Una revolució

El senyor R és un revolucionari i està decidit a innovar en el camp de les salutacions. Cansat d'encaixades i petons a amics i familiars decideix provar amb noves fórmules de benvinguda i comiat.

El senyor R surt de casa al matí, puja al 37 per anar a la feina i pica l'ullet al conductor, primer amb el dret i després amb l'esquerra. El conductor no comprèn al senyor R i s'enfada. "Potser ha semblat massa una insinuació." pensa el senyor R mentre viatja "Hauré d'innovar més, una revolució no comença amb accions confuses"

A la feina el senyor R arrisca una mica més i saluda els seus companys amb un lleuger moviment del nas, l'arrufa intermitentment unes quantes vegades emetent un lleuger sorollet nasal. Els companys se'l miren sorpresos i no li tornen la salutació. El senyor R, comprensiu amb els companys, entén que no deu ser fàcil per ells acostumar-se tan ràpid a la nova salutació, "els revolucionaris sovint són uns incompresos" pensa, i després seu al seu despatx i es disposa a treballar.

A mig matí, a l'hora d'esmorzar el senyor R surt de l'oficina i entra al bar. Es proposa realitzar un tercer intent. Només entrar agafa el diari, s'asseu a la barra i alça el colze dret i, fent-li fer moviments circulars en l'aire, diu:
-Ofs ftuts.
El cambrer es gira i se'l mira astorat. El senyor R ha escopit lleugerament a la barra, ara se sent incòmode i per això, per un dia, canvia de bar per esmorzar.

Al migdia el senyor R ha quedat per dinar amb la seva parella, somia en fer-la partícip de la revolució. Tot i els tres intents fallits del matí decideix seguir amb la seva comesa, i només veure-la esperant-se somrient a la cantonada se li llença als peus i li refrega el mentó pel genoll esquerra. La noia, de casa bona, s'avergonyeix de l'estrafolària conducta del senyor R i es posa a plorar. Tothom es gira i es mira la parella. Tot intent del senyor R per explicar-li la seva missió és de bades i la noia escapa disparada vorera enllà i desapareix entra la gent.

El senyor R vol arreglar el malentès, agafa el mòbil i la telefona, però quan li despenja el telèfon li engega un desagradable soroll bilabial per saludar-la carinyosament que no aconsegueix, ni gens ni poc, l'efecte desitjat. Per segona vegada el senyor R es queda sense la possibilitat d'explicar la seva missió a la seva parella.

A la tarda el senyor R té classe de ioga. Aquesta vegada abandona l'intent d'inventar una nova benvinguda i decideix reservar la innovació pel comiat. Quan s'acaba la classe, mentre tothom recull les màrfegues el senyor R es dirigeix al mestre i doblegant lleugerament la cama esquerra s'agafa la dreta i intenta posar-la paral·lela al terra. Això li costa i se li escapa un lleuger sospir. El mestre, que no capta el vertader sentit que pren la figura, el felicita pels avenços que ha fet amb només una setmana. Al senyor R li mosqueja una mica la mala interpretació d'un acte revolucionari tan valent.
Decebut, al vespre el senyor R arriba a casa, no té gana i es connecta a l'ordinador. Té sort i troba la seva parella connectada. Tots dos es varen comprar una d'aquelles càmeres diminutes per poder veure's mentre es comuniquen per tant ara es veuen les cares. Sense deixar-li dir ni una paraula el senyor R li explica ràpidament la missió en que està immers, que intenta acabar amb les encaixades, els copets a l'espatlla i petonets a les galtes, que canviar els hàbits de saludar és innovar, és acabar amb una tradició imposada i que posar en dubte unes tradicions tan arrelades despertarà la societat. El senyor R demana també el recolzament de la seva parella i acaba amb un "i junts podrem canviar el món!" que fa reaccionar l'interlocutora. El senyor R veu com la seva parella aixeca l'índex se l'apropa al pols, i com qui es volgués perforar el crani el fa girar, ara cap a una banda ara cap a l'altra. Mentre ell, emocionat per la reacció de la seva parella, s'acomiada amb el mateix gest es perd la senyal i es talla la comunicació.

El senyor R està eufòric, i sense deixar de moure el dit d'una banda a l'altra pensa: Visca la revolució!