Una temporada amb febre

Un relat de: Jaume Dargó
Una temporada amb febre


Sí, de fet va ser això, una febrada d’adolescència.
Me’n devia comptar setze, potser disset, era força innocent, un ganàpia que havia fet l’estirada amb retard. Amb uns amics de l’institut vàrem fer un viatge a la Molina i una companya duia una amiga del seu barri. Tenia uns ulls ametllats captivadors, i un somriure... tot plegat em varen fer voltar el cap de Nadal a la Mercè.
Ni ella ni jo no sabíem esquiar i ens tiràvem muntanya avall en un trineu de plàstic atrotinat. Tot tornant, a l’autocar, ens havíem intercanviat telèfons i alguna cosa més al seient del darrere. Aquell dia tots dos ens havíem refredat.

Durant l’hivern ella va aprendre a esquiar, jo no vaig sortir-me’n. No m’atreia tota la festa al voltant dels esquís, però vaig pujar a la neu tota la temporada. Ella perfeccionava l’estil, i jo apamava les terrasses dels bars, sempre amb un cubata a punt. El final de jornada era el millor.
Per aquelles casualitats de la vida, l’estiu el gaudíem al mateix poble del Maresme, tot i que mai ens havíem vist, érem de colles diferents. Ens passàrem els dies a la platja, va ser el millor estiu de la meva vida, però ella no devia pensar el mateix.

Anys més tard, fent esquí de competició, ella va quedar subcampiona de Catalunya.
Jo em vaig dedicar a la poesia després de la Mercè, i ja vaig pel tercer recull i no sé quants constipats de temporada.

Comentaris

  • Sempre hi ha variacions...[Ofensiu]
    Mena Guiga | 01-07-2012

    ...de refredats. I de relats per descriure'ls i de la manera que se senti i es vulgui, inventada, mig inventada o no.

    Mena

  • Com diu la cançó[Ofensiu]
    iong txon | 31-03-2012

    …"first cut is the deepest." La força del primer amor és una cosa temible, com el primer cop de destral. És així perquè en l'ideal original, segons expliquen els principis de la Creació i encara que en la realitat sigui difícil trobar-ho, el primer cop hauria de ser primer i darrer.

    Molt ben expressat, amb un llenguatge planer i bonic alhora. Te'n felicito.

  • Un relat excel.lent [Ofensiu]
    bloodymaruja | 30-03-2012 | Valoració: 10

    Qui no ha passat aquestes febres és que no ha estat viu. I el millor és la lucidesa i tendresa amb que es recorden i les descrius. Més seriós del que sembla d'entrada.M'ha encantat el relat, Lluís.

  • Havia llegit aquest excel.lent relat[Ofensiu]
    allan lee | 10-02-2012

    però quan, i perquè no et vaig deixar comentari? perquè ja em va agradar molt llavors. Sembla una història senzilla- i ho és- però el paràgraf que clou les escenes el transforma en quelcom més concret. Més irònic i fins afilat. L'amor i el desamor, quan encara no tenen ni aquests noms- perquè són els primers, o almenys els que més ens colpegen- es rememoren amb reverència, amb vergónya, amb tristesa. Potser enaltint-los, ja que s'han perdut. Però aquí hi ha quelcom més: una mirada massa clara sobre ells i sobre nosaltres mateixos. La febre dels quinze anys! Com m'agrada com ho expliques! Una abraçada

    a

  • crohnic | 16-10-2011

    Amb aquest breu relat aconsegueixes que ens transportem a èpoques en les quals aquestes febrades eren habituals... qui no ha passat per aquesta etapa??
    Per cert, gràcies pel teu comentari.

  • constipats de campionat[Ofensiu]
    elbulli | 16-10-2011 | Valoració: 8

    ara només queda que quedis subcampió de Catalunya... i no tan sols dels constipats.

  • un relat familiar[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 08-08-2011

    que crec que ja m'havies explicat, et recordo una història similar, i ara veig que el temps et fa amanir-la amb una mica més de suc, ja ho fa això el temps. Per sort has obviat alguna passatge que ens havies explicat.
    Per tants refredats lleus i de més greus que tinguis!

  • Constipats comuns[Ofensiu]
    nuriagau | 05-07-2011 | Valoració: 10

    Un relat que sembla que s’inicia ja amb el desenllaç amb la frase ” Sí, de fet va ser això, una febrada d’adolescència.”. Però el desenllaç és quelcom més desenfadat i simpàtic.
    Un microrelat que el lector llegir amb un somriure als llavis. Empatitza amb el protagonista i mentre recorda les seves pròpies bogeries d’adolescència. Perquè, qui més qui menys, ha patit febres d’adolescència sigui anant a esquiar, a un poble de platja o a ...
    Ens seguim llegint,
    Núria
    PS: A veure si també t’inspira la proposta actual: REPTE MINIRELATS núm 5: Notícia a la televisió

  • betixeli | 04-07-2011

    Aquest m'ha agradat, servirà per encarar bé el dilluns. Et desitjo molts més constipats de temporada, i més relats escrits també!

Valoració mitja: 9.33

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Jaume Dargó

Jaume Dargó

32 Relats

192 Comentaris

26459 Lectures

Valoració de l'autor: 9.84

Biografia:
Una lluna plena que s'amaga entre boires, així és el meu petit món. Fill d'un relat inèdit, visc aquest indret irreal de la xarxa, mentre el meu creador no em faci visible a altres realitats.

Alguna vegada vaig jugar-hi, als reptes, i algunes vegades tenen premi.

pseudovital

Processó demoníaca, de rnbonet.



Un dia em varen dir Lluís, i avui et dic; gràcies Lluís per tot, ara ja pots descansar...

Sota la fosca ombra
d'un germà errant
en el silenci etern
de la foscor silenciosa,
he volgut caminar
passes que no són pròpies
i el camí m'ha mostrat
que les passes per caminar
han de ser les meves.

Fent via he arribat
on mai hauria somiat arribar,
si ho vols, i sense gaire esforç,
tu pots venir amb mi.
Fd'AG


El darkman o en Galzeran o l'home fosc" us en parlaran del meu passat. I potser del vostre futur, també.