Uns quants pensaments

Un relat de: Tiamat

Pensament 10

Tinc por,

segueixo avançant,

i em ve por.

Perquè no sé on vaig,
ni ho sabré mai.

Els meus peus trepitgen buit,
intentant no enfonsar-s'hi.


I sé que avançar,
senzillament avançar,
és el més fàcil.

Però avançar
aguantant-me dreta,

és el més difícil.



Pensament 22

No, en el fons jo tampoc tinc por,
només instants de desconcert.
I és que els meus principis són rígids,
i no s'ensorren així com així.

Però tot això no treu,
que a estones,
vulgui esquerdar-me entre els teus braços.

Tanmateix, si no hi ha braços, m'és igual:
sé com reconstruir-me sola,
això rai.

I si resulta que al final m'haig d'enamorar,
no vull que sigui d'una necessitat.



Pensament 41

Aquesta nit perdré els sentits,

un a cada cantonada.


I qui se'ls trobi,

pot lluir-los com a joies

(encara que no tinguin més valor que els braçalets de fil del passeig de la platja)



Pensament 78

I he arribat a la conclusió que,

per cada cop que he caigut,


abans,

hi ha d'haver hagut,

per força,



un cop que m'he aixecat.



Pensament 85

Tot va començar com un joc. Ens dèiem amants, perquè jo em sentia pertànyer a un altre. Però l'altre em rebutjava i jo insistia i ell em rebutjava i així fins que em convertia, massa sovint, en una repugnant súplica humana. Però mesos després seguint la broma, vam trobar-nos, asseguts a aquell banc, a la vora dels divuit, amb una pluja que no acabava de caure i amb persones que no acabaven de passar. I els dits contradeien la racionalitat, els llavis es desitjaven, i vam tornar-nos amants de debò.


Tanco els ulls i et veig a tu damunt meu, els dos nus entre els llençols, repetint-me que no t'agrada que et miri d'aquella manera, que els meus ulls estan plens de mal, i que saps que aquell mal me l'estàs fent tu. Mai m'he sentit com aquella nit, tan dèbil, tan fràgil, dins d'un món tan reduït on només hi eres tu, i jo no tenia esma per fer-m'hi cabre, a cops de colze. Sí, al mateix temps que em mataves, sentia, amb una claredat espantosa, que no necessitava res, apart de tu.

Sí, recordo més coses, menys doloroses, et recordo apartant la cara, juganer, quan et volia fer petons, et recordo agafant-me de la mà, dient que només per un tren que s'escapava, no me la deixaries anar, et recordo estrenyent-me fort, mentre llegies les estupideses que et redactava a les hores de classe, et recordo caminant agafat a mi, prement-nos l'un contra l'altre, en un intent fals d'estar més units, de ser dos i no sentir-nos més un i un. Sí, que clar i net que ho recordo, tot això... i perfecte, i devastador, i fràgil, i meravellós.


I tot s'enfonsava quan, damunt del meu coixí, només hi havia quatre cabells teus, un vel d'olor, i records que es confonien.



Pensament 91

A estones, no puc evitar submergir-me en un munt de records, gairebé intactes, per culpa de la meva insistent abstinència (i temor) a tocar-los.

Se'm fan estranys, barrejats d'incerteses, d'olors, i d'una sensació de no estar convençuda que jo fos jo en aquell moment, de sentir que jo només sóc ara.

Sempre m'he sentit massa madura per l'edat, però massa innocent pel que em tocava viure.

Però ara, amb uns quants anys aferrats a la pell, potser ja és hora de despertar bogeries d'una ment conscient de la inconsciència.


I tu, em fas sentir tant bé, que, per pur egoisme, no tinc ganes que els dies passin.



Pensament 126

Malgrat la meva negació

al destí, a déu, a l'amor etern,
a la justificació de l'existència,

(a qualsevol cosa d'aquestes
que semblen ajudar a la resta de la humanitat
a tirar endavant)







a mi també m'agrada




mirar les estrelles.

Comentaris

  • filladelvent | 12-02-2006

    I si resulta que al final m'haig d'enamorar,
    no vull que sigui d'una necessitat.


    Molts pensament, bones reflexions.

    -Filladelvent-

  • M'agrada[Ofensiu]
    Ainoa | 08-02-2006

    això que hi hagin diferents blocs, diferentes maneres d'anar veient les coses, com poc a poc va canviant o madurant la idea o el sentiment. Jo també tinc un bloc però privat. M'agrada això de mantenir-se dreta, de caure i axecar-se. és cert, si caiem, és perque ens hem aixecat abans, i si ho fem una vegada, ho podem fer dues!!!

    Un petonetttt


    Ainoa

  • rbbarau | 01-02-2006

    Ja feia temps que enyorava coses noves.
    Aquest és diferent dels altres. Toca, trepitja (o com li vulguis dir) una mica més de tu que la resta.
    M'ha sorprès.
    M'ha agradat.
    Un petó

  • quants pensaments...[Ofensiu]
    stradivarius | 27-01-2006

    Tots aquests pensaments tan ben escrits...tens una fluidesa que permet una directa comprensió i aconsegueixes fer-me sentir com si jo en aquell moment fos tu...

  • M'han agradat...[Ofensiu]
    Equinozio | 27-01-2006

    ... tots aquests pensaments. Tenen quelcom poètic, filosofic i són, no sé, molt agradables de llegir.

    Equinozio

l´Autor

Foto de perfil de Tiamat

Tiamat

321 Relats

1499 Comentaris

679810 Lectures

Valoració de l'autor: 8.87

Biografia:
també al bloc d'europa de l'est
transiberia.blogspot.com,
a la revista
Revista Est'
i al mail
tiamat_relats@yahoo.es

Laura Bohigas, del 85. He estudiat filologia eslava i, en el meu temps lliure, viatjo als Balcans. Visc a Barcelona, però no en sóc. I més coses, però en l'essencial, poc més

Entre els 19 i els 22 anys vaig escriure 321 coses i les vaig anar penjant aquí. Ara m'he calmat i escric de tant en tant, però no ho penjo aquí. Llegeixo molt.