UNA TARDA GENS AVORRIDA

Ahir per la tarda vaig fer el que una persona propera a mi en diu escapar-se. Això vol dir marxar amb el cotxe a comprar a un gran supermercat, on m´hi poso molt nerviosa, dons els diners i la paciència meva se solen acabar a mig comprar, a mitja llista de la que porto anotat més o menys tot el que s ´ha exhaurit a casa meva.
Desprès com a cosa que crec em mereixo i em dono cop a regal de tant en tant, em vaig acostar a una perruqueria, en la que la noia que sol atendrem es familiar meu llunya i a la que tinc un apreci especial. Sols tinc el disgust de no haver-la conegut anys abans. La família del meu pare era prou extensa i si bé coneixia a la seva avia, una persona marevellosa, a ella no la havia tractat fins fa poc. He de dir que em mima i es la millor perruquera del mon mundial.
Per acabar be al dia vaig apropar-me a una llibreria de vell. Allà i trobo verdaderes meravelles i el llibreter es bon amic coneixedor de la literatura , amant de les arts i de la musica. Allà sempre hi escolto musica clàssica de la que a mi em plau, un plaer en tots sentits. Vaig carregar de llibres i la conversa ens va portar a Olga Xirinacs , ell em va comentar que no venia llibres seus. Jo soc gran amant de la mateixa i vaig constatar que quasi els havia llegit tots, passat un que molt amablement em va regalar. Crec que també l´he llegit, es igual ho tornaré a fer, Olga Xirinacs es per mi una mestre al seu estil. Un cop llegit el regalaré a la meva filla, ja va siguent hora que llegeixi bona literatura i no coses com “ Els jocs de la fam”, que vaig veure llegia amb horror. Si va ser una tarda estupenda amb bona companyia.
Al arribar a casa s´em comunica alguns desgavells que jo intuïa pel camí quan anava conduint. La guineu se li devia avançar el rellotge, no es normal que a dos quarts de set de la tarda vingui a buscar el sopar. En fi vaig dir, que s’esperi, encara no li he preparat res. I sinó que mengi el que ahir no va voler, arròs amb bacallà, clar que bacallà potser no en havia menjat a la seva vida. Segur que ella te raó....
El Gat Trompeta havia caigut daltabaix del terrat. L’anomeno així a un pobre mixet , perquè així que veu fas el gest d agafar-lo fa uns miols com una trompeta esquerdada. No cal dir que es molt més exagerat si li passes la ma pel llom, llavors no us explico , i el pobre gatet sols te un mes, no se que farà quan sigui gran, inclús la seva mare, una gateta molt assenyada s´el mira amb cara de preocupació. En fi com que tenen set vides, el gatet tot enter, desprès de miolar com una trompeta el vaig donar a la seva mare perquè l’alletes.
Un cop solventat tot això vaig descarregar el cotxe. Un cop tot endreçat i quan volia tancar la porta del garatge. Al tancar vaig veure que al terra i havia un gripau, si el gripau gros i ufanós que sol viure amb les meves flors, no se per quins sets ous havia entrat a dins. Temen els gats salvatges que tinc vaig pensar el havia de portar al seu domicili habitual. Com que em feia una mica t’angunia agafar-lo amb les mans. Vaig fer servir una bossa del súper per collir-lo del terra, allà no hi tenia guants. Així que el vaig tenir ben agafat el vaig mirar i vaig pensar que potser era un príncep encantat, com en els contes. El vaig mirar bé i em vaig dir era incapaç de fer-li un petó. Al mateix temps em vaig dir que amb la classe de prínceps regnants que avui en dia es veuen pel mon,millor es quedes con a galàpat, ja en tenim prou d’orelluts i de “ preparaos” pel mon, i jo em vaig dir no sabria pas que fer amb un personatge de sang blava, no per Deu, noooo.
Vaig tancar la porta i quasi contenta vaig pujar les escales quan vaig sentir a dir: Noia tindries de portar els gossos a fer el pipi , jo no he tingut temps, com tampoc he tingut temps de preparar res per sopar, he suposat que ja ho faries tu.
Al vespre desprès de sopar , quan posava els plats al renta vaixelles em vaig donar compte que no m´havia avorrit gens.