Cercador
Una porta entre les runes
Un relat de: ROSASP- Compartir:
Enderrocs i fang,
ferralla i roba bruta.
L'estructura ha cedit.
No ha estat la força
desfermada i passatgera
d'un huracà
qui ha tombat les parets
dels propòsits i ha malmès
les assolellades il·lusions
penjades als estenedors.
S'ha desmembrat lentament,
amb l'erosió
de les mirades esmolades i
dels retrets no compresos
engolits dia a dia.
La impotència ha minat els murs
i s'han obert galeries subterrànies.
La cambra de les paraules dolces
s'ha cobert de floridura
i s'han corcat les bigues
del refugi de les branques
més fermes.
L'he vist recollir en la penombra
bocins de records esperançats,
amb les mans polsegoses
i l'ànima clivellada.
Es pensava que no la veia...
Els ficava amuntegats
amb molta cura
als peus de cada nou dia,
esperant l'esclat d'un miracle i
amb l'enyor d'un poema reflectit
a les pupil·les.
El seu cap cercant
com un astre en rotació
l'eix que dóna l'equilibri,
resseguint la superfície
dels indrets perduts
amb els dits adolorits
pel frec continu i
l'instint de no deixar
apagar el caliu de la llar de foc.
He vist com ha ficat
la porta en peu,
per entrar altre cop al món
dels significants profunds.
Aquell abisme desconegut
que amaga terres pantanoses,
on una petjada en fals
pot ensorrar les raons
de l'existència.
Dol tant llegir en el fons d'un somriure
mars de llàgrimes nuades.
Restes de naufragis recuperats
en les arrugues d'un gest,
imatges congelades
entre els plecs de la memòria.
La mà aturada al pany,
el cor confós entre els laberints
i la porta que demana fer un grinyol
agut mentre s'obre valenta.
Però la lluita de sentiments
és una presó sense tanca...
Dins i fora les runes
no gosen cridar cap nom concret,
ni recordar la força dels somnis
més tendres i emocionats.
El silenci, de moment
és l'única resposta...
Comentaris
-
Verd esperança[Ofensiu]Nonna | 09-01-2006 | Valoració: 9
És ben cert que l'espereança és l'últim que es perd, per petita que sigui, per molt enterrada que estigui, per molt que ens costi trobar-la... és qüestió de treure la runa i tornar a construir de nou!
M'ha agradat molt! -
i posant en la balança...[Ofensiu]Capdelin | 07-11-2005
en un plateret tota la runa i en l'altre un bri d'esperança... no tinc cap dubte que aquest mourà l'agulla de la vida cap al cantó positiu per seguir vivint, malgrat la pols de tanta runa i tants records...
una abraçada, mestra meva!!! -
Collons...[Ofensiu]rnbonet | 07-11-2005 | Valoració: 10
...xicona! Això no s'hi val! Estic repensant-me, si, d'ara endavant, m'atreviré a "penjar" algun poema!
PS. Comentari d'algú que, de tant en tant, cerca entre les runes. -
Un viatge apassionant[Ofensiu]blaumar | 06-11-2005
fins al cor d'una vida
consumida.
Dificli repte del que te'n surts
amb no poques metàfores ben buscades.
Algúnes d'ells precioses per elles soles;
"L'he vist recollir bocins d'esperança.........
Els ficava amuntegats
amb molte cura
als peus de cada nou dia
esperant el miracle......"
Per descomptat el que més m'atrau és que tremendament real. Ni cruel ni deliciós , sols real.
El veritable misteri no està en les poesies si no en la nostre desig de viure.
Poesies com la teva el revelent en tota sa bellesa. -
bon poema[Ofensiu]jaumesb | 02-11-2005
molt llarg, molt profund, molt propi, preciós, gràcies per entrar a casa
-
runes[Ofensiu]quetzcoatl | 31-10-2005 | Valoració: 10
Un poema preciós, Rosa, i un fil de metàfores que es desgranen l'una rere l'altra, amb imatges sorprenents. Trist i alhora bell: quanta nostàlgia, dolor i esperança es mesclen entre aquestes runes!
Una abraçada inmensa, i moltes felicitats...
m -
Ajuda-la![Ofensiu]Carme Solina i Alapont | 30-10-2005 | Valoració: 9
Si has estat capaç de veure-intuir el patiment diari d'aquest ésser, allarga-li la mà. Ofereix-li el consòl de la teva paraula generosa. Digues-li que obri la porta de bat a bat i la deixi grinyolar i cruixir fins a arrencar-se de les frontisses i esmicolar-se...i que entri l'aire fred que foragiti la febror del dolor renovat.
-
Ajúda-la![Ofensiu]Carme Solina i Alapont | 30-10-2005 | Valoració: 9
Si has estat capaç de veure-intuir el patiment diari d'aquest ésser, allarga-li la mà. Ofereix-li el consòl de la teva paraula generosa. Digues-li que obri la porta de bat a bat i la deixi grinyolar i cruixir fins a arrencar-se de les frontisses i esmicolar-se...i que entri l'aire fred que foragiti la febror del dolor renovat.
-
Ei lleidatana![Ofensiu]cassigall blau | 29-10-2005
De Lleida havies de ser...terra de poetes!.
-
escrivint així...[Ofensiu]Becari | 28-10-2005 | Valoració: 10
mai tindràs el silenci com a resposta. excepcional ..."lluita de sentiments, presó sense tanca..."
fantàstic -
una descripció excepcional ROSASP[Ofensiu]llu6na6 | 28-10-2005 | Valoració: 10
paraula a paraula vas desgranant un procés de melangia que es va desfent com les perles d'un collaret trencat que rodola en un mar de confusió.
Escrius meravellosament ROSASP, ja t'ho he dit molts cops i és ben cert. Tens un doll dins teu que no cessa de brollar. Un sortidor de mil colors i melodies que s'alça majestuós i delicat per oferir als nostres ulls un cant a l'esperança.
Ets una joia i et fas estimar de debò perquè tu estimes amb tot el teu jo, amb totes les teves forces, amb totes les teves PARAULES més belles, notes harmonioses i vibrants.
gràcies pels teus comentaris tan bondadosos i plens de llum intensa i alhora suau. Plens de joia, de vida i de generosa amistat.
Un petó molt dolç! -
ambre | 28-10-2005 | Valoració: 10
Em deixes la ment amb la única imatge de la porta sobre les runes. És un poema preciós, estic d'acord amb en Patxu: és per llegir mil vegades.
Valoració mitja: 9.67
l´Autor
312 Relats
1612 Comentaris
644145 Lectures
Valoració de l'autor: 9.79
Biografia:
Hola! Sóc la Rosa Saureu, una lleidatana somiadora de mena i una mica surrealista. Convertir allò que caço al vol en paraules és el més semblant a tenir ales. En el meu cas, escriure no és només una afició o una necessitat sinó una forma de sentir i veure la vida. Utilitzo la poesia, els contes i els relats curts per intentar expressar les petites i grans coses que omplen i buiden els dies.Vaig tenir la sort de ser escollida per a la plaquette "Singulars d'un Plural" a la ciutat de Girona, en què poetes inèdits vam compartir espai amb autors de renom. Formo part del llibre de relatsencatalà.com versió 2.0 i del primer llibre de poemes. També he guanyat el segon premi de poesia Seu Vella de Lleida-2008. Aquesta empenta, junt als vostres comentaris i continu suport, han estat un gran estímul per continuar endavant.
El meu repte personal és aprendre constantment a viure. M'agrada la música, l'art en general, somriure molt i estimar tant com pugui. Estic enamorada de la meva llengua i sé que el nostre vincle és cada cop més fort i ferm.
Respecte a vosaltres, sento que ens uneix un fil comú que m'agradaria sentir sempre proper.
Per si necessiteu quelcom, el meu correu és: rosasaureu@telefonica.net
Gràcies per tot!
Si voleu, també podeu visitar el meu bloc de videopoesia
El Vicenç Ambrós i Besa em va passar la cadena i jo l'he passat al Capdelin i a la gypsy
(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")