Una nit de lluna plena.

Aquesta nit hi ha lluna plena i em disposo a contemplar-la. Obro la finestra de la meva habitació...veig una nit clara, plena d'estrelles que són com petits granets de sal escampats pel cel. La lluna és la llenterna que il.lumina els carrers casi deserts i assenyada un camí cap un món millor. També observo que els fanals semblem estels caiguts del firmament.
Ara mateix, en aquest moment, en el paissatge hi regna una pau i una serenor increíble, impensable, sembla que no sigui certa...
En aquest moments tanco els ulls. Imagino un món sense conflictes bel.lics, sense trànsit, ni terrorrisme, ni tampoc contaminació. Un món on no hi ha gent que passa fam ni penúries econòmiques; és a dir, un món perfecte, potser?
He fet una reflexió i sé que en aquest planeta, en el món real i humà no és pas així, és tot al contrari.
En els darrers anys hi ha hagut moltes guerres, cada vegada la naturalesa està més destruïda i deteriorada, amb molts éssers en perill d'extinció o d'altres que ja han desaparegut. Cada dia un munt de gent es mor de gana, falta de nutrició, deshidratació, malaltia i/o manca d'higene... Les diferencies econòmiques són més pronunciades entre les classes socials i els rics cada dia són més rics i els pobres ho són més.
Ja se que tot això sona molt cruel però és la pura i dura realitat de cada dia i que nosaltres no ho visquem, per sort i gràcies a Déu, hi ha molta gent que si i això no ho podem deixar així.
Tot i això, jo tinc l'eperança de que nosaltres, les generacions futures podem canviar el nostre futur, el futur del planeta. Per això i amb aquesta visió, demano que reflexiomen i pensem si volem que els nostres fills, néts, i els qui vinguin, visquin en un món millor o almenys igual al nostre, o visquin en un de
pitjor.
Tanco la finestra de la realitat, i obro la porta cap el país dels somnis i em deixo emportar per tots aquests records tan bonics d'aquesta nit de lluna plena.
Bona nit!