Una salutació singular

-Hola Joan
-Hola Follet
-Et torno a saludar
-Endavant
-Et desitjo el meu Bon Dia
-Ja hi som !
-No t'agrada ?
-Sí i No
-Vaja… Ni fred ni calent
-Ho parlem…?
-Ja, Ja, Ja, Parlar per tu és analitzar
-Amic Follet, em sembla molt maco que et saludin amb un Bon Dia
-I… ?
-Em costa interpretar la paraula "meu"
-Amic Joan, el dia, cada dia, és teu, meu, de cada persona…
-Discrepo i escolto. El dia és, prescindint de les persones.
-Potser també el dia és quelcom que una persona encarna i crea.
-Em perdo. El dia amb sol o amb pluja o amb ventolera, no depenc de la persona.
-Però sí la vivència personal que tu fas d'aquest dia amb sol, del dia amb pluja, del dia amb ventolera…
-Ara ja vaig una mica menys perdut
-És el joc de la "realitat exterior" i la "percepció interior"
-Segueix…
-La meva percepció creativa pot transformar el "dia amb pluja" en un dia amb la meva percepció plena de sol. Puc transformar i sentir el dia, com jo vulgui. Converteixo el dia, una mesura de temps per viure, amb un mitjà que protagonitzo en clau positiva. Per això et desitjo el MEU BON DIA.
-Però la realitat exterior no canvia
-No canvia. Sí la lectura que jo puc fer d'aquesta realitat en la meva realització personal, tot alimentant una actitud dinàmica i d'acceptació transformadora.
-És interessant i llaminer
-La meva salutació és molt més que un "Bon Dia" col·loquial, és un compartir el meu dia amb el teu dia.

Ens varem acomiadar i certament vaig viure un dia curiós i diferent… i ho practico.