Una reunió singular

Una Reunió singular


El meu amic el Follet amb un salt i agafadets dolçament de les mans em va portar a un lloc singular….

Sense negociació. Dit i Fet. Semblava una sala de reunions…. Encara que el sostre era un cel blau potent i les cadires unes roques acollidores. Espai de Natura fresca i estimulant. Jo callat. I suggerit pel Follet vaig seure, en silenci. El lloc invitava al silenci.

Una estona curta i al centre d'aquell espai, van aparèixer tres personatges xerrant i a vegades cridant. De cop i volta es girar cap a mí i tres veus coincidents em van increpar:

-Joan què fas aquí ?
-M'han portat ¡
-Qui ?
-El Follet….. Vaig mirar per identificar-lo…. No hi era.
-No veiem a aquest Follet que anomenes.
-És cert. Jo no conec aquest lloc. No sé arrivar-hi.
-Silenci ! Tant és. Ara tenim una reunió molt important. Tu quiet i mut.
-Qui sou ? M'ho podeu dir i prometo estar quiet i mut.
-Som COINCIDÈNCIA, CASUALITAT i SORPRESA.

Aquests tres personatges van seure una mica distants on era jo. Encara que perceptibles al que deien. Curiós sentia moltes ganes d'escoltar-los.

-Aquesta Reunió és molt urgent i important, va dir amb solemnitat COINCIDÈNCIA.
-Per què ? preguntà SORPRESA.
-La gent no ens reconeix ni valora ! exclamà CASUALITAT.
-SORPRESA animà la conversa…. Expliqueu-vos !
-Abans les persones humanes s'engrescaven amb les coincidències, amb les casualitats…. La seva debilitat s'enfortia amb nosaltres… (Casualitat)
-Davant una coincidència restaven bocabadats… (Coincidència)
-Per mi això és positiu. (Sorpresa)
-Què dius !!! Això és el nostre final !!! (Coincidència i Casualitat)
-Acceptem-ho. (Sorpresa)
-Per què dius això ? Volem existir !!! (Coincidència i Casualitat)
-Som paraules !!! (Sorpresa)
-Jugues amb nosaltres…ens vols sorprendre oi ???
-No, companyes.
-Llavors…. ???
-La gent davant situacions, esdeveniments, que no pot preveure, ha inventat coincidència, casualitat, sorpresa….. Coincidència en una relació humana d'estimació. Casualitat en una trobada imprevista. Rebre quelcom inesperat, una sorpresa.
-D'acord. Fem una funció.
-No. Fem una funció inconscient i a vegades depenent. Sabeu que hi ha gent que viu pendent de nosaltres ?
-Què suggereixes ?
-Que la nostra existència ajudi a motivar una millor atenció a viure. Una certa autonomia a les coincidències, casualitats i sorpreses.
-Som uns pallasos ?
- Potser. Potser som missatgers del sentit del BON HUMOR.

De cop i volta, em vaig trobar a casa. Una frase escoltada em feia pessigolles. Sentit del BON HUMOR amb l'ajut de les casualitats, coincidències i sorpreses.

Em va agradar !!!