Una nit estelada

Un relat de: iong txon






.




Imatge publicada a Wikimedia Commons






L’home ha volgut pujar al terrat una vegada més. A aquest lloc on com tantes altres nits, una vegada més, queda meravellat, extasiat per la contemplació del cel estelat. En nits serenes com aquesta, la volta diàfana del cel nocturn l’atrau i el fa sentir que forma part d’aquell món de puresa i harmonia inefables més que no pas de la terra que trepitja, aquesta altra esfera terrenal de fang i corrupció. D’intrigues i odis. De vici i de violència, i de baixes passions desordenades que dominen el cor de les persones i sotmeten aquesta terra soferta, aquest món nostre que ens sosté i ens suporta amb paciència infinita.

Pot per ventura el filòsof viure indiferent a la realitat que l’envolta? Pot girar-se d’esquena a la injustícia i ignorar-la? Pot fer com si no se n’adonés? Des que vaig néixer, més enllà de ponent, sé que he vingut per adquirir saviesa i instruir les persones. ¿Podia excusar-me amb raons quan se’m va cridar i vaig posar fi a l’austera pau del meu exili per ser l’instructor del jove destinat a dur les regnes de l’imperi? Ja sabia prou, ho he vist abans, que els savis consells són un cordó massa fi per menar el gos de l’instint i de les passions d’un adolescent que ha estat pujat entre coixins d’abundància i consentiment. Podia restar mut davant els seus exabruptes, davant la seva conducta dissoluta? Els meus ensenyaments, la meva sola presència li són una nosa.

No podia fer altrament. El meu silenci hauria estat culpable davant les esclaves que m’han parat taula cada dia. El pa que m’alimenta m’acusaria si mirava cap a una altra banda. M’ho haurien retret els ulls de l’esposa que m’afaita cada matí, els dels criats que ara em preparen el meu darrer bany calent a la cambra. La nit refresca. Ja deuen esperar-me, he de baixar.








.






Comentaris

  • Del cel a la terra[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 23-02-2018 | Valoració: 10

    Contemplant les estrelles i entenent que som part del tot. Jo, vivint a la muntanya, també em sento part d'ella. Observar i pensar, un gran duo. Una forta abraçada.

    Aleix

  • Veu inerior[Ofensiu]
    Rosa | 14-02-2018 | Valoració: 10

    Petit gran relat de la veu interior, que t'allunya del món terrenal per connectar amb un mateix. Preciós relat i gran reflexió. Felicitats
    Rosa.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de iong txon

iong txon

107 Relats

239 Comentaris

63039 Lectures

Valoració de l'autor: 9.62

Biografia:
EL DIA

Quan arribarà el dia que esperem
-forjat en la nit llarga de la boca cosida-
al nostre crit de joia s'alçaran les muntanyes
i les aigües del mar ballaran la sardana.

El vent i la meva ànima, abraçats en la llum,
faran un sol ocell d'ales noves i immenses
que, volant amb el xiscle de tot el nostre poble,
obrirà l'avantguarda del cel sense tempesta.

Oh, quan arribarà el dia que esperem
-de tiges federades dessota un sol unànime-
arriarem les ombres dels anys i de la lluita
i el so de les campanes rodolarà per l'herba!

I no hi haurà repòs en les tasques diürnes
d'assegurar el futur i el pes de la collita.
Posaré el meu taló sobre la cançó antiga
i adreçaré més dolls devers l'home auroral.

Enterrarem la pedra del malastre i del dol.
Soleia teixirà potser el seu vel de núvia,
i les albes seran cabellera i espiga,
i, dempeus, els camins aplaudiran les branques.

Oh, quan arribarà el dia que esperem,
si cal m'obriré el pit i m'arrencaré el cor
per fer-ne un verd timbal i convocar les ales,
el silenci granat, les precursores marxes…

Agustí Bartra




LES TOMBES FLAMEJANTS

Fou una pàtria, va morir tan bella
que mai ningú no la gosà enterrar
damunt de cada tomba un raig d'estrella
dessota de cada estrella un català.

Tan a la vora de la mar dormia
aquella son tan dolça de la mort,
que les sirenes dia i nit oïa
com li anaven desvetllant el cor.

Un dia es féu una claror d'albada
i del fons de la tomba més glaçada
fremí una veu novella el cant dels cants:

"Foc nou, baixa del cel i torna a prendre
ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra
Oh pàtria de les tombes flamejants!"

Bonaventura Gassol




EL COMTE ARNAU

Ai, muntanyoles, degotants rieres,
arbres menuts, caminalets de pau,
tant que conec tesqueres i dreceres
i em costa tant de dir l'adéu-siau!…

És ben trist de girar sempre l'esquena
i ser bèstia de cau o de pendís!
És ben trist no mirar! Val tant la pena
d'estimar tot això del meu país!…

(…)

Jo quan vivia mai t'anomenava,
perquè jo creia que aquest nom que tens
o que m'havia d'escaldar la bava
o que m'havia d'esmussar les dents;

i ara no el dic, perquè si el cor s'aboca
a contemplar-te, em fa pensar la por
que en posar-me el teu nom aquí a la boca,
l'alè ha d'ennegrir-lo de carbó.

(…)

Arri, cavall, encesa companyia!
Tu, Comte Arnau, enceta la cançó,
sense parar, sense dormir ni un dia,
amb el nas dins del rastre del dolor!

I atabalant planures i muntanyes,
mort i viu, més voltant eternament,
amb la tenebra al fons de les entranyes,
amb la tenebra al moll del pensament!

Josep Mª de Sagarra




LE COLIBRI

Le vert colibri, le roi des colines
voyant la rosée et le soleil clair
luire dans son nid tisé d'herbes fines
comme un frais rayon s'échappe dans l'air

il se hâte et vole aux sources voisines
où les bambous font le bruit de la mer
où l'açoka rouge aux odeurs divines
s'ouvre et porte au coeur un humide éclair

Vers la fleur dorée, il descend, se pose
et boit tant d'amour dans la coupe rose
qu'il meurt, ne sachant s'il l'a pu tarir !

Sur ta lèvre pure, ô ma bien aimée
telle aussi mon âme eut voulu mourir
du premier baiser, qui l'a parfumée.

Charles Leconte de Lisle







Els Principis Divins, en català


Des que era nen, sento un gran desig de comprendre la realitat de les coses. Això era perquè havia de trobar la Paraula per recobrar la vida. Però no em sentia satisfet amb missatges pedagògics de paràboles i símbols, adaptats a la mentalitat de la gent de temps ja llunyans. Pas a pas, a través d'un curs difícil, el Cel em va guiar fins trobar el llibre dels Principis Divins. No sabeu la sort que teniu de poder accedir a una explicació ordenada i sistemàtica dels Principis Divins, la revelació donada per Déu pare i mare al nostre Pare, amb la facilitat d'un "click".