Una nit de putes

Un relat de: Eric Martinez
Mai havia anat de putes. Era el meu primer cop, no tindria més de tretze anys. Va baixar-me els pantalons, i va fer-me rentar els ous.

-Que petiteta la tens, però bé, no et preocupis, ja la farem créixer.

Va començar a mamar, i el meu membre es va començar a posar dret. Veia la seva cara de satisfacció a mesura que la meva erecció pujava.

- Ja està dreta, treu-te els pantalons.

Vaig treure'm tota la roba, i nu, vaig estirar-me al llit. Es va començar a despullar, i vaig veure una petita taca de naixement que sortia de la seva cuixa dreta.

- Ara t'ensenyaré a ficar-la.

Es va obrir de cames a sobre meu, i va començar a moure's, primer molt a poc a poc, i després més ràpidament. Gaudia... Gaudia com mai havia gaudit, la seva suor sobre el meu cos verge, i el seu riure sobre la meva cara hem provocaven una excitació sobrehumana.

En un moment, li vaig donar la volta, vaig posar-me a sobre, li vaig obrir les cames, i vaig començar a penetrar-la... els meus gemecs se sentien per tot el prostíbul, i de cop i volta vaig parar.

- ¿Ja t'ha sortit la llet?

Vaig agafar la petita llampara de la taula i li vaig esclafar al cap.
La sang... regalimava pel llit...

-No... encara no ha sortit...

Vaig continuar penetrant-la, fins que aquell suc blanc va sortir-me del prepuci.
Una vegada va sortir tot, vaig vestir-me, i vaig sortir de l'habitació.

-Espero que no diguin res a la sortida... no l'he pagada.

Comentaris

  • Agraïment[Ofensiu]
    Eric Martinez | 08-08-2017

    Moltíssimes gràcies per les teves paraules.
    Que vagi bé!

  • El primer clau.[Ofensiu]
    Nil de Castell Ruf | 07-08-2017 | Valoració: 10


    Amb això d'esclafar-li el llum al cap ja no sé pas si la història és verídica o no. Perquè et confesso que me l'he cregut des bon començament. El relat està tan ben estructurat que tot ell llisca per si sol. Té intriga i ritme, tant es així que per un moment he cregut estar present en el lloc dels fets. La teva història és una filmació amb paraules...

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: