Universos paral·lels

Un relat de: drocera

¿No te n'adones,
Que hi ha coses que s'acaben abans de començar?
Perquè potser des d'abans de començar ja estaven condemnades.

Són les coses que se'n diuen impossibles, inabastables.
I no es poden canviar.

I una, n'és la distància.
I no parlo de quilòmetres, ni de temps.
La distància en el sentit més pur, la distància en el distanciament.
En el pensament.

La distància que separa allò que mai es podrà tocar.
I per molts avions que construïm, no la podrem escurçar.

Dos móns diferents no poden acostar-se sense xocar
I esclatar en mil trossets que no deixin res sencer.

Dos móns diferents, diferents han de restar.

Comentaris

  • El concepte de paral·lel[Ofensiu]
    aiguasalada | 13-02-2007 | Valoració: 10

    ja ens diu que són dos elements que no arriben a tenir mai un, o el, punt de contacte.
    A tots ens passa, a mi també com a part d'aquests tots, que davant d'alguna situació ens trobem seguint una actuació que es totalment paral·lela a la de l'altra persona i que per més esforços que fem, per més accions de tota mena, per més bona intenció que hi posem no hi ha manera de reduir la distancia fixa i trobar el, o un, punt d'unió.
    Aquest poema t'omple el pensament de forats i de veritats que no voldries que ho fossin.
    M'ha agradat descobrir els teus relats.
    Gràcies pels teus comentaris als meus poemes. Encertes en que hi ha un significat en cada tipus d'aigua i de terra, potser algun dia penjaré un comentari d'aclariment.
    Una càlida i acollidora abraçada per a tu.
    Fins una propera trobada en els relats.
    aiguasalada

  • Comentari ràpid[Ofensiu]
    Thalassa | 12-02-2007

    doncs això, un pim, pam de comentari, que tinc pressa...

    només dir-te que t'he llegit alguna coseta, ara mateix i que fora el contingut, que ccrec, el tens clar i el fas fàcil d'entendre, els poemes pequen, al meu entendre en una coseta i és que tinc la sensació que les rimes no et venen soles i em sonen forçades, del rollo, pam, aixo ha de rimar i aquí la deixo.

    Fes una prova, si vols, és clar. Agafa un poema teu i torna a escriure'l sense intentar-lo rimar, que sorgeixin els versos, a veure com t'hi trobes...


    Seguiré passant per aquí.

    Thalassa

  • Una gran veritat![Ofensiu]
    Arbequina | 30-12-2006

    Jo també me n'adono darrerament que dos universos paral·lels més val que continuïn essent-ho.
    El teu relat despren saviesa... te una manera tranquil·la de narrar. M'ha agradat.

    En fi, feliç any 2007!

    Una abraçada ben forta.

    Arbequina.

    P.S. Celebro que hagis deixat de ser anònim.

l´Autor

Foto de perfil de drocera

drocera

61 Relats

91 Comentaris

78280 Lectures

Valoració de l'autor: 9.00

Biografia:
***

Avui renego dels dies en què em queixava de viure sense pena ni glòria -diu aquell qui està trist.


***

Inspirat en nanorelats, el conte més curt del món:
"For sale: baby shoes, never worn"
de Ernest Hemingway.

***


d: