Un dit li va dir a la lluna.

Un relat de: Eriverd
Un dit  va dir-li a la lluna:
No pas ets tu tan gegant!

I ella respondre tot d'una:
No m'assenyalis minvant!
Doncs sóc la deessa mare
d'aquell que naixent infant
creix de la forma més plena
madurant-se en cercle gran.

Dona, que no ets tan gegant!
Repetir-li, el dit marrec.

Quan la lluna era encerclada
pel dit cor d'aquell noiet,
va brillar immaculada
encegant al noi ximplet.
I arran d'aquell funest dia
home es fer, aquell vailet!
Ara en nit enlluernada
dins la lluna, a l'estimada
només veu aquell pobret!

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: