UNA RESPOSTA ZERO

Un relat de: Guiomar

Seré i tranquil esmorza unes farinetes de cereals amb xocolata, amb una gana que no li conec, se les menja tot sol amb la mà esquerra i sense deixar caure gairebé res. Vestit com una persona i afaitat gràcies a un àngel que li fa de perruquera, barbera, podòloga o el que faci falta, baixem al bar de l'hospital a comprar el diari i a prendre un tallat. Me'l prenc mentre ell s'ho mira tot fullejant el diari, que segurament encara no entenc, però que em fa pensar que estem tornant a la normalitat.
Pugem en un ascensor estret i claustrofòbic on jo sola mai hauria pujat. Però hem pujat a tots els que ens han permès sortir a respirar aire. Passem una bona estona passejant pel parc que ens envolta. Mai ho havíem fet abans i realment són agradables. Penso que si algun dia puc deixar de visitar-los, no hi tornaré mai més.
El deixo amb una terapeuta i altres persones amb dificultats semblants a la seva. Com es deu sentir allà, amb gent que no coneix, fent puzles i jugant amb fitxes que el seu nét faria en cinc segons? Però diuen que molt bé, que ha millorat. Ell ens mira amb cara de "què esteu dient" si això és molt fàcil! Però no es pot expressar ni dir el que pensa, i jo crec que en pensa moltes de coses. Em mira amb cara de dir: "Mira el que m'estan fent fer" Jo ho sé, encara que em diguin que no, i també sé que ell s'adona de tot el que li està passant.
La nova valoració de la logopeda que l'ha d'ajudar a parlar de nou, i que en gairebé dos mesos només l'ha vist dues vegades, ens espera. Jo em quedo esperant que surtin una altra vegada amb la "Resposta zero". Però em diu que ha evolucionat, que han trobat un forat per on poden entrar en aquest cervell fet malbé per la maleïda lesió cerebral que un calorós dia del mes de juliol va canviar per complet les nostres vides. Però ell i jo sabem que això canviarà.
I esperar cada dia amb impaciència un petit gest, una petita millora que ens aporti esperança per poder seguir endavant i oblidar-nos de la "Resposta zero".

Comentaris

  • cada dia[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 22-04-2018

    L'esperança de que cada dia pot ser una mica millor que l'anterior és la que ens mou a sortir del llit cada matí.
    Una abraçada,Guiomar

  • Gràcies![Ofensiu]
    Guiomar | 21-04-2018

    Moltes gràcies pels vostres comentaris! L'esperança és això, a part de moltes altres coses, però com molt be diuen mai s'ha de perdre, tot i que de vegades costi molt no fer.ho!

  • Sumant respostes[Ofensiu]
    Loira Durban | 21-04-2018

    Bon dia!

    M'encanta que ens oblidem de la resposta zero perquè és un número buit, un forat negre o un calaix de sastre on amaguem tot el que no existeix. La teva esperança és ferma, valenta, positiva i no es rendeix, perquè aquesta és l'actitud d'una vida digna :)

    La meva esperança dorm al fons d'un jardí de trèvols ("Trèvol"), però et convido a collir-ne un de cinc fulles, o molts o tots els que hi trobis, perquè són els dits de l'esperança que esperen per agafar-nos la mà i no deixar-nos mai sols.


    Molta sort i fins aviat! :))))


    Marta

  • La lluita[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 21-04-2018 | Valoració: 10

    Un relat on l'esperança de la lluita és present. La dificultat d'encarar malalties com les cerebrals, tot un repte. relat que toca la fibra. Una forta abraçada!

    Aleix

  • Recuperant el temps[Ofensiu]
    Materile | 21-04-2018 | Valoració: 10


    Un relat esperançador que et fa mirar la vida de cara i aprendre a plantar-li cara. I a obrir la nostra finestra per valorar allò que no sabíem que podríem superar, les nostres forces.
    Una abraçada,
    Materile (Maria Teresa Galan)

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Guiomar

Guiomar

28 Relats

181 Comentaris

13085 Lectures

Valoració de l'autor: 9.92

Biografia:
Recuperar el plaer de l'escriptura m'ha salvat!