Uns bòxers sota el coixí

Un relat de: angie

Va marxar, s’ho va endur tot, fins i tot aquell gerro de plàstic horrorós on sempre hi havia una margarida.
A cada aclucar d’ulls, la veia recollint les seves coses, escampades entre el llit i la taula del menjador, amb el pervers mirar d’una dona que se sentia guanyadora, alliberada, feliç... Això em fotia realment i no podia entendre com tot el que havien estat noves oportunitats, sortirien ara per la porta, per a no tornar.
Vaig fer-li mal, ho sé. No s’ho mereixia, però la covardía latent no m’impedí dir-li que necessitava serenar-me, trobar-me, en una paraula, créixer. Ella somrigué amb aquestes paraules, ho recordo perfectament i no va contestar, no calia. Massa temps feia que el nostre dia a dia era un estrambòtic joc d’estira i afluixa on l’amor que ella em regalava no era suficient per a mi.
Sé que encara m’estima, sempre ho farà, però la seva felicitat no és al meu costat.
I quan la nit cau i m’estiro solitari en aquell llit, abans compartit, poso la mà sota el coixí i agafo uns bòxers de satí vermell que la Magda lluia com una fura, amb el pit nu i una cinta del mateix color al voltant del coll, el primer Cap d’Any que passàrem junts.

Comentaris

  • Moltes felicitats![Ofensiu]
    Màndalf | 26-02-2009


    Pel premi de haikús de Salt!!

    És que ets la puar, angiolineta.

    Recordo aquest repte, jeje, ha passat temps, eh!

    Un petonarru

l´Autor

Foto de perfil de angie

angie

199 Relats

1457 Comentaris

276247 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sóc tan sols un fantasma d'allò que m'agradaria ser, per això em trec el llençol sovint i em despullo entre la prosa i la poesia, per trobar el món que somnio.









El meu correu :angels_torres2@hotmail.com