Cercador
Una nova Ítaca
Un relat de: rnbonet1. Prega que siga llarg el camí
Va néixer dèbil, mig ofegat, prim. Els pares, moderns ells, li havien posat per nom Inde. Mai havia estat xiquet ni gaudit de jovenesa.
Ja de ben menut, a l'escola, els companys li cridaven -més bé l'escridassaven-: “Inde! Inde!” I no era per cap guardó aconseguit. Un espectador imparcial diria que per avergonyir-lo.
2. No forces mai la travessia, que dure molts anys
Després, a l'institut, preguntes capcioses: “Inde, 'tio'? D'indi, no? Com aquells d'Amèrica?” a les quals el contestava: “Sí, nadiu. I tu, d'on?” Però, arribà un moment, allà a la facultat, on afegia, ja nerviós, a “I tu, d'on,... a més de la figa ta mare?”
3. Que sigues vell quan arribes a l'illa, ric de tot els que has guanyat
A hores d'ara, sempre acompanyat pel gaiato a la mà esquerre i el caliquenyo apagat a la boca, enfonsades les mans a les butxaques de l'abric, el cap cot i el barret enfonsat fins el nassos, a la fi és feliç. I lliure.
Comentaris
-
>El final...[Ofensiu]Annalls | 20-03-2013
...no l'entenc, que simbolitza? Ja s'ha de ser stupit eh, per trobar un nom com Inde estrany i fer-li burleta, se'n ha de ser i molt i molt...
Kavafis i la seva Itaca, molt encertat. -
Creació i caliquenyo[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 29-09-2012 | Valoració: 10
Magnífic exercici de vreació, imaginació i olor... de caliquenyo. Original manera de veure el nostre futur, cada cop més proper. Endavant tots junts! Una abraçada.
aleix
-
Boneeet![Ofensiu]Mercè Bellfort | 26-09-2012
Te'l vaig votar al Minirepte! Em va semblar molt original, company de les terres del Sud del gran riu. Ara, més que mai, cal posar-nos a treballar amb el tema de l'Inde, la Inde i petits descendents que sorgeixin del seu amor... Jeje, una broma surrealista!
Una abraçada, amic!
Mercè
l´Autor
272 Relats
1589 Comentaris
356976 Lectures
Valoració de l'autor: 9.76
Biografia:
Tururú, turrruuuurrúrúrúrú!ES FA SABER
A TOTHOOOM
QU' AQUEST RELATAIREEE
NO S'ENFADA NI ES CABREEJAAA
PELS COMENTARIS
ADVERSOOOS
ENCARA QUEEEE
ESTIGUEN FEEEETS
AMB MALA BAVAAAA.
Tururúu!Turrurú!
*********
rnbonet ha tingut fills i ha plantat arbres. Ara, entre altres assumptes i dèries, es torba escrivint. Punt i apart. Format en llengua forastera, "por justo derecho de conquista" i "por el imperio hacia Dios" -com tots els seus congèneres a la mateixa època-, utilitza sempre per escriure aquella que li era pròpia, -és a dir, la present- per allò de la identitat i els orígens. I possiblement -caldria un psicoanàlisi seriós- per fer la guitza a la "classe dominant" del seu País. Potser. Punt i apart. Es considera agnòstic i crític, còmic i tètric, dàtil i fútil, pràctic i teòric, bàquic i anàrquic... i tots els mots plans amb titlla que vulguen vostés, i algun que altre d'esdrúixol. Quan es posa filosòfic -cosa que sol ocórrer si li toquen els testets o les barjoles- busca amb un cresol el trellat perdut per tanta gent del país, per tal de retornant-lo al seu poble -abans de fer catúfols totalment-, i veure si aquest esdevé d'una punyetera vegada un poble normal, en un país normal. S'hi cansa aviat, però. I abandona fins l'altra tocamenta. Mentrestant, ritme, paisatge i mesura. Amb qualque excès escaient, oportú. Què li anem a fer! Som de carn! Punt final.
EmmaThessaM en va 'encadenar' i jo he passat la cadena a "Ada Bruguera Riera" i a "Arbequina". I a "La banyeta del badiu", i a "Biel Martí".
(descobreix què és "R en Cadena")
*¿ I si visitàreu aquest
maridatge?
Un intent de col·laboració amb gent propera. I d'RC!
Últims relats de l'autor
- Aquell que caminava
- CURSA
- Bonancenc
- MISTERI A L'ERMITA (2ª part) Relat escrit a 8 mans -Mena, Akeron,deòmises,rnbonet-. I il·lustrat a 4 mans -brins i jo mateix-
- MISTERI A L'ERMITA (1a. part) Relat escrit a 8 mans -Mena, Akeron, deòmises i rnbonet- . I il·lustrat a 4 mans -brins i jo mateix-
- Paradisos
- "SERRA DE MARIOLA, TOTA FLORETES"
- Dos de l'any
- L'armari
- Taula del huit
- De cognom, Lleonard
- Esculpint menhirs
- LA VENEDORA DE CLAUS .Relat clavat a deu mans: Mena, Akeron, Lecram, lisboa i rnbonet)
- l'EmaHac
- Balada d'espera