Una obra mestra

De la butaca estant podia dominar tota la sala. Tenia una cita amb un amic i acordàrem de trobar-nos en aquella galeria d'art. No és que jo tingui el bon costum de presentar-me aviat a les cites, però aquell dia vaig voler arribar-hi una hora abans.

M'agrada la pintura, fins i tot he fet les meves tentines en aquest món, amb resultats no del tot desastrosos, encara que sempre he tingut certa recança a l'hora d'opinar de l'obra d'un artista, perquè la sentència del judici la trobo totalment subjectiva i, sovint, no coincident amb la crítica de la resta dels espectadors.

Per això em sorprengué quan vaig comprovar com els assistents que, davant de cadascuna de les pintures experimentaven diferents reaccions reflectides en els seus semblants, en canvi s'aturaven i romanien força estona, tots sense excepció, davant d'una en concret situada a l'altre extrem de la sala i coincidint, de manera unànime, en l'acceptació evidenciada per un ample somriure de satisfacció en la seva contemplació.

Picat per la curiositat, em vaig dirigir cap aquell racó per gaudir, jo també, d'aquella obra mestra.

No puc explicar l'abast de la meva sorpresa en descobrir bocabadat que, dintre el marc d'aquell excepcional quadre, es reflectia la meva sobtada imatge!!