Una nit... per no oblidar...

Tant de temps que esperàvem aquell dia, i que ell, es clar, també hi sigués. Festa, cantant, ballant... i ell, allà, dret, mirant en cap lloc en concret.

De sobte vaig sentir la meva cançó i, endavant que hi falta gent! Vaig gastar la poca veu que em quedava, però era per un bon motiu...

Hi vaig anar per veure qui hi havia i... el vaig veure allà mirant l'escenari i en aquell moment les notres mirades es van creuar. Els ulls se me'n anaven sols, i de sobte me'l vaig trobar al costat meu, cantant el mateix que jo.
No ens vam dir res.

No volia que arribés mai aquella hora, sempre l'odiaré! De cop va passar pel meu costat i sense pensar-m'ho el vaig agafar i li vaig dir un simple "adéu".

Un pas més per trencar el gel, la vergonya....