Ús dels verbs ser i estar

La utilització dels verbs ser i estar és un maldecap per a molts que, com jo, no hem fet els estudis en català. Per això, fa un temps, vaig escriure aquest resum a partir de dues fonts: la gramàtica de Badia i el EsAdir de la Corporació Catalana de Radio i Televisó. La Brins s'ho ha mirat i hi ha introduït algunes esmenes.


LOCATIU


Per a la simple constatació de la presència en un lloc s'usa ser. Exemple:La unitat mòbil és a Granollers.
A vegades es poden fer servir els verbs haver-hi o tenir. Allà hi ha una unitat mòbil. Aquí tenim el convidat d'avui.
Amb el verb estar es pot indicar el fet de viure en un lloc (Ara la Rosa està / s'està al carrer Rosselló... preferim, però, hi viu), o de treballar en una empresa (L'Antoni està a Catalunya Ràdio) o conviure amb una persona (Feia tres anys que la Marina estava amb en Vicenç). També pot indicar el fet de formar part d'un òrgan o entitat. La Carme estava a la Junta de l'Ateneu.
Per indicar una estada llarga s'utilitza el verb estar. Va estar un any a la presó.
Si la localització implica romandre un cert temps (o es vol incidir en el fet de romandre) podem utilitzar estar. A les sis ja serem a casa i hi estarem fins a l'hora d'anar al teatre.
Podem utilitzar també ser amb el sentit d'arribar o haver arribat. Agafeu les maletes que ja som a Sants


CARACTERÍSTIQUES (QUALITATS/ESTATS)

Amb adjectius que indiquen característiques permanents, utilitzarem ser. Aquella noia és molt intel·ligent.
Les locucions que tenen valor classificatori van amb el verb ser: Ser de primera categoria.
Amb participis passats, adverbis i adjectius que indiquen qualitats o afeccions transitòries, quan el subjecte és animat, s'usa estar: No podrà jugar perquè està lesionat.
Amb participis i adjectius que indiquen qualitats transitòries, quan el subjecte és inanimat, s'usa tant ser com estar. Quan s'hi va calar foc la casa era/estava buida. (Badia considera, però, més genuí ser).
Amb adverbis, el verb adequat és estar tant si el subjecte és animat o inanimat. L'argumentació està malament.
Amb els adjectius viu, mort, casat, solter i divorciat s'usa tant ser com estar. En Joan és/està casat. Badia opina que és més genuí ser quan es tracta de definir el subjecte: És casat i proposa deixar estar per quan es vol expressar un matís: Està casat amb la filla de la farmacèutica
Amb certs adjectius com tranquil, alegre, trist; tort, fluix hi ha oposició semàntica (significats diferents). Aquest gos és molt tranquil, però avui no n'està gens.

oooOOOooo

Construïm amb estar, els grups proposicionals, si no tenen valor locatiu. El partit està a punt de començar. Estan en contra de la proposta. Si hi ha un sentit locatiu, encara que sigui figurat, es pot usar ser. Des d'aquí l'Enciclopèdia no és al meu abast. Aquest nivell de vida no és/està al nostre abast.
Altres casos: Estar amb... Estar de tornada....
La passiva s'ha de construir amb ser.



SUBSTITUCIÓ PER ALTRES VERBS.

Alguns casos en què és convenient o possible usar altres verbs i que ens poden ajudar a fer la prosa menys encarcarada:

Haver-hi...verb ser. ...... Que hi ha la Maria Àngels?
Arribar, haver arribat....ser
Treballar, formar part de, residir, viure, fer estada....estar
Anar (a un preu, una cosa). Més recomanable que no pas estar.... A quan van les cireres?
Fer de + nom d'ofici o d'ocupació......estar.



Calderer