Ungles vermelles per a una tarda d'abril

Un relat de: Montseblanc
Tot va anar molt ràpid. Vaig entrar en aquell grup de plantes silvestres del facebook per passar l’estona i aviat em vaig adonar que hi havia un dels integrants que sempre em feia comentaris a les fotografies que jo posava. Un dia em va enviar un missatge privat. Deia “Quaranta-dos”.

Quaranta-dos, què? Era el nom d’una planta? La quantitat de fotos que jo havia penjat fins aquell moment? I jo li vaig contestar “Trenta-vuit”. I sí, es veu que era l’edat i que el pocavergonya havia llençat la canya. I jo que tinc ànima de peix...

I dues setmanes després aquí estem. Hem quedat al parc que hi ha a dos carrers de casa meva. És la primera vegada. Un diumenge a la tarda. A aquesta hora els carrers estan solitaris i quan arribo al lloc acordat el veig. Seu a un banc, porta uns texans desgastats i una samarreta vermella de màniga curta, alt, robust. No ha mentit, ni m’ha enviat fotografies d’un altre. És atractiu.

Camino una mica més a poc a poc, ell gira el cap i em descobreix. Em mira de dalt a baix. No s’aixeca. Jo m’assec al banc del davant del seu. Ens mirem als ulls sense dir ni “hola”. Quan m’assec, el vestit blau cel d’estiu que m’he posat, tot i ser a l’abril, em puja amunt deixant les meves cames al descobert fins a mitja cuixa.

Ara que les veig a la llum de la primavera me n’adono de lo blanques que les tinc, encara no hi ha hagut oportunitat de prendre el sol. I pel treball m’he posat unes sandàlies vermelles. Què coi, ben estiuenca per aquest desconegut que ha resultat viure al meu mateix poble. M’he pintat les ungles dels peus de roig rabiós, a joc. I la pell encara es veu més blanca, es nota que és el primer cop que l’exposo aquest any. Jo mateixa ho trobo impúdic, atrevit, porc...

La seva mirada negra roent repassa cada un dels dits dels meus peus. Ho veig, ho noto, m’excito. S’entreté en el tou tendre dels dits, en les delicades ungletes que semblen pètals de roselles sobre la neu. Després, les tires de pell que m’empresonen els peus, són un obstacle que la seva mirada salva, per pujar per l’empenya, fer un parell de voltes als turmells, remuntar per les canyelles, petonejar els genolls...

Penso que hauríem de parlar. Però ara estic avergonyida. Això de depilar-me sencera i sortir al carrer amb aquesta blancor que enlluerna potser no ha estat una bona idea. Però sembla que a ell li agrada. Jo també observo. La bragueta dels seus pantalons cada vegada està més deformada cap el cantó esquerra...
Tampoc hem quedat per fer res en concret. Quan vam descobrir que els dos vivíem al mateix poble vam dir “un dia hem de quedar”. I avui és el dia, com podia haver estat qualsevol altre.

Sento els seus ulls com dos fils de lava que pugen per les meves cuixes. La respiració se m’accelera una miqueta més, l’alè em crema els llavis en sortir de la meva boca reescalfada. Em moc, tinc les cames juntes, les separo una mica. Les seves pupiles aprofiten l’escletxa i s’arrosseguen una miqueta més a munt. Llisquen per la cara interna de les cuixes, arriben fins dalt de tot. I jo miro al cel, quina tarda més maca que fa, i separo les cuixes mig pam. I juro que sento el soroll de com ell s’empassa la saliva. I després me l’empasso jo. Primer em volia posar unes calcetes vermelles a conjunt amb les ungles dels peus, però al calaix no n’he trobat caps, així que...

Passa un cotxe de policia pel carrer de dalt i tots dos ens aixequem ràpidament. Ens diem adéu rere les nostres mascaretes i marxem cada un per un cantó diferent. Ell amb el seu gos, jo amb el que m’ha deixat la veïna.

Comentaris

  • Que trapella ets...[Ofensiu]
    Akeron343 | 03-05-2020 | Valoració: 9

    M'encanta com vas desfullant el relat, amb la caricia d'una mirada que et fa impacientar pel moment que arribaran els llavis i la llengua... i qui arriba és la policiaaaa!!!

    Em pensava que llegia un relat post-confinament i m'hi he fotut de morros... :D

    Felicitats, com sempre MontseBlanc. M'encanta com escrius, la sensualitat i la originalitat que ens transmets.

  • HI HA DE TOT[Ofensiu]
    Ravegal | 27-04-2020

    Referent al comentari del Lluís, a cada poble les coses van diferent. El que penso jo és que si ens ho mirem tot amb lupa perdrem el goig de la lectura. A mi m'ha agradat. Tornes amb el teu erotisme fi i el final busca la sorpresa. Dos detalls que m'agraden.

    Ah! Setanta-tres i no sóc del teu poble. No anem bé!

  • No t'has de disculpar, en absolut[Ofensiu]
    Montseblanc | 25-04-2020

    Jo no sé com està sent el confinament allà on vius tu, però aquí al meu poble només es pot sortir per treballar, comprar menjar i medicaments, atendre a persones grans o treure el gos a fer les seves cosetes. I els que treuen el gos ho han de fer pels voltants de casa seva i en poc temps si pot ser. Pensa que a dos carrers d’aquí ja hem tingut nou morts pel puto virus. Llavors la gent, per molt gos que portin, no poden estar asseguts als bancs del parc (i sí, la policia fa rondes). Tinc un parc molt gran aquí a la vora i totes les vegades que he sortit en aquestes setmanes no he vist mai ningú assegut a un banc. Potser sí que a d’altres llocs o poden fer i per això el final del relat t’ha sobtat. Però no has de demanar disculpes de res, al contrari, sóc jo que t’estic agraïda per les teves lectures, el teu temps i els teus comentaris. Em sabia greu el malentès i per això et vaig dir lo de la segona lectura. Però que consti que la “teva versió” em podria servir per a un segon relat hahaha. Moltes gràcies, Lluís.

  • Rectificació d'en Lluís Pagès[Ofensiu]
    Lluís Pagès | 24-04-2020

    Montseblanc, et dec una disculpa, tens tota la raó: el meu primer comentari al teu relat no s'ajusta en cap cas al que passa entre la parella que es troba al parc; és més, crec que es podria titllar de comentari ofensiu (dir "anada d'olla" tampoc justifica el que he escrit). Em sap greu, entono un "mea culpa" sincer.
    Només, si m'és permet, em reafirmo en el final del relat, molt per sota de les seves possibilitats. Et deixa palplantat, desconcertat, no s'entén la separació sobtada. Por a que siguin aturats per la policia? Potser sí, però estan passejant el gos. Bé, no ho sé, ho deixo aquí amb el penediment d'un comentari desafortunat i la convicció de què, si em passa això, és perquè els temes que tractes tenen una força descomunal per abstreure't. I això sempre és d'agrair.

  • coupons[Ofensiu]
    willsmith | 23-04-2020

    This is an awesome driving article. I am fundamentally content with your amazing work. You put a truly amazingly consistent article. 3m personal protective equipment Coupon Codes

  • Resposta al Lluís[Ofensiu]
    Montseblanc | 23-04-2020

    Benvolgut Lluís, torna a llegir el relat una miqueta més a poc a poc i no hi afegeixis ingredients de la teva imaginació hahaha. Gràcies per comentar, a tots.

  • Oooh...[Ofensiu]
    Lluís Pagès | 22-04-2020 | Valoració: 10

    o sigui que, després de tot el que estem llegint, "Passa un cotxe de policia pel carrer de dalt i tots dos ens aixequem ràpidament. Ens diem adéu rere les nostres mascaretes i marxem cada un per un cantó diferent. Ell amb el seu gos, jo amb el que m’ha deixat la veïna." Qui s'ho empassa, això? D'entrada, ell té el cap entre les cames d'ella, o sigui que molt fi no hi deu sentir, oi? I quan un home es troba en aquest estadi mig extasiat, escolta el soroll d'una sirena, el seu cervell processa que ve la bòfia i marxa com si res? I ella,. com caram es desempallega de tot el que té entre cames i agafa el canelo sense fer-se un embolic amb la corretja? Els gossos, si no coneixien, estan avesats a estar tranquils entre la feinada dels seus amos i el so agut de la sirena?
    Montseblanc, a refer el final hi falta gent!

  • Gràcies...Montseblanc[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 20-04-2020

    Gràcies Montseblanc, pel teu amable comentari on em dius que he ressaltat les "finestres", del ulls de la meua amada, enamorada. Em sembla molt bé, que t'haja agradat.
    Un abraçada.
    PERLA DE VELLUT

  • Pintar-se les ungles vermelles...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 19-04-2020 | Valoració: 10

    Aquest títol, m'ha agradat molt i és molt atractiu. Des del principi, ja m'ha tret l'atenció i fins al final, he gaudit molt del seu contingut, on fas que el lector vaja fent lectura.
    M'ha agradat molt el teu relat. Gràcies per compartir les teues vivències....
    Saluts.
    PERLA DE VELLUT

  • De seguida que he llegit el títol...[Ofensiu]
    brins | 16-04-2020 | Valoració: 10

    ja m'ha agradat! M'ha encantat l'originalitat del relat, les descripcions que hi fas i l'argument que hi exposes.
    Se'm fa una mica difícil entendre les trobades entre desconeguts, però sé perfectament que moltes vegades funcionen. Conec algunes parelles que es van conèixer per mitjà d' Internet i actualment, encara viuen junts i són molt felices.. Van tenir sort!
    Una abraçada,
    brins

  • Divertit i sensual[Ofensiu]
    Naiade | 15-04-2020 | Valoració: 10

    Quin regal més bonic ens fas en aquests dies de confinament! M'ha encantat com ho descrius, sembla talment que el lector ho pugui veure. Molt excitant i ben portat.

  • ungles vermelles[Ofensiu]
    MARIABEATRIZ | 15-04-2020 | Valoració: 8

    esta molt ben redactat,

  • Brutal[Ofensiu]
    Canela fina | 15-04-2020 | Valoració: 10

    Quin relat més magnífic ens regales!!! M'ha captivat des del minut zero, enganxant-me assedegada a continuar, desitjosa de saber-ne el desenllaç i pam! Un final brutal.
    La descripció acurada dels detalls et va embolcallant, sentint el desig, jo també he empassat la saliva sorollosament. Moltes gràcies per tan bona lectura. Una abraçada ;)

  • Erotisme sofisticat![Ofensiu]
    Romy Ros | 15-04-2020 | Valoració: 10

    Molt bon relat per llegir en aquests dies de confinament. M'agrada la sofisticació del personatge que fins i tot les ungles del peu són la cirereta de la insinuació... Tanmateix m'agrada els recursos que has empleat per decorar el relat: tot s'insinua i no és explícit, tot es suau, és erotisme en estat pur: s'insinua i no es diu. No en va és el teu relat número 69 i alguna simbologia li deus haver trobat. Felicitats!
    T'envio una salutació senzillament càlida, sense ungles vermelles !
    Romy Ros ;)

  • Certeses[Ofensiu]
    kefas | 14-04-2020

    En un temps en que el món s'ha encongit, les mirades que l'eixamplen són les més agraïdes.
    El relat fa seu l'estat d'incertesa en que està inserit per mostrar-nos, de forma magistral,  les certeses que sempre seran nostres.

  • Gossets[Ofensiu]
    SrGarcia | 14-04-2020

    Això de posar-se unes calces a joc amb les ungles dels peus és francament sofisticat, de debò. Detalls com aquest li donen vida al relat.
    M'agrada que l'erotisme no sigui l'únic punt d'interès del relat, que estigui encastat en ell d'una manera tan natural. Sembla una nova versió de l'amor furtiu, ara amb por a la policia, per si no n'hi havia prou.
    També sembla una paròdia de "La dama del gosset", en aquest cas un gosset prestat per a satisfer la lubricitat de la protagonista.
    Igual que l'erotisme està encastat al relat de manera original, tot el relat està encastat en aquests temps tan estranys que vivim.

Valoració mitja: 9.63

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: