UNA QÜESTIÓ DE CONFIANÇA

L'home va entrar en el bar i se´ m va anar de cap al lavabo. Es mirava al mirall mentre es rentava les mans. Després, es va acariciar el bigoti i es va assecar amb l'aparell d'aire calent. Li van entrar ganes de pixar; va entrar en el privat i va tancar per dintre. Quan va acabar, es va sacsejar el penis amb destresa automàtica; se'l va guardar i va tancar la cremallera. En el mateix moment, algú va entrar en el lavabo. Va obrir l'aixeta i mentre xiulava es fregava les mans amb una exageració entranya. Sense assecar-se, va donar un cop de porta i se'n va anar.

L'aigua de l'aixeta seguia sortint amb força. En uns moments, queia en forma de cascada esquitxant tot al seu al voltant i en uns segons ja apuntava per sota de la porta del privat, on l'home, no donava crèdit al que estava veient. A l'obri el pany es va adonar que estava encallat. M'entres, l'aigua li estava inundant les sabates. Nerviós, forçava aquell maleït forrellat de llautó. Quan va començar a cridar i a copejar la porta amb els punys, l'aigua ja li arribava pels genolls. Ningú responia als seus crits ni als seus cops i el terror s'apoderava d' ell, en forma d'aigua.

Amb l'aigua al coll, va pensar que es tractava d'una broma televisiva i sense deixar de nedar, se li venien al capdavant fotogrames de la seva vida a una velocitat de banda ampla que tot just podia registrar. Mentre nedava esgotat a un pam del sostre buscant bocinades d'aire comprimit i en un instant de desesperació extrema, se li va ocórrer una idea. Es va submergir i va obrir la tapa del vàter. En pocs minuts el nivell de l'aigua va baixà fins que es va posar de peus al terra. Desprès, el vàter, com un aspirador, va absorbir tot, sense deixar una sola gota d'aigua. L'home va obrir el pany mentre el cor li copejava les temples i la respiració se li normalitzava. Va tancar l'aigua de l'aixeta, es va mirar al mirall, es va acariciar el bigoti i va sortir al bar, on va demanar una cervesa, perquè l´ ajudés ha empassar el mal tràngol.

La seva sorpresa va ser quan va veure, que la font de cervesa no parava de ratxà i la gerra besava sense control. El bar estava desbordat d'homes que parlaven, bevien i xisclaven. Els cambrers caminaven atrafegats sense respir. El fum del tabac matisava les llums de la barra. En poc temps, la cervesa corria pel terra escumejant tot al seu pas. La gentada reia de la situació. Quan la cervesa els arribava a mitja cama, tots donaven consells per a tancar la maleïda font, mentre alguns pujaven sobre cadires i taules.

L'home, discretament se'n va anar cap a la porta del carrer. I a l'agafà el pom es va quedar glaçat com un lluç, al veure que també estava travat. Però d'un respir, la seva cara va canviar amb un somriure; i és, que sabia que la tapa del vàter estava oberta.
Si alguna vegada aneu darrere d'un home que va al lavabo, veureu com es deixa la tapa del vàter oberta. Simplement, és una qüestió de confiança.

Fi.