Una qualitat única

Has ofert aquí una etopeia del teu pare, jo crec que no podem qualificar-la de retrat ni de descripció. Físicament tan sols ens has apuntat que va acabar amb molts cabells blancs.

Un personatge a qui, amb aquest text, rets homenatge. Demostres estimació i admiració i aconsegueixes que el lector també acabi empatitzant amb ell.

Una aportació entranyable, fresca, espontània, divertida, senzilla i ben narrada al repte del bon humor.

Enhorabona, Nubada!

Núria

PS: A veure si et tornem a veure pels reptes. Jo crec que no hem coincidit en cap, quan serà el primer cop?

hola Nubada,
he gaudit molt llegint el teu relat. Mentre el llegia, pensava en el pare de la meva parella perquè ell també és així (però encara no té els cabells blancs...) ;-)
Recordo que quan el vaig conèixer mai sabia si el que em deia era veritat o si m'estava gastant alguna broma (encara ara, que ja fa tres anys que el conec, em costa saber quan parla seriosament i quan no).
El que té de bo és que amb gent així és impossible avorrir-se!

Fins aviat.

El que de petits ens avergonyeix,
de gran es fa virtut.

El record s' amoroseix amb el temps,
i es tornen suaus perles de nostàlgia,
el que de jove era burla i disbauxa.

Avet

Hola,
sou prou nou com per desconèixer encara molts dels tresors que s'amaguen a RC.
Avui he entrat a la teva pàgina, i m'han agradat molts del temes que hi tens, com ara els nanos recollits.
Però sens dubte m'ha "flipat" la floreta que reculls del teu pare:
"de morenes com vostè, en voldria el cul ben ple!"
Connecta perfectament amb el vocabulari popular graciós que malauradament es va perdent.
Molt bé en recollir-ho.
Ja ens anirem coneixent.
Matheu

de vegades ens tornen una imatge diferent de la que varem viure, més alegre o més trista, però forjada dins del cervell. Com funciona aquesta màquina és complicat d'explicar, però quan els records transpiren tendresa benvinguts son.

Un relat bonic, molt en la teva línia.

David.

Com canvia la percepció dels éssers estimats a mesura que ens anem fent grans!
Trobo envejable la gent amb sentit de l´humor i amb optimisme desbordant. Ens encomanen la seva visión positiva de la vida als qui estem al seu costat.
M´ha fet sentir molta tendresa aquest relat.

Trobo aquest relat veritablement excepcional, merescudament destacat.
Presentes la història amb molta naturalitat i, amb quatre línies, fas agafar el lector empatia pel narrador i pel protagonista. Aquest és, trobo, el gran mèrit del relat.
El final també em sembla molt molt ben trobat.
El relat en general i en totes les seves facetes el considero francament rodó. M'ha agradat molt llegir-lo.
Compte, però, amb l'us dels punts suspensius. A totes llums en sobren.

Una abraçada.

Arbequina.

...o amb una tendresa que aclapara, els personatges que pintes són vius, existeixen entre nosaltres, lectors.
I més, quan les lliçons del pas del temps -amargues o dolces, però sempre colpidores-, ens aboquen a una visió distinta d'uns fets recordats amb nostàlgia.
De l'estil no et dic res..., sols "chapeau", en gavatxo!!!
Hala; salut i rebolica!

De veritat que devia ser brillant el teu pare, no es de estranya que el trobis a faltar, de petits tenim el sentit del ridícul molt acusat, jo també m´ avergonyia de coses que feien els meus pares encara que de ben segur no eren tant originals.
El teu relat es fresc i far riure cosa que es molt sana (o diuen els metges)

A l'hora que el teu relat m'ha fet somriure, també m'ha donat enveja al recordar el meu pare tant seriós quan jo l'hauria preferit faceciós i divertit. Has fet un bon treball.

la valoracio de les persones quan no hi son
les qualitats amagades darrera de caracters extranys, la maduracio de la vida
fins a veure qualitats on abans eren defectes , sovint quan ja no hi son.

Avet

que et posa un somriure als llavis, alhora que nostalgia pel record i pensaments peu pare que no vaig assaborir per una mort massa d'hora

Un homenatge sincer i tendre. Recordo haver-lo llegit al repte i que en foster ja va comentar que li havia "tocar la fibra".
Francament està molt ben portat, un bon equilibri i les situacions semblen ben reals, molt ben descrites. Però aquest punt de record, de tristor, de reconeixement tardà cap a una persona estimada és el que li acaba de donar el toc màgic. Enhorabona.
Per cert, acabo de llegir el teu repte de la mala llet. Fantàstic! Des del meu punt de vista tens tots els números.

Salut i lletres
manel