Cercador
Una vesprada com un altra
Un relat de: gamarúsTot era sospitós i estava ficant-me dels nervis. Esquerre, dret, esquerre, dret, esquerre... Si pareixia que estava caminant bé, llavors hi tenia que ser la respiració, tinc que controlar-la com un vianant normal ho faria.
Pensant amb el que feia malament hi vaig arribar al magatzem, a les onze de la nit, davant estava el Jhon tal com acordarem, jo hi tenia que anar per la porta del darrere per a que Dimitri em inspeccionara i poder entrar. Tot va passar normal, dintre estava esperant Volkov amb el seu sèquit de hienes que no deixaven de mirar-me fixament als ulls, un moviment en fals i seria home mort. Tot va ser mol ràpid, ell em donà el paquet explosiu i jo vaig sortir tan ràpid com vaig poder.
Una vegada fora vaig començar a caminar encara mes nerviós, damunt ara els ulls estaven coent d'una forma incontrolable però no hi podia parar. Tres armaris de dos metres d'alçada per dos de muscles a seixanta metres intentaven encerclar-me, no hi podia diferenciar si eren policies camuflats o eren dos persones normals per culpa dels ulls. Van sortir dos mes per la dreta, per el muscle va enganxar-me un braç, ja esta, aquest es el moment de demostrar la rapidesa amb les mans.
Vaig sortir disparat com un coet al mateix moment que me ficava la armilla protectora, ells tiraven trets amb les seves metralladores i jo no hi tenia mes que un pot de oli i l'armilla que hi havia trobat. Un dels trets va ferme un forat nou per a ficar-me una altra arracada de grandària xxl, si no paraven al final aconseguirien abatrem així que vaig traure el pot per abocar l'oli al terra. Un hi va relliscar, dos, no m'ho podia creure hi estava funcionant. Per moments l'angoixa va desaparèixer fins que de sobte vaig vorer tot en negre, ja s'havia acabat, estava mort, un tret va travessar amb èxit el coll...
Els goril.les van soltar una riallada, les persones passaven com si res, unes pareixien estranyades, uns altres tenien por, jo? Estava enfadat.
Comentaris
-
Com una altra?[Ofensiu]Unaquimera | 07-02-2012
Ostres, quina sorpresa he tingut en arribar al teu espai, ufs! Ha estat com un “dejà-vu”... Bé, no saps de què et parlo, però és quan jo vaig començar a publicar en aquesta pàgina, vaig posar la mateixa foto que tu tens ara damunt la meva bio, fins que vaig aconseguir penjar la que tinc ara: quina coincidència!
I no és l’única, pel que llegeixo...
Resulta també que la policíaca és la categoria menys atribuïda als relats publicats en aquesta pàgina, així que he trobat que resulta una bona coincidència que tots dos hàgim publicat un text pertanyent a la mateixa, amb pocs dies de diferència, però a més a més, hem classificat el text en les tres mateixes categories, jajaja!
Bé, la lectura d’avui ha estat distreta, així que si no et fa res, tornaré a passar per aquí per llegir-te una mica més, què et sembla?
Si tu vols llegir-me a mi, només has de clicar damunt el meu nom... allà t’espero!
Entretant, et dono la benvinguda a aquest espai de lletres,
i t’envio una abraçada per celebrar que t’he descobert com autor,
Unaquimera
Ajuda'ns amb un donatiu
l´Autor

15 Relats
7 Comentaris
1868 Lectures
Valoració de l'autor: 5.00
Biografia:
Nascut en terres Ilercavones19/12/2011
Desprès de anys i anys de incertesa i tempestuosos, be sigui per un procés de raonament o simplement per una fortuïta casualitat hi han individus que hi emprenen el seu propi camí, el inventen, el fan...
En aquest llarg caminar el meu primer "stop" es trobe amb la consecució de un coneixement sobre la física, i ja que estic, perquè no intentar seguir? Traure aquesta senyal i la posaré sota terra per a que ningú més pense que en aquest lloc s'acaba tot.
Mentre hi camino per aquests indrets mai intentaré anar per les dreceres sinó que em ficaré per tota mena de camins inhòspits.
Es en un de aquest que he trobat uns altres viatjants anomenats "relataires" dels que intentaré aprendre de tota la seva saviesa.
23/05/2012
La avarícia hi es en tots llocs, quan més diners tens més en vols. Quan més coses saps, més vols saber. Tenim sort que en l'ultim cas esta ben vist.
Les situacions revolucionaries es veuen com una cosa violenta i sobtada, tot i així abans d'esclatar s'ha dut a terme un procés de cocció lent i tractat amb cura.

