Una tassa de xocolata i un caputxino.

Un relat de: Regí
Una tassa de xocolata i un caputxino.


Estava jo més dormit que despert
o potser somniant que estava amb els ulls oberts
quan de sobte veig en la cuina una figura coneguda.
Era ma mare i la meua dona en una sola persona
però en dos cossos distints, quasi una trinitat.
Ma mare m’estava fent xocolata a la tassa amb bunyols
i la dona, un caputxino per a després amb un bombó.
Era l’hòstia, tots més que contents
i la meua boca fent-se aigua.

Quan em despertí aní a la cuina,
però no hi era ningú, ni mare, ni dona
ni caputxino ni xocolata, ni un sol bunyol o bombó.
Era jo a soles bevent un got d’aigua de l’aixeta
que feia pudor de clor i de solitud.

Agafí el telèfon i truquí a mon pare,
però va ser ma mare la que s’hi ficà.
Ella feia tres any que era morta,
però el seu esperit, el seu record o jo què sé
va dir-me que en la cuina era la xocolata
i que la meua dona m’esperava amb un caputxino.
I així va ser, que encara tinc el sabor en la boca
i el record en la ment.

Comentaris

  • Senzillament admirable....[Ofensiu]
    jomagi | 18-03-2017 | Valoració: 10

    L'he llegit ara mateix en plena decadència de mà mare, pobreta ( 98 anys) en plena demencia senil i diras que inevitablement aviat sentire el bon gust d'una boxa xocolata com tu.....
    Una abraçada.

  • Real o fictici?[Ofensiu]
    Nil de Castell Ruf | 18-11-2016


    Força interessant aquesta poesia per a no dir-te estranya. I com a tal caldria saber si els fets que exposes son una invenció o reals. Si són reals podria mirar de donar-te una interpretació personal a aquesta experiència i si son ficticis, només puc dir-te que tens una imaginació desbordant., Perquè al cap i a l'últim, sense adonar-te, has aconseguit de manera poètica contar una història que enganxa a la primera, tant! que penso rellegir-la fins atipar-me.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: