Una topada

Un relat de: Joan G. Pons

A una cantonada del Parc de la Vida topar dos criatures "no humanes" però semblants i influenciadores en el comportament de les persones humanes.

Comparteixo el seu diàleg.

-¿ Què no saps mirar ?
-¿ I vostè on tè els ulls ?
-Bé. Siguem una mica sociables, encara que avui per avui…
-Em presento. Sóc PRE-JUDICIS. I vostè ?
-Jo sóc DESGANA, per servir-lo.
-No gràcies. No em serveixi res de res. Vaja trobada !!!
-Ens podem tutejar !
-Si té ganes…
-Molt irònic… com has dit que t'anomenaves ?
-PREJUDICIS.
-I què vol dir… què fas ???
-Quan una persona ha d'emetre un judici, jo apareixo i afegeixo.
-Compliques el judici ?
-Potser sí. Gairebé sí. Sí.
-No puc felicitar-te. Complicar no ajuda gens. Aportes foscor.
-Jo no faig res. Em criden…. És la persona que vol "afegir", tot justificant més informació per decidir.
-No hi vagis. Paralitza't.
-No puc. La Ment de les Persones m'obliga. No sóc lliure. Parla'm de tu.
-Què vols saber ?
-El nom de DESGANA no anima gaire. Què fas ?
-Sóc un resultat.
-T'expliques ?
-Les Persones comencen amb ganes… activitats, projectes, però… apareix quelcom que…
-Apareixes tu….
-S'els hi acaben les ganes i afluixen o renuncien.
-Realitat
-I ho lamenten però no hi tornen. No tenen ganes.
-Tu hauries de canviar de nom.
-I tu també.
-Accepto. Com vols que m'anomeni ?
-Tornar. Segona part de les ganes. Positiu.
-I tu ?
-Info-judici. Una informació complementària a decidir i fer.

La cantonada deserta. I dos criatures "no humanes" caminaven sentint un alè molt humà.

Comentaris

  • que dificil, no?[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 19-08-2008

    però com m'agradria que els dos es fessin amics i canviesin de veritat el seu destí, i per extensió, el dels altres sers que els fan servir, nosaltres els humans.
    Com deia l'àvia, un pre judici és una perdua de temps i dic jo que la desgana és temps perdut.

    Una abraçada Joan

    Ferran

  • Dos conceptes que enganyen[Ofensiu]
    Bonhomia | 19-08-2008 | Valoració: 10

    Els prejudicis i la desgana, verament, són una bona topada amb l'inconsciència que ens fa retrocedir, que no ens deixa néixer ni renéixer, que quan creiem que són inevitables fomenten la depressió i l'odi... si, dos conceptes a eliminar.


    Sergi

  • sóc un viciós de la positivitat[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 18-08-2008

    Per mi Gemma la positivitat és una línia creativa de vida. M'agradat això dels "topos" i admiro molt la topografia. Contacte i tocar la terra. Gràcies pels teus comentaris.

  • una bona metamorfosi[Ofensiu]
    kispar fidu | 17-08-2008 | Valoració: 10

    ja me'l vaig llegir l'altre dia, però no vaig tenir el moment de comentar-te'l.

    Em va agradar ja el primer cop, i avui ho ha tornat a fer. Primer va ser el títol (jo sóc Topo! Topògrafa!) i amb els amics de la uni, col·loquialment ens anomenen Topos!

    I després ja per aquest crit a la posivitat, al mirar-se la vida des del cantó mig ple que diuen. Guarnit amb aquesta conversa tan peculiar i ben trobada. Dos personatges molt ben aconseguits que reflecteixen dos móns de negativitat, per acabar-se convertint en tot el contrari...! Acabar treient la seva part positiva!

    L'he trobat molt encertat!
    Podria ser un bon text de reflexió per fer qüestionar-se algunes coses a més d'un.

    Una genial transformació de caràcters, sí senyor!

    Felicitats.


    p.d: em sembla que no havia vingut a parar mai al teu raconet. Som tants que costa arribar a tots! però espero que ens retrobem en altres lletres!

    que vagi bé,
    Gemma

    (per cert! quin currículum més literari!)

  • Molt bó![Ofensiu]
    Ullsblaus1 | 16-08-2008 | Valoració: 10


    No he pugut llegir-te, perquè he estat de viatge.
    Sempre copses idees semblants, però imaginatives i això és el que m'agrada dels teus escrits.

    Moltes gràcies i "ja ens veurem".

    Salutacions.
    ullsblaus1

Valoració mitja: 10