Una nit de por

Aquella nit no podia dormir, estava cansada, però no podia aclucar els ulls. La Virg tenia dotze anys, estava amb els ulls ven oberts damunt del llit, avorrida i cansada, esperant que passes alguna cosa per tal d'adormir-se o viure una aventura com en els seus somnis. El cas és que de sobte va comença a sentir gemecs i sorolls i és va aixecar del llit espantada, eren cap a les tres de la matinada. Llavors un calfred li va travessar tota l'esquena. Tenia tanta por... I de sobte li va venir set, molta set, així que va haver de anar a la cuina a buscar aigua, la cuina era a l'altre banda de la casa, baixant les escales.
Un cop va acabar de veure aigua i ja és dirigia amb una mica de por a la seva habitació va veure una figura dreta que pujava escales amunt, el cor de la noia se li va accelerar i en veu baixa va dir:
-Mama?
-No! Sóc jo, la Sandra.- va dir la seva germana gran- No és per res, però he sentit uns gemegs i després he vist una forta llum que venia de l’habitació dels convidats.
-Jo també he sentit uns sorolls.- va dir la Virg, mentres apuntava a la seva germana amb la llanterna.
De sobte la Sandra és va quedar pàl•lida com un glop de llet i va assenyalar al radere de la Virg, ella quan es va girar va estar apunt de deixar anar un xiscle, però la Sandra li va tapar la boca. Al radere seu tenien algú que caminava a pas feixuc cap a l’habitació dels convidats. Totes dos és van quedar callades i immòbils fins que van perdre de vista a l’individu que acabava de passar per davant seu. Llavors la Virg li va venir al cap la seva altre germana, dos anys més gran que la Sandra estava a la seva habitació, que es deia Maya. I li va dir a la Sandra:
-Sandra, la Maya!
Totes dos van corre cap a l’habitació de la Maya, quan van arribar, la noia estava estirada damunt del llit, dormin com un soc. I les seves dos germanes la van despertar preocupades:
-Maya! Hi ha algú a l’habitació de convidats.-va dir una.
-Em d’anar a buscar el papa i la mama!- va dir l’altre.
-Ei! Vosaltres dos! Tranquil•les, que no veu sentir el que ens van dir els pares?- va dir la Maya mig adormida.
-No, que van dir?
-Avui els pares anaven en un sopa de feina i han deixat una mainadera perquè s’encarregués de nosaltres, ens van dir que era somnàmbula i que no ens espantéssim! Si haguéssiu parat atenció al que deien...-va dir un altre cop la Maya.
En sentir el xivarri una mà va obrir la llum i va obrir la porta, era la mainadera que les va fer anar a dormir amb veu dolça, estava una mica grassa, tenia unes ulleres quadrades i un cabell arrissat que li quedava força bé. Les dos germanes s’havien espantat per a res! Aquella, però va ser una nit inoblidable per a elles, tot i que l’endemà a l’escola tenien una son que no s’aguantaven dretes.