Una pixarada incòmoda

Un relat de: Boris
No li agradava gens fer servir els lavabos del centre comercial de plaça Espanya. Eren sempre plens de gent que li resultaven desagradablement sospitosa. Els últims cops que hi havia anat, els urinaris del final sempre estaven ocupats amb homes que es posaven molt rígids al veure'l aparèixer. Jurava haver sigut testimoni de com es miraven els membres els uns als altres, sense estar del tot segur del per què. Tenia suficient imaginació com per visualitzar mentalment diversos escenaris, però realment no volia aprofundir en el tema. Això ja havia passat altres vegades i era una situació que l'incomodava. I no li agradava que l'incomodés, per ell era una molèstia no poder anar a pixar tranquil. Considerava que aquesta acció, junt amb defecar, era una experiència que cada individu havia de procurar gaudir al màxim. I no podia complir aquest objectiu en aquells banys. Creia que si algú volia fer alguna cosa sexual en un bany, el més cívic era fer-ho en un dels compartiments, fora de la vista de la resta del lavabo. Així que no tornaria a fer-los servir, es repetia.

Però els havia de fer servir. Era impossible que aguantés fins a Universitat amb aquesta pixera. Va decidir culpar-ne a TMB, o a la Generalitat, o a qui fos que estigués pujant els preus dels bitllets de metro. Si fossin més barats ell no hauria de fer tot el trajecte des de L’Hospitalet a peu, no tardaria més d’una hora i podria arribar sense problemes als banys de la facultat. Portava prop de mitja hora de camí sense poder aguantar ni un segon més, i tot i així n’havia aguantat un total de mil vuit-cents més, i pujant. Que llargs i agònics se li havien fet tots i cada un d’aquells segons. La seva idea d’infern era estar-se orinant mentre caminaves per un llarg passadís recte, sense portes, i amb petits senyals cada cent metres que indicaven que al final del camí hi havia un WC; eternament. La idea d’alliberar la bufeta però no arribar a fer-ho mai, aquesta falsa esperança inabastable, allò era el veritable avern. Després de tragar saliva, va entrar al centre comercial i va pujar fins als lavabos.

Només entrar ja va notar la tensió a l’ambient, el silenci culpable, les mirades fugisseres i l’olor a ambientador. Va endinsar-se en aquell búnquer taronja i va recórrer la primera fila d’urinaris. I allà estaven, al final dels lavabos, en els dos últims orinadors, dos homes mirant-se per damunt la pica. Va intentar orinar sense que s’adonessin de la seva presència però li estava costant horrors. No podia pixar en una situació així, no hi havia manera d’engegar la mànega, se li havia fet un tap a la regadora, la presa estava tancada i a punt de vessar i d’allà no en sortia res. Va serrar les dents i es pujà la cremallera i es girà disposat a usar un dels compartiments, per tancar-s’hi a pany i forrellat i alliberar per fi l’orina de la bufeta i l’aire dels pulmons. Tots estaven ocupats. Tots. Tots excepte l’últim, davant per davant amb l’últim urinari, on l’home seguia mirant la zona del baix ventre del seu veí. Suant com un porc, caminà decidit cap al lavabo, pregant a tots els déus de l’Olimp i d’Asgard que la seva presència no causés cap aldarull. Interrompre un acte sexual no és la millor manera de fer-se popular, així que desitjà que no passés res de res de res, de res. De sobte, l’home de l’últim urinari obrí la boca i deixà anar un “següent!” perfectament audible que petrificà al nostre heroi.

El que va presenciar després va fer que oblidés per complet les ganes de pixar. Un nou visitant ocupà el penúltim urinari i murmurà, nerviós, unes paraules a l’home que havia parlat, que contestava lleugerament indiferent:

- Bona tarda.
- Bona tarda. Quin problema hi ha?
- Sí, miri, m’ha sortit... m’ha sortit com una erupció al... bé, al penis, i la veritat és que em pica i...
- Li molesta al orinar?
- Eh? Eh, no, no...
- Li cou quan orina?
- No, no, no, només és, és un picor, eh... extern? Un picor extern, sí.
- Ja veig.
- És greu, doctor?
- Perdoni un segon. Escolti, que vol res?

L’home acabava de parlar directament amb el nostre protagonista, que presenciava embadalit el diàleg, completament aliè al món real. Aquelles paraules el van tornar a la realitat i, tartamudejant, va excusar-se i va tancar-se al lavabo, completament confús. Pel que acabava de veure, l’últim urinari dels banys del primer pis del centre comercial de plaça Espanya, a Barcelona, era la consulta privada d’un uròleg. Xop de suor, va descordar-se els pantalons i va gaudir finalment de la pixarada més trasbalsadora de la seva vida.

Comentaris

  • Bona base fa bon futur[Ofensiu]
    touchyourbottom | 06-12-2014

    Hhaha, em fa pensar en un anunci que feien fa la tira d'anys a la televisió (quan només hi havia dos canals) sobre unes sopetes per a bebès, MILUPA, crec, que qui sap on paren: 'un buen principio prepara un buen futuro'.
    Com que parles de la Uni i tot plegat se t'endevina un 'escriptor' jove. El talent hi és, i per això i per millorar i mostrar-te imagino que estàs a relats. I t'haig de dir que s'hi aprèn molt (de passada et convido a passar pel fòrum i si et ve de grat particpar al neo-repte, res, cosa de no més de 300 mots i un tema i unes paraules obligades i unes de prohibides i només és una suggerència, o sigui que no he dit res, que ja anem tots prou aqueferats :-)
    M'ha encantat el final amb allò de la consulta tant tercermundista. Ironia de la societat, crea un somriure de comprensió doloroso-burleta.
    Trobo que repeteixes alguns mots que podrien tenir sinònims, com 'banys', 'incòmode', per exemple. Vaja, que cal pulir una mica els relleus punteguts per arrodonir més la creació. I el que si els homes es miren els...potser es diu massa (visió meva aquí, potser la redundància és feta exprés, qual cafè).

    Benvingut a relats i endavant.
    El camí de l'escriure té l'ànima, més que la disciplina. I l'ànima, a relats, busca deixar-se anar, a vegades és una teràpia, d'altres un camí cap a un ofici. Total: un bon assortiment de possibilitats.


    tyb

l´Autor

Boris

19 Relats

26 Comentaris

18671 Lectures

Valoració de l'autor: 9.45

Biografia:
Aprenent. Agraeixo feedback. Petons.