Una revolució

Un relat de: xesco

El senyor R és un revolucionari i està decidit a innovar en el camp de les salutacions. Cansat d'encaixades i petons a amics i familiars decideix provar amb noves fórmules de benvinguda i comiat.

El senyor R surt de casa al matí, puja al 37 per anar a la feina i pica l'ullet al conductor, primer amb el dret i després amb l'esquerra. El conductor no comprèn al senyor R i s'enfada. "Potser ha semblat massa una insinuació." pensa el senyor R mentre viatja "Hauré d'innovar més, una revolució no comença amb accions confuses"

A la feina el senyor R arrisca una mica més i saluda els seus companys amb un lleuger moviment del nas, l'arrufa intermitentment unes quantes vegades emetent un lleuger sorollet nasal. Els companys se'l miren sorpresos i no li tornen la salutació. El senyor R, comprensiu amb els companys, entén que no deu ser fàcil per ells acostumar-se tan ràpid a la nova salutació, "els revolucionaris sovint són uns incompresos" pensa, i després seu al seu despatx i es disposa a treballar.

A mig matí, a l'hora d'esmorzar el senyor R surt de l'oficina i entra al bar. Es proposa realitzar un tercer intent. Només entrar agafa el diari, s'asseu a la barra i alça el colze dret i, fent-li fer moviments circulars en l'aire, diu:
-Ofs ftuts.
El cambrer es gira i se'l mira astorat. El senyor R ha escopit lleugerament a la barra, ara se sent incòmode i per això, per un dia, canvia de bar per esmorzar.

Al migdia el senyor R ha quedat per dinar amb la seva parella, somia en fer-la partícip de la revolució. Tot i els tres intents fallits del matí decideix seguir amb la seva comesa, i només veure-la esperant-se somrient a la cantonada se li llença als peus i li refrega el mentó pel genoll esquerra. La noia, de casa bona, s'avergonyeix de l'estrafolària conducta del senyor R i es posa a plorar. Tothom es gira i es mira la parella. Tot intent del senyor R per explicar-li la seva missió és de bades i la noia escapa disparada vorera enllà i desapareix entra la gent.

El senyor R vol arreglar el malentès, agafa el mòbil i la telefona, però quan li despenja el telèfon li engega un desagradable soroll bilabial per saludar-la carinyosament que no aconsegueix, ni gens ni poc, l'efecte desitjat. Per segona vegada el senyor R es queda sense la possibilitat d'explicar la seva missió a la seva parella.

A la tarda el senyor R té classe de ioga. Aquesta vegada abandona l'intent d'inventar una nova benvinguda i decideix reservar la innovació pel comiat. Quan s'acaba la classe, mentre tothom recull les màrfegues el senyor R es dirigeix al mestre i doblegant lleugerament la cama esquerra s'agafa la dreta i intenta posar-la paral·lela al terra. Això li costa i se li escapa un lleuger sospir. El mestre, que no capta el vertader sentit que pren la figura, el felicita pels avenços que ha fet amb només una setmana. Al senyor R li mosqueja una mica la mala interpretació d'un acte revolucionari tan valent.
Decebut, al vespre el senyor R arriba a casa, no té gana i es connecta a l'ordinador. Té sort i troba la seva parella connectada. Tots dos es varen comprar una d'aquelles càmeres diminutes per poder veure's mentre es comuniquen per tant ara es veuen les cares. Sense deixar-li dir ni una paraula el senyor R li explica ràpidament la missió en que està immers, que intenta acabar amb les encaixades, els copets a l'espatlla i petonets a les galtes, que canviar els hàbits de saludar és innovar, és acabar amb una tradició imposada i que posar en dubte unes tradicions tan arrelades despertarà la societat. El senyor R demana també el recolzament de la seva parella i acaba amb un "i junts podrem canviar el món!" que fa reaccionar l'interlocutora. El senyor R veu com la seva parella aixeca l'índex se l'apropa al pols, i com qui es volgués perforar el crani el fa girar, ara cap a una banda ara cap a l'altra. Mentre ell, emocionat per la reacció de la seva parella, s'acomiada amb el mateix gest es perd la senyal i es talla la comunicació.

El senyor R està eufòric, i sense deixar de moure el dit d'una banda a l'altra pensa: Visca la revolució!



Comentaris

  • una molt bona revolució[Ofensiu]
    Nurithy | 23-05-2008

    El teu text no es fa gens pesat. Això és molt bo tenint en compte que a vegades el realisme màgic exagerat desconcerta i aburreix a la gent.

    bon relat!

  • Visca la revolució![Ofensiu]
    llacuna | 08-05-2008 | Valoració: 7

    Cal innovar i qüestionar-se si allò imposat funciona o només és això: què està imposat.
    Enhorabona!

    Llacuna Roure Riu

  • Revolució![Ofensiu]
    ktorretti | 08-05-2008 | Valoració: 7

    Molt original, sobretot el final!

  • molt bo[Ofensiu]

    Hola, molt bo i interessant aquest aire irònic i fins i tot mordaç que has donat al relat. Té un aire Pere Calders.

  • Revolució!!![Ofensiu]
    Capità Borratxo | 31-08-2006

    Per què mai ningú entén els revolucionaris???

    Enhorabona pel relat!

l´Autor

Foto de perfil de xesco

xesco

38 Relats

108 Comentaris

50333 Lectures

Valoració de l'autor: 9.11

Biografia:
Vaig néixer quan era molt petit a Centelles (Barcelona), el 1976.
Vaig començar a escriure el 20/02 del 2002 provant sort amb la construcció de palíndroms.
M'agrada construïr encreuats i experimentar amb l'escriptura.
Sóc mestre d'educació primària, i actualment visc a Artà, Mallorca.

Em podeu llegir, també a RC, amagat darrere el nom de Xeixa, compartint jocs i experiments lingüístics amb el meu amic Xals.



Todas las cosas tienen que salir de algún sitio - cavilaba Harún-, por lo tanto, los cuentos no pueden salir del aire...

Salman Rushdie "Harún y el Mar de las Historias"

...es muy fácil. Si lo piensas, tendrás que admitir que todas las historias del mundo, en el fondo, se componen solo de veintiséis letras. Las letras son siempre las mismas y sólo cambia su combinación. Con las letras se hacen palabras, con las palabras frases, con las frases capítulos y con los capítulos historias.

Michael Ende "La historia interminable"


"Darrere els mots el paper es transforma
en mar i les lletres en peixos"

Joan Brossa