Una ombra amb ulls em mira des de fa temps,

Una ombra amb ulls em mira des de fa temps,
no sé si sóc jo
o la que em respon les preguntes
quan és molt tard, de nit.


Diu que somiï desperta,
o que ni tan sols somiï
o estigui desperta.

Diu que balli fins que els ossos
comencin a cruixir
i s'esberlin
entre els espais que deixa la carn
al ser remoguda.


És una ombra, d'acord, però
té uns ulls que puc mirar sense apartar-me.

Tot i així, no puc comptar-ne
les venetes que els recorren
la superfície blanquinosa.


L'ombra,
més que jo mateixa escampada sobre
una paret,
sembla un parrac.

Em balbuceja dins l'orella
però no (la)
sento.


Té uns ulls que em miren des de fa temps,
i crec intuir-hi

molt, molt al fons,






un escamarlà.