Una Persona

Un relat de: voëlvry
Una Persona

La vaig conèixer quan tenia, si no recordo malament, 13 anys, al 2006, durant els primers messos, no m'entenia gens amb ella, la veia com una persona desagradable, repulsiva, i amb la qual no valia la pena parlar en absolut.

Va anar passant el temps i per casualitats de la vida la vaig anar coneixent millor a petites passes, fins que vaig arribar a 2007, l'any del famòs intercanvi a Rybnik, Polònia, del que, encara que ja es una història completament passada per mi en el tema emocional, guardo un bon record ja que va ser el meu primer viatge a l'extranger a un país que no fos Andorra, país que per cert, m'agrada molt. Va arribar tercer d'eso, any en que vaig tenir la primera oportunitat d'agafar-li la ma. M'enrecordo perfectament, em vaig possar molt nerviós ja que li tenía que escriure a la ma el títol d'una cançó que era complicadíssima, en danés. Em vaig possar tan nerviós que no vaig poguer escriure bé.

A l'any següent, a 4t d'ESO, me la vaig trobar per primera vegada fora del col.legi, a un supermercat del qual no diré el nom ni la direcció. La película m'havia deixat tan flipat que no hi veia bé, només vaig detectar una careta somrient dirigida a mi.

Després em vaig escriure amb ella d'una forma senzilla i divertida, com (casi) amics, crec jo, vaig establir una bona relació d'amistat al col.legi

A l'any seguent em feia gran i vam començar Batxillerat tota la generaciò del 93, ella em va dir que li feia il.lusió estar a la mateixa classe que jo.

Em va demanar per fer un treball amb ella.

Aquell any va ser l'inici del meu declivi escolar, no vaig estudiar res, i potser per això, aquesta noieta sempre somrient i tendre amb tothom, guapa, i popular, va deixar de ser, per distanciament mutu, quelcom especial.

Comentaris

  • Molt sentit i natural[Ofensiu]
    bloodymaruja | 25-11-2012

    Estimat Carlos:
    Segueixo els relats que vas penjant i m'agraden ja que , poc a poc , com fem tots, ens anem coneixent gairebé com si fos en persona.
    M'agrada com comparteixes les teves vivències i les expliques amb una naturalitat colpidora. Els viatges, les amigues, tota la teva joventut que acaba de començar.
    Molt bé, Carlos !!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de voëlvry

voëlvry

8 Relats

21 Comentaris

3914 Lectures

Valoració de l'autor: 8.88

Biografia:
Català de L'Hospitalet ( que ja és dir) Estonià d'adopció.Vull emigrar a Rùssia.

He estat a:

-Andorra,

-Portugal,

-Itàlia,

-Regne Unit,

-Polónia,

-Estónia,

-Espanya, i les illes Canàries.

- Letònia

-Alemanya

Fred de Carácter, odio el sud pel seu estil de vida, la seva mentalitat vaga, només se salven Portugal i Catalunya.

M'agrada Catalunya i em considero, a part de patriota i independentista, nacionalista. Aconseguida la independència espero tenir que ser només patriota.

Estatista

Soc independentista.

Parlo Català, Espanyol ( que espero oblidar el més aviat possible), Portuguès, Italià, Francés, Anglès, Alemany, Polonès, Sefardita, Rus, i Afrikaans.

Tinc nocions bàsiques d'Estonià.

Tinc un síndrome d'Asperger molt lleu, que em fa tenir una discapacitat també molt lleu (35%)

Vaig ser un bon ( i molt curiós) estudiant fins a segon de Secundària, vaig passar tercer i quart amb dificultats, i a primer de batxillerat vaig fracassar estrepitosament, fet que em va portar a fer un curs d'informàtica que també va anar molt malament, després vaig començar a buscar treball, vaig tenir la malaltia que va portar a la detecció de l'Asperger, vaig estar un any i mig inactiu per això, i vaig començar a refer la meva vida a mitjans 2013, que ara tinc més o menys encarrilada.