Una vida en comú

Un relat de: Ivan Bonache
Coneixedor de la seva pròpia hipocondria va agafar un full en blanc i un bolígraf blau. Els primers traços van ser imprecisos, com si la tinta es negués a deixar empremta d’aquella bogeria, però finalment es va rendir a la lògica utilitat i el blau va brillar metàl·licament en les filigranes de la lletra lligada.
Va escriure febrilment tot allò que mai havia gosat dir-li, o millor dit, allò que li havia dit però que ella no havia volgut escoltar. Li va agrair les mentides tan reals, les falses emocions que li van fer sentir, la il·lusió mai trencada que es va anar diluint com un terròs de sucre al cafè calent.
Mentre es dessagnava paraula a paraula, una gota de suor li va lliscar fins a la punteta del nas on va dubtar si deixar-se endur per la gravetat del moment abans de caure i morir esclafada sobre el paper deixant un cercle fosc. No importava gaire. La qüestió era no deixar res sense escriure, tornar real tot allò que el vent havia arrossegat cap a l’oblit.
Quan la buidor li va oprimir l’alè, no va saber acomiadar-se, sense forces, i simplement va posar un punt i final, una petita implosió destructiva que creixeria dins seu com un paràsit que s’apodera, pam a pam, de cada bri de vitalitat del seu hoste abocant-lo a una pau sense retorn.
La carta va arribar al seu destí amb el color groguenc dels anys, com aquelles cartes antigues oblidades en algun bagul que desvetllen secrets que ja no importen a ningú. I quan la va obrir amb mans tremoloses i una estranya sensació al cor, de dins només en van sortir pedaços esmicolats d’una vida en comú que no havia pogut ser.

Comentaris

  • Text amb qualitat[Ofensiu]
    Vicent Terol | 21-03-2016 | Valoració: 10

    Descrius molt bé les sensacions que impregnen cada instant del relat. M'agrada el desenllaç, tan literari com real alhora. El món està ple de camins inexplorats, de vides en comú possibles i no dutes a terme.

  • el mirall de les cartes[Ofensiu]
    Jaume Dargó | 19-03-2016

    M'ha semblat una reflexió molt poètica, dolorosament poètica. I de retruc, l'altre costat del mirall on resideix la meva narració d'aquest més, tan distant en la forma i estil, com propera en alguns detalls.

    Si poguérem retocar a la vida, allò retocat i revisat en un relat!

    La vida és un relat que cap dins d'una carta, com en el teu relat.

    Bona feina!

    Ferran

  • molt bonic[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 18-03-2016 | Valoració: 10

    M ha agradat molt el teu relat. Es ple de sentiments com a mi m´agrada

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Ivan Bonache

Ivan Bonache

55 Relats

133 Comentaris

21743 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Em dic Ivan i tinc dues grans passions: la música i l'escriptura.
Professionalment hem dedico a la docència d'aquesta primera i, passionalment, a la segona.
Qualsevol comentari que vulgueu fer dels meus relats serà benvingut. Estic aquí per aprendre. El mateix intentaré fer amb els altres.

Podeu llegir altres relats al meu blog:

Mapes del Món


Actua - Música a la presó


Entrega III Premi Illa-Va de Lletra 2012


Entrega dels Premis DRAC 2015


Relats guanyadors Premis Drac 2015


Relat guanyador en català de la convocatòria del mes de novembre de la VI edició del Microconcurs Biblioteca Esteve Paluzie - Barberà del Vallès