Una Rosa per Sant Jordi

Un relat de: Akeron343
El sol començava a sortir, lent i mandrós, com si es preparés a consciència per inundar de llum i escalfor aquell bonic dia de primavera.

Havia estat una nit moguda, esgotadora, un excés desbordant de passió, luxúria, un bany de fluids i carícies. Ell es va vestir a “corre-cuita”. Havia de sortir i volia tornar abans ella no es despertés. En mitja hora ja tornava a ser a l’apartament on s’havien trobat amb una mica de fruita i dues roses de Sant Jordi, vermelles, esquitxades de petites perles d’aigua, pures, encara a mig obrir, com si tinguessin mandra de despertar-se el dia que són protagonistes.

Va preparar l’esmorzar per a Ella, que encara dormia plàcidament al llit, va col·locar les torrades, el cafè, la nata i les maduixes en una safata, va posar-hi també les roses i va anar cap a l’habitació, amb presses, impacient per tornar-la a veure, tornar-la a sentir, tornar-la a escoltar.

Ella dormia, relaxada, estirada de costat amb les dues mans a sota el coixí com una nena petita, mostrant el seu cos nu, traït pel llençol esmunyedís que s’havia enretirat fins a cobrir-li només la cintura, com si volgués que el món admirés aquell cos que acaronava. Ell va deixar suaument la safata a la tauleta sense deixar de mirar-la, deixant lliscar la seva vista per cada mil·límetre de la seva pell, observant com el seu pit preciós pujava i baixava amb cada alenada que li omplia els pulmons.

Li va fer un petó suau a l’espatlla i li va xiuxiuejar a cau d’orella “...bon dia... l’esmorzar està a punt...” mentre feia lliscar molt suaument la punta dels seus dits al llarg de l’esquena, des de l’espatlla fins la cintura. La pell d’ella es va eriçar, els seus mugrons es van endurir, va fer un sospir profund i en un gest lànguid i mandrós, es va tombar per posar-se “panxa enlaire”, fent veure que estava adormida però mostrant un mal dissimulat somriure per sota el nas.
Ell va agafar una de les roses i la va acostar sota el nas d’Ella, perquè en pogués gaudir el perfum. Suaument va acariciar els seus llavis carnosos amb els pètals de la flor i va iniciar un camí serpentejant per la seva pell. Va lliscar pel coll, va baixar envoltant un dels seus pits per la base i iniciant una ascensió lenta, en espiral, fins assolir el seu mugró dur i erecte.
Ella es va mossegar suaument el llavi inferior, que va emergir brillant de saliva, la seva mà va lliscar per la cuixa del seu company, fins a agafar el seu sexe erecte i va iniciar un lentíssim però ampli moviment, notant com l’erecció s’enduria encara més. La rosa, va seguir el seu camí trapella, al llarg de la seva panxa, va lliscar per l’angonal i va besar els llavis exteriors del seu sexe, fent-la estremir amb el sobtat tacte fred.
Ella va allargar l’altra mà, empresonant la rosa entre els seus dits, i va començar a pressionar-la sobre el seu clítoris, en cercles, mentre Ell s’inclinava per xuclar el seu mugró. Ell va prendre l’iniciativa del moviment de la flor, per deixar que Ella li dirigís la mà en moviment a on més plaer li donés. Els primers gemecs van escapar de les seves goles. Els pètals van començar a caure al llit xops de la humitat del sexe que ja era evident feia estona, mentre el perfum de la rosa s’escampava per l’estança. Els moviments es van accelerar. Ell la va agafar pel genoll i va començar a mossegar-li suaument la cara interior de la cuixa acostant-se a poc a poc al sexe d’ella, que encara gaudia del tacte de la flor.

Ella, amb les dues mans, va atansar el cap del seu company fins a tocar el seu sexe, tot gemegant “...menja’m, si-us-plau, menja’m...” i obrint-li molt les cames, Ell va començar a devorar aquells llavis xops i dil·latats durant una estona, afamegat, desitjós, la seva llengua jugava a la pell femenina, s’enfonsava profundament al sexe i tornava a sortir-ne... quin delit, quina fragància de rosa... els gemecs es van desbocar. Èbria de desig, acariciava el cap d’Ell, acompanyant amb moviments pèlvics, el ball vertiginós d’aquella llengua que li anul·lava la voluntat.

De sobte Ella es va incorporar, tibant els cabells d’ell per besar-lo desesperadament, xuclant els llavis xops d’ella, enfonsant la llengua a la seva boca, el va empènyer enrera perquè s’estirés, es va asseure sobre el seu sexe tot sentint aquella escalfor, dura i bategant que profanava el seu cos, i va començar a “cavalcar-lo” salvatgement, fent crits de plaer, a un ritme fort, dur, que va esdevenir frenètic, endavant i endarrera, endavant i endarrera, sense treure ni un centímetre de dintre seu, el sexe del seu company, gaudint de cada mil·límetre de sexe al seu interior, en estat de trànsit sexual, de plaer total.

En uns instants arribaven tots dos a l’orgasme.
“...em corro...” desitjava dir-li Ella, tot i que era incapaç d’articular res més que gemecs i crits de plaer.
“...et follaria eternament...” volia dir-li ell, sense passar d’emetre res més que sons guturals.

El sexe d’ell ja havia deixat de bombejar semen, però tots dos encara es bellugaven rítmicament, per esgarrapar uns segons més de plaer, com si poguessin perllongar l’orgasme... fins l’infinit i més enllà.

Ella es va deixar caure, abraçada sobre d’Ell, encara amb el seu sexe penetrant-la, i allà es van quedar una estona molt llarga, gaudint de cada batec, de cada respiració, de cada carícia.
-...la rosa era molt bonica...i fa molt bona olor - va dir Ella.
- Tenia molt bon gust – va dir Ell – ja tinc ganes de tornar-ne a menjar.

Comentaris

  • I per cada dia[Ofensiu]
    Montseblanc | 04-09-2018

    Un relat eròtic amb un llenguatge dolç i acurat, que llisca dins el lector com l’acció dels dos amants, cada vegada més ràpid, cada vegada més humit, fins l’esclat final, que és a la vegada un nou començament. Fa venir gana, sí.
    I et felicito per mantenir les formes. Reconec que a mi, moltes vegades, quan escric relats eròtics, se me’n va la mà i les meves lletres poden ser massa directes, massa brusques (m’escalfo i ja no penso hahaha). En canvi tu aconsegueixes mantenir el to fins al final. Ben fet!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Akeron343

Akeron343

15 Relats

19 Comentaris

3054 Lectures

Valoració de l'autor: 9.38

Biografia:
Enginyer introspectiu amb vocació d'arqueòleg i redescoberta passió per la Filosofia i la Psicologia.
Havia estat relataire en una etapa anterior, amb dos pseudònims diferenciats, de relats eròtics i de relats introspectius, vaig esborrar perfils perquè pensava que començava una nova etapa vital, net de passat, un punt zero, però sembla que hi ha càrregues no acaben d'alliberar-nos, lliçons que no acabem d'aprendre.

Nova etapa d'exploració, literària i interna meva. Escric perquè em va bé, em centra, em focalitza, m'allibera... sobretot, em fa sentir que puc expressar-me, que algú pot arribar a comprendre qui sóc, i de passada, compartir sensacions, imatges i percepcions, per si ajuden a algú o per si rebo nous punts de vista que m'ajudin a créixer.

Per correccions, suggerències i proposicions indecents em podeu trobar al correu Saoirse343@hotmail.com