Una teràpia com qüalsevol altre.

Les mans llisquen per damunt la pell banyada en oli. Segueixen les formes de la noia des dels talons amunt passant per la corba dels genolls, obrin-se en fora a les natges, per ajuntar els polzes un cop superades, tot resseguint la línia de la columna fins arribar al clatell.

Son unes mans grosses, capaces d'abastar tota l'esquena de dreta a esquerra, amb els dits llargs i hàbils, que se submergeixen en el cabell fent pressió a l'occípit, obrin-se endavant com una onada que, assolida la costa, retrocedeix cos avall fins a la línia que separa les dues galtes rodones del cul. Llavors, giren i, una d'elles, s'endinsa entre les cames prement amb els dits damunt dels llavis molsuts.

La noia fa un bot. Per un moment, ha oblidat on estava i què hi ha anat a fer. Les mans del massatgista, que tornen a lliscar cames avall, l'han transportat lluny, a un lloc nou per a ella. Ara, s'entretenen en els turmells: els dits rodejant l'os, el palmell fent cercles damunt del taló.

L'olor a sàndal que flota en l'ambient li fa difícil concentrar-se en res fora del seu cos. O potser és la música que sent a sota veu, barrejada amb el sàndal. De primer, li ha costat de reconeixe-la, li era familiar, però no sabia de què. Llavors, la imatge d'un sol ixen i d'unes figueres a cavall s'ha obert pas en el seu cervell. Kitaro. La ruta de la seda. La ruta del seu cos. Però, les mans del massatgista no son de seda, més aviat son com l'aigua de pluja que et banya i et fa una amb l'entorn.

La noia s'adona que no sap on estant les mans. No sense esforç, entre obre els ulls i veu la cintura del massatgista al davant. En algun moment ha canviat de lloc i ara fa lliscà les mans des del clatell fins a les natges, les supera i les separa deixant que els braços acabin la carícia. Quan retrocedeixen ho fan pels laterals, els dits junts amb prou feines voregen el naixement dels pits. Un intens formigueig que neix en els mugrons i la recorre en sentit invers al traçat de les mans, la fa estremir de plaer.

Quan va parlar amb ell per primera vegada no va imaginar que fos així.

- No pot separar les emocions del cos- va dir-li.

- Jo no crec en les coses aquestes dels txacres.

- No estic parlant d'energia, parlo de química. És el seu cervell qui crea les emocions a l'hipotàlem condicionat per múltiples factors: l'herència, l'entorn, el menjar, les noticies. Hi han tants factors com persones, potser més. No pretenc que cregui en màgies ni en res que no pugui palpar.

Parlava amb seriositat, vestit amb bata blanca i assegut darrera la taula de la seva consulta. Podia ser un metge qualsevol.

- Quan reté una emoció, el sistema nerviós és posa en alerta. La informació surt del cervell i recorre el cos de dalt a baix sense trobar una via de fugida. Pensi que els nervis es troven per tot arreu i que estant connectats entre ells. Hi han zones del cos amb múltiples terminacions nervioses i, per tant, reben amb més intensitat aquesta emoció. Entengui que no parlo de traumes, una emoció colpidora també potser de felicitat. Però, sinó l´allibera s'enquistarà en el seu sistema nerviós. Allà on quedi crearà tensió al seu voltant. Normalment son llocs més sensibles degut als quefers diaris: l'esquena, el ciàtic, la boca de l'estómac, el cap. I, com que l'organisme tendeix a l'equilibri, a mida passa el temps farà treballar més altres parts del cos per tal de no esgotar l'afectada. Per tant, la millor manera de tractar aquesta emoció no és anul·lant-la, el millor és treballar el cos per alliberar el punt de retenció i permetrà que surti enfora.

Va fer un silenci i va mirar-la als ulls. La noia no n'estava convençuda.

- Entenc el raonament- va dir -, però vostè no m'està proposant un massatge normal.

- Evidentment. El clítoris té més terminacions nervioses que qualsevol altre part del cos. El que jo faig és utilitzar-lo per alliberar la resta del sistema nerviós de tensions de la manera més ràpida i efectiva.

La noia va trigar tres dies en decidir-se i quan va fer-ho va ser amb aprensió i curiositat alhora. L'aprensió ha desaparegut als pocs minuts d'estar estirada a la llitera, però la curiositat i el desig s'han multiplicat.

El massatge s'ha aturat. Pot sentir les mans reposant en el clatell i la veu que li diu quelcom. No l'entén. Poc a poc, pren consciència de les paraules, « donat la volta, si us plau », i de l'alè càlid amb olor de sàlvia que li acarona l'orella.

És gira sense obrir els ulls. Panxa enlaire està indefensa, ell pot veure-la, saber com és nua del tot. Sorpresa, descobreix que li agrada la idea, el fet d'estar allà, sota les seves mans. Una càlida sensació li banya el pit. L'oli d'ametlles dolces calent amb que li fa el massatge té un punt llefiscós que l'excita.

- És el millor- li ha dit abans de començar -. La seva densitat fa que trigui en absorbir-se i permet treballar el cos amb profunditat. I no provoca al·lèrgies.

Ara, les mans han accelerat el ritme. Espargeixen l'oli amb seguretat, fent girs damunt dels pits sense tocar els mugrons. Baixen per la panxa. Acaronen el melic. Pugen pels costats fins les costelles. Tornen a baixar pel mig. La noia sap que ha arribat el moment. Que les mans li cobriran el sexe. Que estrenyeran i donaran plaer. Però, llavors se separen. Llisquen cames avall. Arriben als peus. Els abracen. Acaricien la planta. Els dits. Els turmells. El ritme és desaccelera, poc a poc, pren la cadència que duia per l'esquena. La noia deixa escapar un sospir.

Lentament, les mans pugen per les cames plenes d'oli. Els dits del massatgista agafen els pels del pubis i estiren. Estant humits, però els dits son hàbils i no els deixen escapar. Canvien d'un floc a l'altre amb ritme, estirant amb decisió. La noia clava les ungles a la llitera. Un foc intens s'ha encès dins seu, allà on arrelen els pels.

Les mans tornen a pujar. S'aturen un moment damunt del ventre i la cremor afluixa, però no desapareix. Mentre avancen, el foc les segueix per sota de la pell com si estigués cosit a elles. Quan arriben als pits i els abarquen i els cobreixen i, amb prou feines, roçen els mugrons, la noia respira excitada, li manca aire per controlar les emocions.

El massatgista torna a estar darrera del seu cap, ella té els ulls oberts incapaç de no mirar, però ell no la veu. Les mans estan sota el clatell, abracen el coll, llisquen enfilant-se pels pits. Amb dos dits pessiga els mugrons, els estira, els eleva i els sacseja. Gemega. Una bola de calor que neix a la boca de l'estómac baixa per dintre seu desfent-la en aigua.

Les mans avancen.

La mà avança.

On està l'altre?. On està?.

No ho sap. No l'importa.

La mà avança.

Arriba.

Prem. Entra.

Un dit.

Dos.

Tres.

Crida.

És retorça.

La mà avança.

Amunt.

Amunt.

Per dintre seu.

Crida.

L'altre mà.

Està al clatell.

Sempre ha estat al clatell.

I l'onada que surt d'ella busca l'altre mà.

La que té a dintre.

Entre les cames.

Silenci.

L'onada avança per dintre seu. Ella hi va al damunt, deixant-se arrossegar cos avall, flotant entre les aigües al ritme del mar. Podria estar-hi eternament, rodejada de silenci, a cavall de l'onada que l'omple.

Les mans s'uneixen. L'onada les apropa.

Crida.

L'aigua i el foc s'han barrejat i tornen amunt.

Crida.

Crida tot el seu cos.

Els seus nervis.

El seu sexe.

El seu cor.

La noia s'asseu. Arqueja el cos.

La mà del massatgista que li subjecta el clatell impedeix que caigui.

L'altre mà empeny, pessiga.

Riu.

Plora.

Tot alhora.

Crida.

Té un espasme i el cos s'afluixa.

El massatgista l'ajuda a estirar-se. Li acaricia el front amb la mà lliure, mentre l'altre encara és belluga per a dins seu amb suavitat. La noia se sent com una font, un doll d'aigua arrossega les darreres forces. Els ulls se li tanquen, amb prou feines pot sentir el que li diu a cau d'orella. Somriu mig adormida.

Amb un ràpid moviment, la cobreix amb un llençol. No sembla que les mans hagin deixat de tocar-la. Li acaricien el ventre dibuixant llaços al voltant del melic. S'ajunten i pugen amunt, passant entre els pits sense tocar-los, obrin-se en les espatlles, tornant-se a unir en el coll. Per fi, s'aturen sota el cap. Quietes com un coixí. Lentament, els dits se separen, deixant que el cap reposi damunt de la llitera.

Ara, la noia dorm profundament.