una pizza barbacoa per favor

Ahir em vaig menjar un pizza. Sembla una cosa insignificant, oi? Per a mi no ho és tant... No el simple fet de menjar, ni de que fos una pizza... va ser la pizza. Una pizza ‘Barbacoa'. Pot ser pensareu, ‘com pot algú donar-li tanta importancia a una pizza?' Doncs era eixa pizza la que ell demanava. Eixos vespres a la pizzeria berenant, parlant... junts. Arriba a ser sorprenent com una cosa tant xicoteta pot significar tant, una beguda, un menjar, un olor, un color, una cançó... eixes coses que se'ns queden a la memòria i no volen marxar. Coses que ens recorden bons temps, que vam ser feliços o simplement somrèiem. Coses que volem fer com que no han acabat, que encara són part de nosaltres, dels nostres dies. Pot ser amb eixe record tenim forces per seguir, o pot ser és el que ens lleva les ganes de continuar. Siga com siga, les nostres vides estan plenes de records, records que cal revisar de tant en tant. El passat no és per tancar-se en ell, sinó per veure el que hem estat i que les coses van a canviar. I si les coses canvien, potser nosaltres és hora de que ho fem també, de superar-nos, de millorar. De tornar a agafar la vida i fer-la nostra de veritat.

Ahir la pizza no la vaig compartir amb ell, les situacions canvien i jo també. Al cap i a la fi, m'alegre d'haver compartit eixa pizza amb tu. Gràcies per estar al meu costat.