Una quimeta, dues quimetes, tres quimetes.

Un relat de: Mena Guiga
Una Quimeta.
Dues Quimetes.
Tres Quimetes.
Són tres nenes de color,
tres negretes,
agafades de les manetes.

Són un un camp pla.
Les tres Quimetes agafades de les manetes.
Juguen a estirar la ceba.
Juguen a estirar la ceba, que fa riure i no pas plorar!
De tant i tant de riure, cadascuna es pixarà (i la que escriu, que s'aguantarà).

Rialles que ressonen,
que esvaloten,
qie reboten,
que degoten.
I que es fonen brillants amb l'escuma del mar, proper i engrescat.

Al cap de les Quimetes molles i escaroles
són les arrels com de xemeneies fumeroles.

I elles al camp pla.
Rient.
Jugant.
Un mai acabar!

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Mena Guiga

Mena Guiga

196 Relats

117 Comentaris

12844 Lectures

Valoració de l'autor: 9.88

Biografia:
Sóc del 66.
I d'octubre.
Admiro, per exemple, el color de les capes de la ceba de Figueres (encara que faci plorar). Em deleixo per agafar arrels a la platja escurades per l'aigua del riu Tordera i del mar Mediterrani i esblanqueïdes pel sol. I còdols de tons variats, tots tresors. Observar els núvols mentre passegen i les formes que prenen. M'agrada escoltar el meu fill petit quan parla amb il.lusió a la mirada.
En escriure sovint barrejo surrealisme-narrativa-humor-poesia.
M'agrada fer riure la gent. I riure-hi.
Sóc contacontes a escoles i biblioteques, autora de contes i també il.lustradora. Professora de ioga integral i monitora de risoteràpia. Diplomada en Turisme amb idiomes anglès, francès i alemany.
Em preocupen la inconsciència, la manca d'entusiasme i d'esforç (que també m'afecten). La mediocritat és un mal guarible i el talent, la creativitat i la imaginació haurien de ser la menja diària. Entenc que cal combinar monotonia-moments i que les expectatives són males companyies. Valorar, estimar, lluitar. Que tot és una suma i que la influència és paral.lela. I així, quan ve la decadència, inspiro i, si vull, intento recuperar-me (hi ha una gradació, és clar!).


Un somriure.
butxaca5@gmail.com