Una visita fugissera a l'Estela de la Calma

La claror de Sinera ens acollia endormiscada per enfilar les boscúries altívoles de Coll Sa Creu enllà, endinsant-nos a les pregoneses de la muntanya del Senyal, on amatents hem fet cap al Collformic per anar enllà d'enllà de la calma plaent que, com una vida, s'estenia als nostres peus. Al darrera, la Creu altívola del Matagalls, ens presidia la caminada A l'esquerra les valls suaus de la Castanya. Al lluny, Montserrat ens feia tat dins la boira llunyana i prima que ens rebia enjogassada. El corral on ens emmirallàvem com qualques gegants totjust dreçats a l'entorn del prat que verdejava. I més enllà d'enllà, hem fet cut a la barraca gansonera d'En Ramon que ens goitava per mostrar-nos la seva joia de l'Estela, on mans matusseres ens volen privar de la grandesa de trobar un tresor a la muntanya. Potser l'acabaran traient per a vergonya de caminants i l'haurem d'anar a veure a un museu somort de les barcelonines planuries. I ara un pas ara l'altre, hem fet cim al Sui que ens engolia juganer, avui, per primera vegada sense el bolcall de les boires fugisseres que s'arredossen als seus peus. I calmosos, hem tornat a la llar, a retrobar la vall que, després de la caminada, ens sembla més polida i encisadora....