Una nova realitat

Un relat de: Bonhomia

Què és déu? Quines experiències podem tenir amb l'univers? I amb el més enllà? Són preguntes que s'està fent la humanitat des de milenis i milenis enrere. La lluna és una roca? Els elefants són realment elefants? Som conscients del que veiem o percebem, ja sigui per mitjà dels nostres propis sentits o mitjançant la tecnologia que hem fet entrar al nostre "món" de manera tan dràstica?
Jo crec que no. No pot ser que la simple rutina del nostre senzill cervell sigui tan especialment màgica com per contemplar les "coses" que creiem que són al nostre entorn, sino que simplement, aquestes "coses" tal com les anomenem, no les podem veure. Ni tan sols sabem què és un entorn.
Posem per cas un sistema tan delicat com els nostres ulls. Un científic ordinari, d'aquests que governen el món, ens diria que la cosa és així de simple. Mitjançant el nervi ocular la informació es transmet al o des del nostre cervell i, així doncs, hi podem veure. Doncs no. No hi podem veure. Estem cecs. Com es pot explicar que un òrgan o bé un organisme sigui capaç de relacionar-se amb el seu voltant si aquest organisme som nosaltres mateixos?
Explicació: Una pregunta molt senzilla però ben misteriosa seria: No ens poden veure, les pedres? I també: Com sabem que una pedra no pot ésser més intel.ligent que nosaltres?
El que tracto d'exposar aquí és que el nostre cervell i el nostre cos són limitats i és impossible que la ciència que hem creat sigui una explicació per a l'univers.
És veritat que a vegades sentim dolor i ens diem: "La vida és tan real...". Però això també és una al.lucinació, i ho demostra el fet de que el sofrir, per molt que patim, forma part del fenòmen que explico: no podem saber el que ens passa a nosaltres mateixos.
Així doncs, obrim les portes d'una nova realitat. Hem de somniar. No estem fets del que ens pensem. Hem de descobrir el que hi ha a l'altra banda, potser amb una força especial. La filosofia especula molt sobre aquestes coses. Doncs bé: simplement ens ha de servir d'inspiració per poder contemplar el que en aquest moment no coneixem: la realitat, una nova realitat.


Comentaris

  • Admiro[Ofensiu]
    - | 21-05-2009 | Valoració: 10

    la teva capacitat de pensament abstracte, que estic segura que va molt més enllà del que ens deixes intuir.
    La teva ment filosòfica treballa revolucionada i t'esgota, però et fa únic.
    En quan al relat, estic completament d'acord amb tot el que dius.

    Ets brillant, Sergi.

    Una abraçada!

  • Hola Sergi![Ofensiu]
    - | 12-05-2008 | Valoració: 10

    M'ha encantat llegir aquest relat. Mil vegades m'he fet jo aquestes preguntes i d'altres per l'estil…, això em confirma que aquesta web es un excel.lent lloc de trobada.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Bonhomia

Bonhomia

646 Relats

1852 Comentaris

515261 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.