Únicament la lluna

És la ciutat, Lavínia, que amb la seva fressa ens lleva els estels.

Per tu la lluna té un simbolisme profund entroncat amb el temps i els sentiments més inefables.
Sempre present en les nostres solituds i especialment privilegiat astre que es fa còmplice de la teva brillant poesia. Nua i plenament màgica.

Que perduri el caliu que viu en tu, Glòria.
Concís i preciós: màgic.

Petons!
Molt agraït!

a)

PS
R: Només per fer vàlida aquella dita que els dels bufets, a l'infern de dos en dos.
Per damunt de tot, els sentiments!

La llum de lluna és quel com molt evocador també per mi, com totes les teves poesies!

Aquesta setmana potser no podré seguir el teu coment, perqué avui marxo... però prometo seguir llegint-te. Evoques imatges magnífiques amb els teus poemes, i relats molt intrigants. Felicitats, m'agrada molt com escrius!

... ja fa més d'un any que únicament la lluna ocupa els meus pensaments. Bé, exagero, també hi ha d'altres coses, que s'han anat obrint pas poc a poquet. La meva lluna és diferent de la teva, per això, ho sabràs si obres algun relat meu. Ja que és la meva musa i la que sempre tinc al cap, també l'he posada als relats.
Aquesta poesia, com totes les teves, m'ha agradat molt. Voldria ser millor comentarista, però és que no sé què dir.

"la nit, al cap i a la fi, pot ser, senzillament... BRILLANT!", com TU!!!!!
poema fi, poètic, melangiós, breu... és com un polsim de lluna... fantàstic!
petons i abraçades... LLUNA CREIXENT!!!

S'escriu molt sobre la nit, la lluna.. però´és un tema que mai et pots cansar. Sí, la nit és màgica, brillant, especial, no et puc treure gens de raó.

La nit pot ser brillant, i màgica, i encisadora, i elèctrica, i especial, i sensual, i enamoradisa, i tendra... Tantes coses!

I sobretot si és una nit sense estels, on la lluna brilla amb un aplom i seguretat que sembla impossible que de vegades caminem pels carrers de la ciutat sense aixecar el cap per admirar-la.

Però si és amb estels, juguem amb ells. Cerquem-los ben amagats rere els núvols invisibles del firmament.

I si pot ser, tot això, amb bona companyia. I per damunt de tot:

"Seguim! No ens deturem!!
que ens empari
amb càlid argent
fins l'endemà."

Salut!

LLIBRE

PD.- Bé, això no és ben bé un comentari però m'ha sortit així. Què hi farem!

Molt bo, novament.
Un poema més "enjogassat", per dir-ho d'alguna manera, que els altres que t'havia llegit. Despren una il·lusió molt serena.
I hi estic d'acord, la nit pot ser simplement brillant.
Tot i la solitud, si obrim els sentits i deixem que la lluna ens amari la vetllada i (tant de bo) també els somnis... la nit serà brillant!
A més està molt ben escrit, com diu Brideshead, has trobat les paraules encertades per descriure aquesta màgia de la lluna.

Un poema..... brillant, com la lluna que descrius i totes les sensacions que relates. El trobo molt ben escrit, amb paraules sàviament triades. Vaig a llegir més coses teves. Felicitats i moltes gràcies també "per llegir-me" tal com tu dius.