Una vida Buida-infidelitat

Vaig pujar lentament les escales de l'hotel. La gent amb molt bullici baixava gairebé saltant els esglaons. La meva vida començava a ser simple monotonia, els meus dos fills em començaven a ignorar i el meu marit, en Guillem es passava el dia a la feina. Jo em passava el dia a casa, en silenci, rentant els plats, netejant. Quan ens vam casar el Guillem em va trencar totes les relacions d'amistat que tenia. Ara estava completament sola, fins que un dia la rentadora se'm va xafar i vaig haver de trucar el tècnic. Mai havia tingut una sensació com aquella a primera vista. Els seus ulls verds amb van abduir, tot ell em va produir una estranya sensació. Quan va arreglar la rentadora va haver de venir a arreglar el rentaplats, fins que el va caure a la meva xarxa, era meu. No ens importava la diferència d'edat. Ens necessitàvem.
Aquell hotel era el nostre refugi, havíem quedat moltes vegades i aquella era la primera que semblava que alguna cosa anés malament. Vaig arribar a la nostra habitació de sempre, vaig introduir la clau i vaig entrar lentament. Vaig tancar la porta la meu darrera i vaig sospirar amb tranquil·litat quan vaig veure la seva silueta retallada amb la llum de la finestra.
-Hola ja sóc aquí!! Perdona l'espera ,però és que el mau marit...
-Què passa amb el teu marit? - va demanar el Guillem amb els ulls guspirejant de ràbia.
Em va engrapar pel braç amb fúria i vaig veure darrera seu un cos inert. Vaig cridar amb força.
-L'has mort!? Assassí!!
-Encara és viu, però morirà si et tornes a acostar a aquest simple tècnic.
Em vaig mirar la meva única font de felicitat per última vegada. Em vaig alliberar del Guillem i vaig arrencar a córrer. Ser infidel era tan senzill, la meva vida no m'havia donat cap més alegria que els seus ulls verds! Tot m'havia estat arravatat en un moment!