Una suor

Ara sento aquella suor, freda quan regalima mentre baixa coll avall, i es fica entre el jersei palpant el pits i la panxa que ara respira...lentament. M'he adonat que ens fem grans, i que aguells dits que llavors m'escalfaven la pell avui són gotes de suor freda que em fan esborronar de tant en tant.

Sóc al banc, fent aquella cua que sempre s'acostuma a crear en un banc cap a mig matí. I avui hi vaig a fer la primera hipoteca. Ja sóc prou gran i esperar a fer-la més no té ja sentit, ara que tu ja no hi ets. Ara fa uns anys, recordes, engegarem el nostre primer projecte sentimental i hipotecari...Però des que vas marxar, ja no vaig voler pensar més en allò nostre ni en res que m'ho recordés.

I pràcticament no havia tornat a posar els peus a cap banc des d'aleshores. Avui, quan he entrat, he sentit aquella olor...com descriure, aquella olor de papers, de tinta, d'ordinadors en marxa...de perfums de negocis. Aquella olor que altre temps em semblava olor de gran. I tu eres a l'altra banda de la sala. No t'he dit res.

I ara estic signant la meva primera hipoteca. Tu no sé què hi fas, potser el mateix que jo, qui ho sap. Sento, però, aquesta suor freda, que encara ara em recorda els teus dits lliscant damunt la meva pell. Malgrat ara tu siguis allí, i jo m'estigui aquí, guaitant de reüll les teves mans que ja no em toquen, sinó que subjecten fermament un bolígraf car, potser un regal de reis.