Una noia extranya

Farà cosa d'uns 3 mesos, vaig conèixer una noia; ara mateix més del tot impossible recordar-ne el seu nom.
Una persona peculiar, diferent a la resta. Plena de somnis, desigs i aspiracions. Un dels seus màxims objectius a la vida era escriure; escriure des de diferents racons del món. Què escrivia? Tot el que veia, tot el que pensava, allò que li passava o volia que li passés. Vaig estar xerrant amb ella més de quatre hores. Una sensació molt agradable conèixer gent d'aquesta mena... gent, possiblement pertanyent al grup dels "anats de l'olla" que es prenen la vida amb una filosofia espectacularment filosòfica.
Treballava en un sex-shop; divertidíssim veure com n'és d'important i neguitejant el sexe per a la major part de la població del món: objectes eròtics fora d'allò considerat normal, problemes sexuals explicats a cau d'orella, preguntes i confessions, noves idees.
Així que podia feia una escapada a algun racó del món, per seguir omplint les pàgines blanques del llibre de la seva vida. Quan vaig topar amb ella, preparava maletes per anar-se'n a El Salvador. El perquè del viatge no el sabia ni ella, curiositat.
Era molt amiga de la Maria, i d'altres coses.
Com he dit, viatjava molt perquè volia veure noves cultures, horitzons que d'aquí poc desapareixeran; tal com està el món, em deia, quatre dies i tot pols.
Portava l'esquena tatuada, molt. Cada país o ciutat que trepitjava quedava marcada a la seva pell per a tota la vida, d'una forma orgullosa.
Estava en tràmits per a adoptar una criatura d'Etiòpia, un país ja trepitjat pels seus peus. Només feien que posar-li problemes; sabia perfectament que no tindria mai aquell energumen en braços però era la seva il·lusió i lluitava per aconseguir-la.
Vam compartir una pipa de Maria d'Amsterdam i, després d'una abraçada, em va escriure al braç "un plaer" i va marxar fent esses, lletra identificativa del curs de la seva vida.