Única

Un relat de: Jimbielard

Totes les imatges que et reflecteixen al paper
Son garlandes penjades que enllumenen el carrer
D'on desclouen el record de la mà entrellaçada
I l'abraçada rellent, la carícia infinita,
Resten al rerefons del calaix de dril folrat
Reposant el desgast del neguit enrinxolat


He escrit el teu nom en el pou més profund.


Tots els dibuixos que empastàrem al retall
D'orfes tovallons sobre taules de marbre
Ratlles de traç hipnòtic resseguiren els ulls
De mirada captiva, d'encalmat somriure
Resten al rerefons del calaix de dril folrat
Amagats de la memòria del record abandonat


He cridat el teu nom en el silenci més llunyà


Records que m´ennueguen de llàgrimes plaents
Que cauen sobre els plecs dels retalls rebregats,
Que mullen les imatges que el temps ha escarbotat
Retroben les paraules que em van ser regalades,
Que trencaren els instants dels silencis gratuïts,
En obrir el calaix omplert del que no pot ser suplert.


He portat el teu nom a l'existència eterna.

Comentaris

  • Tu...[Ofensiu]
    Bianca | 05-08-2008 | Valoració: 10

    Tu si que ets únic compartint amb nosaltres la bellesa dels teus versos, sempre tant agradables de llegir.
    Un gran poema per una gran cançó.

    Gracies.

    Thaïs

  • Recordo aquest poema del repte....[Ofensiu]
    llamp! | 14-06-2008 | Valoració: 10

    com si fos avui mateix. Crec que el vaig votar. Per cert, no sé si sabies que la Sinead O'Connor va ser aquesta setmana al Palau de la Música Catalana a Barcelona, fent un concert.

    El teu poema és àgil, ben construït. Amb metàfores i raonaments poètics a cada frase. Utilitzes paraules rebuscades, almenys per a mi, però s'entén tot.

    No costa llegir poemes així pq és tot un plaer fer-ho.

    Salutacions del llampec!

l´Autor

Foto de perfil de Jimbielard

Jimbielard

70 Relats

252 Comentaris

90208 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Vaig néixer a Barcelona durant l'any del baby-boom i haig de fer cua per qualsevol cosa. He viscut sempre a Sant Andreu de Palomar, un poble mil·lenari annexat a Barcelona cap al 1897.
Fa poc que escric però he descobert que en gaudeixo i m'apassiona.
M'he anat fent gran, descobrint coses noves, aprenent el que m'agrada i el que no...

Per això us animo a fer qualsevol comentari que agraeixo per endavant.



https://joansamfainablog.wordpress.com/