Cercador
Una vida en comú
Un relat de: Ivan BonacheConeixedor de la seva pròpia hipocondria va agafar un full en blanc i un bolígraf blau. Els primers traços van ser imprecisos, com si la tinta es negués a deixar empremta d’aquella bogeria, però finalment es va rendir a la lògica utilitat i el blau va brillar metàl·licament en les filigranes de la lletra lligada.
Va escriure febrilment tot allò que mai havia gosat dir-li, o millor dit, allò que li havia dit però que ella no havia volgut escoltar. Li va agrair les mentides tan reals, les falses emocions que li van fer sentir, la il·lusió mai trencada que es va anar diluint com un terròs de sucre al cafè calent.
Mentre es dessagnava paraula a paraula, una gota de suor li va lliscar fins a la punteta del nas on va dubtar si deixar-se endur per la gravetat del moment abans de caure i morir esclafada sobre el paper deixant un cercle fosc. No importava gaire. La qüestió era no deixar res sense escriure, tornar real tot allò que el vent havia arrossegat cap a l’oblit.
Quan la buidor li va oprimir l’alè, no va saber acomiadar-se, sense forces, i simplement va posar un punt i final, una petita implosió destructiva que creixeria dins seu com un paràsit que s’apodera, pam a pam, de cada bri de vitalitat del seu hoste abocant-lo a una pau sense retorn.
La carta va arribar al seu destí amb el color groguenc dels anys, com aquelles cartes antigues oblidades en algun bagul que desvetllen secrets que ja no importen a ningú. I quan la va obrir amb mans tremoloses i una estranya sensació al cor, de dins només en van sortir pedaços esmicolats d’una vida en comú que no havia pogut ser.
Va escriure febrilment tot allò que mai havia gosat dir-li, o millor dit, allò que li havia dit però que ella no havia volgut escoltar. Li va agrair les mentides tan reals, les falses emocions que li van fer sentir, la il·lusió mai trencada que es va anar diluint com un terròs de sucre al cafè calent.
Mentre es dessagnava paraula a paraula, una gota de suor li va lliscar fins a la punteta del nas on va dubtar si deixar-se endur per la gravetat del moment abans de caure i morir esclafada sobre el paper deixant un cercle fosc. No importava gaire. La qüestió era no deixar res sense escriure, tornar real tot allò que el vent havia arrossegat cap a l’oblit.
Quan la buidor li va oprimir l’alè, no va saber acomiadar-se, sense forces, i simplement va posar un punt i final, una petita implosió destructiva que creixeria dins seu com un paràsit que s’apodera, pam a pam, de cada bri de vitalitat del seu hoste abocant-lo a una pau sense retorn.
La carta va arribar al seu destí amb el color groguenc dels anys, com aquelles cartes antigues oblidades en algun bagul que desvetllen secrets que ja no importen a ningú. I quan la va obrir amb mans tremoloses i una estranya sensació al cor, de dins només en van sortir pedaços esmicolats d’una vida en comú que no havia pogut ser.
Comentaris
-
Text amb qualitat[Ofensiu]Vicent Terol | 21-03-2016 | Valoració: 10
Descrius molt bé les sensacions que impregnen cada instant del relat. M'agrada el desenllaç, tan literari com real alhora. El món està ple de camins inexplorats, de vides en comú possibles i no dutes a terme.
-
el mirall de les cartes[Ofensiu]Endevina'm | 19-03-2016
M'ha semblat una reflexió molt poètica, dolorosament poètica. I de retruc, l'altre costat del mirall on resideix la meva narració d'aquest més, tan distant en la forma i estil, com propera en alguns detalls.
Si poguérem retocar a la vida, allò retocat i revisat en un relat!
La vida és un relat que cap dins d'una carta, com en el teu relat.
Bona feina!
Ferran -
molt bonic[Ofensiu]montserrat vilaró berenguer | 18-03-2016 | Valoració: 10
M ha agradat molt el teu relat. Es ple de sentiments com a mi m´agrada
l´Autor
95 Relats
262 Comentaris
65365 Lectures
Valoració de l'autor: 9.90
Biografia:
Em dic Ivan i tinc dues grans passions: la música i l'escriptura.Professionalment em dedico a la docència d'aquesta primera i, passionalment, a la segona.
Qualsevol comentari que vulgueu fer dels meus relats serà benvingut, estic aquí per aprendre.
Podeu llegir altres relats al meu blog:
Mapes del Món
Entrega III Premi Illa-Va de Lletra 2012
Entrega dels Premis DRAC 2015
Relats guanyadors Premis Drac 2015
Relat guanyador de la convocatòria en català del mes de novembre de 2016 - VI edició del Microconcurs Biblioteca Esteve Paluzie - Barberà del Vallès
Primer premi Concurs Microrelats de Por Uuh! 2017 - Biblioteca Central d'Igualada
Conte finalista del concurs Núvol 2020
Relat guanyador de la convocatòria en català del mes de novembre de 2021 - XI edició del Microconcurs Biblioteca Esteve Paluzie de Barberà del Vallès
Relat guanyador de la final absoluta en català de l'XI edició del Microconcurs de la Bilioteca Esteve Paluzie de Barberà del Vallès
Entrega de premis del VIè Concurs de Relats Eròtics DO Penedès (Octubre 2022)
Entrega de premis del 5è Concurs de Microrelats Dia Internacional de les Dones de La Llagosta (Març 2023)
Finalista del 26è Premi Tinet dins del Premis Literaris Ciutat de Tarragona 2022-2023
Salut i inspiració!