Cercador
Una temporada amb febre
Un relat de: Endevina'm- Compartir:
Sí, de fet va ser això, una febrada d’adolescència.
Me’n devia comptar setze, potser disset, era força innocent, un ganàpia que havia fet l’estirada amb retard. Amb uns amics de l’institut vàrem fer un viatge a la Molina i una companya duia una amiga del seu barri. Tenia uns ulls ametllats captivadors, i un somriure... tot plegat em varen fer voltar el cap de Nadal a la Mercè.
Ni ella ni jo no sabíem esquiar i ens tiràvem muntanya avall en un trineu de plàstic atrotinat. Tot tornant, a l’autocar, ens havíem intercanviat telèfons i alguna cosa més al seient del darrere. Aquell dia tots dos ens havíem refredat.
Durant l’hivern ella va aprendre a esquiar, jo no vaig sortir-me’n. No m’atreia tota la festa al voltant dels esquís, però vaig pujar a la neu tota la temporada. Ella perfeccionava l’estil, i jo apamava les terrasses dels bars, sempre amb un cubata a punt. El final de jornada era el millor.
Per aquelles casualitats de la vida, l’estiu el gaudíem al mateix poble del Maresme, tot i que mai ens havíem vist, érem de colles diferents. Ens passàrem els dies a la platja, va ser el millor estiu de la meva vida, però ella no devia pensar el mateix.
Anys més tard, fent esquí de competició, ella va quedar subcampiona de Catalunya.
Jo em vaig dedicar a la poesia després de la Mercè, i ja vaig pel tercer recull i no sé quants constipats de temporada.
Comentaris
-
Sempre hi ha variacions...[Ofensiu]Mena Guiga | 01-07-2012
...de refredats. I de relats per descriure'ls i de la manera que se senti i es vulgui, inventada, mig inventada o no.
Mena -
Com diu la cançó[Ofensiu]iong txon | 31-03-2012
…"first cut is the deepest." La força del primer amor és una cosa temible, com el primer cop de destral. És així perquè en l'ideal original, segons expliquen els principis de la Creació i encara que en la realitat sigui difícil trobar-ho, el primer cop hauria de ser primer i darrer.
Molt ben expressat, amb un llenguatge planer i bonic alhora. Te'n felicito.
-
Havia llegit aquest excel.lent relat[Ofensiu]allan lee | 10-02-2012
però quan, i perquè no et vaig deixar comentari? perquè ja em va agradar molt llavors. Sembla una història senzilla- i ho és- però el paràgraf que clou les escenes el transforma en quelcom més concret. Més irònic i fins afilat. L'amor i el desamor, quan encara no tenen ni aquests noms- perquè són els primers, o almenys els que més ens colpegen- es rememoren amb reverència, amb vergónya, amb tristesa. Potser enaltint-los, ja que s'han perdut. Però aquí hi ha quelcom més: una mirada massa clara sobre ells i sobre nosaltres mateixos. La febre dels quinze anys! Com m'agrada com ho expliques! Una abraçada
a -
...[Ofensiu]crohnic | 16-10-2011
Amb aquest breu relat aconsegueixes que ens transportem a èpoques en les quals aquestes febrades eren habituals... qui no ha passat per aquesta etapa??
Per cert, gràcies pel teu comentari. -
constipats de campionat[Ofensiu]elbulli | 16-10-2011 | Valoració: 8
ara només queda que quedis subcampió de Catalunya... i no tan sols dels constipats.
-
un relat familiar[Ofensiu]Galzeran (homefosc) | 08-08-2011
que crec que ja m'havies explicat, et recordo una història similar, i ara veig que el temps et fa amanir-la amb una mica més de suc, ja ho fa això el temps. Per sort has obviat alguna passatge que ens havies explicat.
Per tants refredats lleus i de més greus que tinguis! -
Constipats comuns[Ofensiu]nuriagau | 05-07-2011 | Valoració: 10
Un relat que sembla que s’inicia ja amb el desenllaç amb la frase ” Sí, de fet va ser això, una febrada d’adolescència.”. Però el desenllaç és quelcom més desenfadat i simpàtic.
Un microrelat que el lector llegir amb un somriure als llavis. Empatitza amb el protagonista i mentre recorda les seves pròpies bogeries d’adolescència. Perquè, qui més qui menys, ha patit febres d’adolescència sigui anant a esquiar, a un poble de platja o a ...
Ens seguim llegint,
Núria
PS: A veure si també t’inspira la proposta actual: REPTE MINIRELATS núm 5: Notícia a la televisió
-
betixeli | 04-07-2011
Aquest m'ha agradat, servirà per encarar bé el dilluns. Et desitjo molts més constipats de temporada, i més relats escrits també!
Valoració mitja: 9.33
l´Autor
65 Relats
268 Comentaris
45001 Lectures
Valoració de l'autor: 9.84
Biografia:
Una lluna plena que s'amaga entre boires, així és el meu petit món.No soc ningú, no tinc cap carrera, tanmateix, observant el món i a la gent mai no he deixat de córrer, pas a pas, dia a dia.
Alguna vegada vaig jugar-hi, als reptes, i algunes vegades tenen premi.
El podeu llegir a "Pseudo Vital"
Processó demoníaca, de rnbonet.
Quan vaig obrir aquest perfil volia que sols fos de poesia, de renglons curts, com en diuen alguns, però no sempre es pot controlar allò que fas, i vaig utilitzar-lo per fer microrelats, i vaig acabar per esborrar els poemes aquí publicats, ara no sé si tots. Això no obstant, vull tornar a la poesia, en aquest perfil, i deixar que l'homefosc faci les petites històries en un altre lloc, que potser tinc més perfils, i no sempre ho dic.
Els poemes i escrits que aquí llegireu estan penjats a matadegolla, sense revisió, gairebé. Si algun dia me'ls repenso, potser no els podreu llegir aquí, però seran fills del mateix estil i el mateix sentiment.
In memoriam...
Un dia vaig voler donar veu al Lluís, i ara li dic; gràcies, Lluís, per tot.
Ara ja pots descansar...
Sota l'ombra obscura
d'un germà perdut
en el silenci etern
de la foscor muda,
he volgut caminar
passes que no són les meves.
Però el camí m'ha mostrat
que si vols tenir un bon rodatge
les botes que calces
han de ser les teves.
Fent via, sé que arribaré
on mai hauria somiat.
Deixa't de manies
de paraules estèrils.
Caminar junts requereix un esforç,
pensar no és tan fàcil.
No miris enrere
sols trobaràs allò
que a cada moment necessitis,
però no cada moment és el millor
per mirar enrere.
Camina amb mi,
no contra mi,
i jo caminaré amb tu,
no contra tu.
I si ho volem, els dos,
veure'm que
sense gaire esforç,
junts podem fer el camí.
F.
I que l'homefosc em perdoni