Una nit més (Repte 333)

La Rossana torna una nit més al seu racó assignat. La tempesta ha minvat però encara queda un lleu plugim, que deixa perles d'aigua als seus llavis plens de carmí, i els bassals que el clavegueram no acaba d'engolir. Ha perdut el compte de les nits que ofereix el seu cos. Des que ha arribat a Espanya no sap què és gaudir d'un dia lliure. Cal que treballi sense descans per pagar el passatge de Rio de Janeiro a Barcelona i la documentació, que li ha estat presa pels seus propis compatriotes brasilers com a garantia de tenir els seus serveis.

Vesteix una faldilla breu, que escassament li tapa el sexe, la mateixa faldilla que va haver d'estripar la primera nit perquè no mostrava prou bé la mercaderia. I una caçadora de pell. Res més sota. Duu sempre el mateix perfum barat que agrada als clients per la seva flaire dolça i vulgar, que converteix el devot en profà, l'executiu en proletari. Recolzada a la paret, només es mou quan apareixen els llums d'un automòbil. Una nova resplendor fa que s'apropi a la calçada, sense abandonar la vorera, per ser visible al possible client.

L'Ismael beu cervesa i crida quan ha empassat el glop. Al seient de darrere, perquè encara no té la majoria d'edat per a conduir un cotxe, té la llibertat d'embogir sense límits fins al punt que la música eixordadora queda mitigada pels insults que surten de la seva gola. Insulta els vianants anònims i els indigents arraulits en portals o bancs públics. Però el clímax de l'adolescent és al carrer de les meuques, com la seva colla anomena aquella avinguda.

El conductor accelera en veure aparèixer una mulata amb caçadora de pell i faldilla breu. A l'alçada del fanal que la il·lumina, el bassal format és enorme. La velocitat del vehicle aixeca una gran quantitat d'aigua, que esquitxa completament la Rossana.
-Puta! -se sent mentre desapareix el cotxe avinguda avall. Així l'Ismael escup l'odi cap a la seva mare, que es prostituïa per sobreviure a la misèria. Però la colla no en sap res, d'aquesta història.