Una segona oportunitat

Un relat de: nerea34
En Marc era un nin de 13 anys, però no n'era un qualsevol. La seva casa era l'hospital, on lluitava contra una malaltia cardíaca feia tres anys. Els seus dies sempre eren iguals. Es passava tot el matí parlant amb la seva infermera, Marta, gastava la tarda amb el seu pare i assistia a les activitats nocturnes amb els altres infants hospitalitzats. Fins que un dia tot va canviar. La filla de na Marta, na Clàudia, va caure malalta, tenia dificultats respiratòries.
Aquell dia la Marta no va visitar a en Marc, ell es sentia tot sol i va decidir anar a buscar-la per l'hospital. En arribar a la recepció de la zona infantil, en Marc la va veure i li va preguntar: "-Perquè no m'has visitat aquest matí?." Ella li va contestar: "-Acaben d'ingressar a la meva filla". En Marc li va dir: "-Segur que millora prest! Si la teva filla vol jugar una estona, jo hi seré a la sala de jocs." Una estona més tard na Marta va dur a na Clàudia a la sala de jocs i la va presentar a en Marc. A partir d'aquell instant es varen fer molt amics, però na Clàudia va millorar ràpidament i tornà a la seva casa. En Marc es va quedar molt trist perquè ja no tenia amb qui jugar però a la vegada estava feliç per la seva amiga. El que ell no sabia era que na Clàudia aniria a veure'l cada dia després de l'escola i quan la Marta li ho va contar no s'ho podia creure.
Uns mesos més tard, en Marc va empitjorar moltíssim, fins al punt de caure en coma per una parada cardíaca. Encara que la Clàudia estava molt trista i preocupada per la salut del seu millor amic, seguia anat cada dia amb un somriure i passava unes hores contant-li com havia anat el seu dia. Ell no li podia contestar però si que l'escoltava i gràcies a ella es mantenia viu, desitjant que ella tornés l'endemà.
Després de 4 mesos en coma, els metges deien que ja no podien mantenir-lo més temps connectat a una màquina que el mantingués amb vida. Els metges li varen preguntar al seu pare: "-La millor opció és desconnectar-lo demà." Ell va contestar: "-Estic d'acord, ja ha lluitat i ha patit massa, es mereix descansar en pau." Quan va comunicar-li la seva decisió a na Marta i a na Clàudia, aquesta va començar a plorar desconsoladament. La jove no podia fer-se la idea de perdre una peça fonamental en la seva vida. La pitjor part era que ella no podia fer res per ajudar-lo. Aquella mateixa tarda, va entrar a l'habitació on estava en Marc i li va dir quines eren les horribles notícies del dia. Mentre li contava no va poder contenir les llàgrimes. En acabar, la Clàudia li va agafar la mà a en Marc i li va demanar: "-Si us plau, obre els ulls..., Torna amb mi. No podré suportar la teva pèrdua. T'estim massa perquè te'n vagis ara..." Ella va haver de tornar a ca seva però aquella nit no va poder dormir.
L'endemà na Clàudia en acabar l'institut, va anar corregent a l'hospital a veure a en Marc. En arribar a l'habitació en Marc no hi era i ella li va donar un en tomb al cor, però, al passadís va veure al pare d'en Marc i es va dirigir cap a ell. Ella molt alterada li va preguntar: "-Què li ha passat a en Marc? Per què no hi és a la seva habitació, on és?" El pare li va dir: "-Tranquil·litza't, sorprenentment aquesta nit en Mars s'ha despertat del coma. Ara està bé, l'han canviat d'habitació." La Clàudia va anar a veure a en Marc i ell li va dir: "-Gràcies a tu estic viu! Tu m'has mantingut amb vida i sense tu no podria haver-ho superat. No sé com agrair-te tot el que has fet per mi, m'has salvat." La Clàudia es va llançar en els seus braços i va començar a plorar i ell la va abraçar encara més fort.
Un any més tard, en Marc ja estava recuperat i podia anar a l'institut com qualsevol altre adolescent. Ell i na Clàudia anaven junts a classe, sempre estaven junts, tant en els bons moments com en els dolents.


Nerea Fernández Juan

Comentaris

  • Galleta[Ofensiu]
    Mireya Alcalá Tur | 16-02-2018

    M'ha encantat el teu relat, està molt ben explicat. És molt emotiva.

  • enhorabona[Ofensiu]
    JulyAs | 16-02-2018 | Valoració: 9

    La historia, m'ha agradat molt, no hi ha faltes (o no moltes), és original, emotiva, et felicito, està molt bé.

  • Nerea Torres [Ofensiu]
    Nerea Torres Gil | 02-02-2018 | Valoració: 9

    Molt original i bonica, m'ha agradat molt llegir la història!

  • No entra a concurs[Ofensiu]

    Benvolguda,
    El teu relat no entra al concurs de l'ARC perquè és massa llarg. Si us plau, revisa les bases del concurs.
    Cordialment,
    ARC - Comissió de Concursos

l´Autor

nerea34

1 Relats

4 Comentaris

485 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor