una tassa de xocolata, en el moment més fred...

Un relat de: silvia_peratallada

Ella va entrar a aquella xocolateria de 1808, amb la intenció de prendre's un cafè amb llet, però l'home que la va atendre, quan li va dir bona tarda, va provocar en ella una reacció extranya i de la seva boca només van poder sortir dues paraules;
-"Un xocolate"
Estava a Saragossa, i allà parlaven un idioma que no era el seu, però que degut a la dependència político-econòmica que el seu país natal mantenia amb aquell, entenia i parlava correctament.
-"Tomará xurros, ¿no?"
-"no gracias, pero un azucarillo con el xocolate sí que voy a tomar".

Ella era molt dolça, però tot i això tot li agradava amb extra de sucre; el cafè, la xocolata, el suc de taronja, la llet...
L'home que hi havia darrere el mostrador li va posar el sobret de sucre al plat, però li va dir:
-"no te lo pongas antes de probar-lo",- mentre somreia, i sabia perfectament que ella no s'acabaria posant el sucre a la tassa, perquè conexia perfectament la seva recepta, la que paria cada matí a les 4 quan es llevava.

Ell sabia que feia la xocolata més bona de tot Saragossa, però ella no. Ella només sabia que era metge, perquè havia vist una orla de graduació amb una fotografia seva a la paret de la botiga.

Al fer la primera degustació, ella de seguida va pensar en la pel·lícula "Chocolat". Aquell home sabia el punt perfecte que li agradava a ella la xocolata, i l'havia encertat. Ella mai havia probat res semblant, ni tansols les tasses que li preparava els diumenges la seva àvia feia anys.

No recordava un gust tan bo en la memòria de la seva no massa llarga vida.

Una dosi d'amor, de color marró, espès, agradable, que cobria tot el paladar de bons pensaments.

Durant aquella estona, que va intentar allargar al màxim sense que es perdés l'escalfor, les preocupacions que tenia van desaparèixer, no tenia fred, no pensava en la persona que estimava, que era lluny i sense donar senyals de vida, no pensava en el viatge que estava a punt de fer, ni en la persona que l'esperava a la propera estació que parés. No pensava en rebre cap trucada, ni cap missatge informant d'una mala notícia referent a l'home amb qui somniava cada nit.

Tot això no ho pensava. Fins que la xocolata es va acabar, i el metge de l'ànima amb receptes de cacau, li va anunciar que havia de tancar el local.

De cop, va sortir d'un món dolç per tornar a l'estació d'autobusos gris i amb olor a monòxid de carboni, desangelada i trista, que els seus ulls no volien veure, i a pensar coses que, per contradictori que sembli, la seva ment no volia escoltar.

Va agafar aquell autobús, i va continuar el seu camí, amb un regust dolç, però amarg, de la millor xocolata que mai més prendria.

Comentaris

  • Dolces recompenses[Ofensiu]
    kukisu | 02-01-2006

    Estic segura que ens caldrien moltes xocolates com aquesta quan les coses no acaben de rutllar com voldríem. M'ha agradat com has tractat la situació i aquesta relació guaridora de la xocolata desfeta quan patim la gelor dels sentiments. Enhorabona!
    Ah!, i molt bon any!

  • 'en els moments més freds...'[Ofensiu]
    allonsanfan | 01-01-2006

    Farà cosa d'un mes em vaig comprometre a dur xocolata calenta a una amiga per plaer. Vam passar una bona tarda.

    A la meva companya sempre li regalo xocolata, sempre em correspon amb el millor dels seus somriures i amb la millor mirada mai vista.

    És impressionant el que pot fer la xocolata. Jo la preferixo negra i amarga i que tingui cos. El teu relat és maco, la figura del viatjant és maca, la típica estació d'autobusos, Saragossa, parada de road movie perfecte.

  • un relat que dóna forces...[Ofensiu]
    ROSASP | 01-01-2006

    Que deu tenir la xocolata calenta que crea aquesta sensació de calidesa i despreocupació; és com desconnectar-se de tot plegat i gaudir de la intensitat d'aquell gust entre amarg i dolç que pessigolleja gola avall.
    Descrius un moment que escalfa el fred de dins i de fora amb una tassa de xocolata, però de ben cert hi han petites coses que aconsegueixen també aquest efecte...
    Cal aprofitar tots els moments que ens sigui possible per acolorir la grisor que tants cops ens envaeix.

    Que aquest any sigui molt especial per tu!

    Petonets i somriures!!!

  • Com sempre...[Ofensiu]
    Yuna | 01-01-2006 | Valoració: 9

    sorprenent com transmets ! Mentre llegia gairebé sentia l'olor de xocolata .. molt maco

  • Recepte privada per 4 persones llamineres[Ofensiu]
    cassigall blau | 01-01-2006 | Valoració: 10

    Es barreija 1 kg de xocolata amb 1/ 2 de llet

    + 1/4 de pastilla de mantega + la yema d'un ou

    + 8 cullerades soperes de sucre

    Tot ben remenat al foc lent sense parar de remenar, fins que sigui ben espessa.

    S'acaba de fer quan al meteix temps que es remena, el pot, tb dona voltes.

    Al acabar es treu i es posa , sense parar de remenar, amb aigua freda.

    Es serveix amb gent llaminera i veuras k al sucar-hi el primer melindro, t'enduus tota la xocolata de cop a la boca, i...et mors de plaer.

    per algo em diuen...Pere, el xocolater de Kentaky.

    Ah!...felicitats pel relat. Es una descripcio que et fa venir ganes de mengar-n'hi.

    Dema..."Cargols a la brutesca". Dintre del curs..."La Cuina de Lleida"...je, je, je.

    Una abraçada.

  • Xoco xocoo[Ofensiu]
    Xitus | 01-01-2006 | Valoració: 10

    T'has superat Sílvia, i no és piloteig gratis ni res d'això, defet no m'agrada gaire usar la frase "t'has superat" així que no tornaré a dir mai més "t'has superat" perquè potser al final la gent acaba entenent "t'has operat" i em clavarà un mastegot.

    Acostumat a llegir poesia de tu, t'animo a que escriguis més moments com aquest, que sí, a mi m'ha fet recordar la peli chocolattttttttt (amb exageració francesa) i m'ha fet venir ganes de fotre'm un paladín , però em sembla que guardaré la idea per un altre dia que l'estómac no està per històries, però la ment, i els ulls, sí.

    Petons!
    Visca Terra Lliure,
    ara més que mai,
    sempre endavant.

    Xitus.

Valoració mitja: 9.67

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de silvia_peratallada

silvia_peratallada

507 Relats

1382 Comentaris

522266 Lectures

Valoració de l'autor: 9.67

Biografia:
Crida ben fort
dona lletres,
versos i acords.
Dona'm aire,
dona'm petons,
dona'm el roig,
vull foc al cos.
Dona'm un somriure
i un parell d'il·lusions,
només una mirada
lliure de malsons.

Dona'm alegries
dona'm un mesclat,
un mai de maria
i una tarda al teu costat.

http://silvianimfa.blogspot.com/

silvianimfa@gmail.com