Una nit qualsevol

Nits fosques, acompanya la ràdio mentre l'adéu es fa més present. El cap s'enfonsa en el coixí que encara et recorda. Els minuts passen, poc a poc, passada la mitjanit, la lluna enlluerna lleument el racó de l'habitació que és vora la finestra. Aquest boig seguirà somiant, seguirà arriscant, si val la pena, l'estabilitat d'un cor maltret i, alhora, feliç del que ha viscut.


Jacques Brel, fidel acompanyant, el demà sempre serà millor, si més no, ho pensaré, que no hi faig mal a ningú amb això. El demà sempre serà millor al costat d'Amelie, recordant les crescudes del Sena a l'hivern. Els amors, que un s'empeny en deixar enrere. Els moments, que un s'esforça a no oblidar.


Ara, si m'ho permeteu, canvio amor per cervesa. No tinc alternativa. I la cervesa mai no em falla, si no s'acaba. Ara, seré boig de nits d'hivern amenaçat, per una primavera propera, per un estiu que s'aguaita. No tinc alternativa, tu m'empenys. Ara, estimaré els segons que passen cada dia, estimaré la revolució del benentès del no res.


Tanco la ràdio, obriré l'últim llibre de Coetzee fins adormir-me. Somiaré que respons des del fons del coixí, i si no, somiaré la felicitat de l'endemà, que a ningú faig mal si penso que seré feliç.