixa olor que el de una altra dona.

Sort amb els somnis!

és un regal aquest poema, aquesta manera de lligar-lo; etèri, què vols que et digui...?

Lúter és necessar per ser. Els somnis per continuar sent.
A mi em fan falta. Molta falta.
La poesia tambe ajuda. M'ajuda.
m

Lúter és necessar per ser. Els somnis per continuar sent.
A mi em fan falta. Molta falta.
La poesia tambe ajuda. M'ajuda.
m

Molt be t'ha quedat el poema d'aquesta forma.
Molt maco el que explica sobre la dona que somia.
Molts somnis se queden en el úter i no viuen la seva vida... són il.lusions i prou!

Que guanya molt amb l'efecte visual que li has donat. Ja vaig veure al Repte, que aquesta era la forma original i que no l'havies penjat així per la limitació dels versos que va posar l'amic Bonet.
El considere el merescut guanyador, i molt aconseguida la imatge de l'úter de fang.
Una forta abraçada!

FRANCESC

diaclau i jo som cosines! xD

mencanta com escrius

tens msn?