Una recepta ancestral

Un relat de: Concurs de Microrelats Arc a la Ràdio
Voleu deixar de mirar el sostre i anar per feina? Verge santa, quin parell de tòtiles que m’ha donat Déu per filles!

Per a la senyora Giuseppina, la preparació del ragù la vigília de San Gennaro era quelcom sagrat. Una litúrgia mística que amalgamava un saber femení atàvic, transmès de generació en generació, i un dels prodigis culinaris més refinats del golf de Nàpols. Ni tan sols el gran Eduardo de Filippo s’havia pogut estar de dedicar-li una obra de teatre.

Perquè el resultat d’aquell ritual gastronòmic fos òptim, les comares gastaven una precisió més pròpia de Suïssa que no pas d’aquelles latituds. Barrejaven en la proporció exacta d’all, julivert i una delicada combinació d’herbes i espècies. Un polsim de més podia desvirtuar la recepta, i això les obligava a ser extremadament curoses i prudents. La mescla els serviria per a assaonar el costellam de porc i la carn de vedella, prèviament picada i esfilagarsada. Després, només hi mancaria sofregir les menges amb ceba i tomàquet concentrat.

Aquella tarda de setembre amb regust de tardor, però, la Giuseppina estava especialment neguitosa. Hi havia quelcom que no li encaixava. N’hi havia prou amb el tacte aspre i entrenat de les mans sarmentoses per a adonar-se que aquella matèria primera no era bona. Ni de bon tros. I això que els seus nebots l’havien comprada on sempre, a la millor carnisseria de la Campània.

Mentrestant, aclofat al badiu d’aquella casa emblanquinada, el Michele va adreçar una mirada feridora al Vincenzo, qui joguinejava indolent amb una cigarreta.

—Aquest cop l’has feta massa grossa —li va etzibar.

—T’he de recordar com va anar tot? Si no tinguessis la mà tan llarga... Que n’havíem de fer, doncs? Desentendre’ns i acabar com ell l’endemà? Oblida-te’n, i ves pensant una excusa per a estalviar-nos el dinar amb la tieta.

El Michele va sentir un nus a la gola i un lleu copet a l’espatlla.

—Ja saps com funciona això. S’ha de ser prudent, Micky. S’ha de ser prudent.


Gregal

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: