Una porta massa selecta

Un relat de: Peter Egerman
Passat un període prudencial des que la foragitessin, resolgué la pèrfida Llúcia d'intentar entrar novament a l'Empiri. Era sabedora (per pròpia coneixença) de la dificultat d'entabanar el porter, però es va plantar pacient a la cua per esquinçar-li la irreprotxable moral o, si més no, posar-lo en evidència davant el seu cap.
Uns entraren i altres, menys afortunats, marxaren resignats quan arribà la noia a la capçalera de la cua. —No pots entrar—, digué intransigent el barbat. Obcecada com era no li va quedar altre que desplegar totes les males arts possibles. D'entrada el va temptar amb diners, però no es va deixar arrossegar per l'avarícia. Li oferí drogues a dojo, però res. —No pots entrar— repetia el porter poc avesat a la gola. Malgrat la insistència de la Llúcia, no la va deixar entrar ni per peresa de sentir-la. Sorprenentment tampoc es va deixar arrossegar per la ira o la supèrbia malgrat la seva perseverança. Considerant que res tenia a envejar-li, a la Llúcia no li va quedar més que intentar-lo entabanar amb la luxúria. Va fingir defallir després de descordar-se la brusa ben armada de bust com anava. La prengué el porter encegat pel pit suorós, alçant-se-li la vara fins al regalim, i la portà en braços a un racó apartat. Fou quan just la besà luxuriós que entre els núvols aparegué Déu carregat amb tota la ira que negava als mortals. —Ai, Sant Pere, passerell, què no veieu que la Llúcia és Llucifer?—. Se li va escórrer el diable dels braços, convertida en serp, al Sant Pere perplex. Van veure ambdós el rèptil descendent a l'infern novament. —I ara que farem amb tu?— digué Déu al galifardeu. —No patiu omnipresent, que val més serp ardent que la porta del cel—. Es llançà el galifardeu rere la Llúcia, travessant cel i terra de camí a l'infern, després de llençar a Nostre Senyor les claus del cel. —Tots al purgatori!— va cridar Déu als tafaners presents, quedant-se sol amb la ira i guardant ell les portes de l’Empiri.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Peter Egerman

Peter Egerman

12 Relats

216 Comentaris

4511 Lectures

Valoració de l'autor: 9.11

Biografia:
Vaig arribar tard a escriure com sempre he arribat tard a totes les coses. Vaig començar arribant tard al part, un part tardà que em va portar al món, vermell com un perdigot, en aquesta ciutat on he viscut i crescut: estimo i odio Barcelona amb la mateixa passió. També us estimo i odio a tots, amb la mateixa passió, com sinó. Suposo que no he mort encara perquè també he arribat tard aquells dies que potser tocava. Potser arribo tard a tot arreu perquè el món va massa de pressa, o potser sóc jo que vaig massa lent. Escric com a teràpia pels meus mals, però tampoc sé quins mals són, doncs també vaig arribar tard el dia que tocava la lliçó. Escric per aprendre a escriure i perquè m'agrada explicar històries, no necessito més. Espero que no sigui tard per aprendre a escriure.